Resultats de la cerca

Situació Torre circular sobre el llogaret de Gavadà, del qual pren el nom ECSA - J Bolòs Torre circular situada en un vessant, damunt del llogaret de Gavadà S’hi domina la vall d’aquesta població Mapa 32-18471 Situació 31TCF137415 Seguint la carretera que va de Vandellòs cap a Móra d’Ebre, havent deixat a la dreta les cases de Fatxes i abans d’arribar al coll, surt una pista a l’esquerra un tros, al començament, correspon a l’antiga carretera que porta cap a la masia de Genessies i després, havent trencat a la dreta, a Gavadà Són uns 4 km Del trencall que hi ha abans d’aquest…

Situació Dues de les sitges excavades a la penya prop l’església del despoblat de Casterlenes ECSA - J Bolòs Aquest conjunt de sitges són situades vora l’església l’actual despoblat de Casterlenes, el qual és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda del migjorn 720 m d’altitud, que domina la vall del barranc de Puigverd en la seva confluència amb l’Éssera Mapa 31-12 288 Situació 31TBG855701 Si seguim la carretera N-123 que va de Benavarri a Graus, en arribar a Torres del Bisbe, cal girar a la dreta per un carrer on hi ha una…

Situació Detall d’un dels murs que encara resten dempeus, amb l’aparell ben ordenat a base de carreus grossos ben disposats, trencats a cops de martell i sense polir R Viladés Aquesta església, trobada fa ben poc, s’erigeix damunt un turó des del qual hom pot admirar una bonica panoràmica davant mateix hi ha Malanyeu al fons de la Gorja hi ha el Far darrere, el Grau de Vallcebre a mà esquerra el Coll del Pal i el Puigllançada i a mà dreta, la Guàrdia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 ×…

El Museu de la Catedral de Barcelona conserva un tapís del darrer terç del segle XV en què es representa el baptisme de Crist al Jordà Fa 103 cm d’alçada per 196 cm d’amplada Per les mides, no gaire grans, és possible que aquest tapís hagués estat teixit amb un teler de baix lliç Les mides semblen indicar també que devia ésser utilitzat com a frontal d’altar Va ser restaurat el 1985 pel sistema de reinserció d’ordit i trama El seu ordit és de fils de lli i té una densitat d’entre 5/6/7 fils per cm La trama és de fils de llana i de seda filats conjuntament i la seva densitat és de 10/11/12…

Els més antics daten del selge X, però foren abundants durant els segles XII i XIII, i arribaren fins a l’època moderna La possibilitat que els documents originals es poguessin deteriorar o perdre impulsà a fer-ne aquestes còpies –normalment en còdexs, però també en rotlles–, a vegades no d’una manera íntegra sinó també en forma de resums Aquestes còpies eren destinades a l’ús intern i a la seva consulta, però especialment a l’administració dels béns propis El valor històric dels cartularis consisteix en el fet que proporcionen una sèrie homogènia de documents i són d’un gran valor per a l’…

El 1987 canvià el nom per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics, que el 1992 tornà a canviar per Associació Catalana de Productors Cinematogràfics i Audiovisuals ACPCA, fins que el 2001 es convertí finalment en PAC N’han estat presidents J A Pérez i Giner 1978-80, 1982-85,1987 Josep Maria Forn i Costa 1980-82 Jordi Tusell i Coll 1985-87 Enrique Viciano Bellmunt 1987-89 Helena Matas i Vallabriga 1989-91, 1996-97 Carles Jover i Ricart 1991-92 Pere Ignasi Fages i Mir 1992-95 I Passola i Vidal 1997-2001 A Llorens i Olivé 2001-03, i Carles Balagué i Mazon 2003 L’associació és membre…

Vida Alternà els estudis de dret i professorat mercantil amb els seus primers treballs cinematogràfics com a meritori i ajudant de producció en films dirigits per Rafael Gil a Aspa Films El 1957 ja fou cap de producció i seguí treballant per a Aspa Vicent Escrivà i altres productores Realitzà dues produccions pròpies, Se vive una vez 1963, Arturo González Jr i La Araucana 1970, Juli Coll, i el 1969 fou designat conseller delegat de Profilmes Aquesta empresa barcelonina era filial de MPI, grup de societats de Joan Palomeras Banc de Navarra i Banc de Valladolid, i Pérez Giner hi…

El culte i devoció al Roser fins a la fi del s XVI és limitat als convents dominicans i a llur àmbit d’acció Al llarg dels s XIV i XV hi ha indicis d’aquesta devoció en les mencions de saltiris nom popular del rosari i paternòsters rosaris i collarets, però amb finalitat de comptar les avemaries i els parenostres L’avançada devocional del Roser i de l’erecció de les confraries i l’existència d’un ofici dedicat a fer rosaris tingué lloc a partir del 1571, quan, amb ocasió de guanyar-se la batalla de Lepant la festa del 7 d’octubre, hom cregué que fou per la intervenció de la Mare de Déu Això…

Vida i obra Estudià a les universitats de Madrid i Barcelona i es llicencià a la Universitat de Barcelona en filologia semítica 1955 i en història 1960, i en aquesta última disciplina es doctorà el 1973 S’especialitzà en el període islàmic i en la prehistòria a les Illes Balears Del 1961 al 2002 fou el director conservador del Museu de Mallorca Sota la seva direcció, el museu experimentà un gran creixement i creà les seccions de Muro 1965, o Secció Etnològica, i d’Alcúdia 1987, el Museu Monogràfic de Pollentia També dirigí el muntatge de diversos museus municipals Fou comissari…

Situació Vista de llevant de l’església amb el seu absis romànic, amb un cos afegit a la part de migdia en època posterior ECSA - JV Valls És l’antiga església parroquial del veïnat d’aquest nom, dit avui Mas de les Abelles Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 27’ 55,2” N - Long 3° 4’ 20,4” E Hi condueix una carretera que parteix de la del coll de Banyuls, a mà esquerra venint de Banyuls, uns 300 m després d’haver passat el mas Atxer Història El lloc de les Abelles era comprès dins la donació que Jaume I feu de la vall de Banyuls a Ponç Hug IV d’Empúries el 1248 En aquesta donació se…