Resultats de la cerca
Es mostren 4351 resultats
La modernització política
La Revolució de Setembre del 1868, la Gloriosa, com s’apressaren a batejarla els seus impulsors, atià la vocació i la preocupació política d’una part important de la població que, amb la Restauració, va veure com s’esvanien de cop les seves illusions, tot i que, ben aviat, s’havien de començar a articular nous sistemes d’actuació i presència política, a través de fórmules indirectes No és que abans del 1868 la ciutadania hagués viscut sense preocupar-se dels projectes de disseny de la societat, com ho demostren les constants conspiracions polítiques, d’ampli ressò, o les diverses publicacions…
L’agricultura en temps de crisi
Pagès, sd MVP / GS L’etapa que va del 1780 al 1850 fou un període de trasbals i capgirament En una successió d’esdeveniments que no és fàcil d’encavalcar, les estructures agràries que s’havien consolidat a la darrera etapa d’expansió de l’antic règim es veieren fortament commogudes per tres desafiaments En primer lloc, es produí un cert esgotament dels factors que havien fet possible el creixement entre els anys 1720-40 i 1780-90, esdevingut en una societat encara feudal governada per un règim absolutista En segon lloc, la tendència dels preus agrícoles, l’alça dels quals havia sostingut fins…
La manufactura i l’organització capitalista del treball
Ex-vot, Mascalbó, Reus, 1738, coll part RM Canvi agrari i indústries rurals a Catalunya No es poden explicar les característiques de la manufactura tèxtil tradicional a la Catalunya del segle XVIII sense tenir present la transformació general de l’economia en aquell període i, més particularment, el canvi agrari i les modificacions de les relacions exteriors Cal destacar, en primer lloc, la intensitat de l’especialització vitícola, un procés que repercutia fortament sobre una manufactura tèxtil ben arrelada en l’economia rural perquè manllevava a l’agricultura una part significativa de la…
El pactisme català després de la guerra dels Segadors
La caiguda de Barcelona i el virregnat de Joan d’Àustria Després de la caiguda de Barcelona 1652 a mans de Joan d’Àustria o Joan Josep d’Àustria, a Catalunya les institucions i les constitucions van restar en peu, però res no va ser el mateix Centenars de catalans van ser condemnats per crim de lesa majestat Don Joan va obligar a separar y quitar de lo público tota la documentació dels anys de rebellia, per a evitar confusión i per a demostrar reprovació política La consulta del Consell d’Aragó 14-IX-1652, elaborada, entre d’altres, per tres valencians —el vicecanceller Cristòfor Crespí de…
Bandolers, corsaris i moriscos
Bàndols i bandolerisme Viatgers atacats per uns bandolers, PSnayers, segle XVII MBAV / Lauros-Giraudon “ La tierra los produce como hongos ” deia, dels bandolers, un exasperat virrei del Principat l’any 1614 Cap a la darreria del segle XVII, un virrei valencià expressava la seva impotència en uns termes gairebé idèntics “ el terreno del Reyno de Valencia , así como produce trigo y cebada, brota también delincuentes, pues la semilla de éstos es casi inextinguible ” A Mallorca, mentrestant, les autoritats tampoc no sabien com erradicar els bandolers “ los robos y violencias —diu un memorial de…
Argentina

Estat
Estat que ocupa la major part de l’Amèrica del Sud al sud del tròpic de Capricorn i a l’est dels Andes; limita amb Bolívia al nord, amb el Paraguai al nord-est, amb el Brasil, l’Uruguai i l’oceà Atlàntic a l’est i amb Xile a l’oest; la capital és Buenos Aires.
La geografia física El relleu L’Argentina reivindica les illes Malvines Falkland, Geòrgia del Sud, Sandwich del Sud i Orkney del Sud a la Gran Bretanya una part de l’Antàrtida a la Gran Bretanya, i un altre a Xile Aquests territoris sumen una extensió de 981182 km 2 La posició dins el continent dona lloc a dues façanes ben definides a l’est, les valls de l’Uruguai i del Paranà, que conflueixen al Riu de la Plata, i la llarga costa atlàntica a l’oest, la serralada dels Andes Dins aquest marc resten inclosos materials geològics molt diversos formacions terciàries postorogèniques, amb abundant…
Penetració i difusió del cristianisme
No és fàcil fer una síntesi nova o singular sobre la implantació i la difusió del cristianisme en el sector de les Hispànies que integra l’actual Catalunya i que va rebre antigament els noms d’ Hispania Citerior o Tarraconense , i més concretament el de conventus juridicus Tarraconensis , perquè la documentació és escassa i sobre una base tan feble ja s’ha dit gairebé tot el que es podia dir La fragilitat d’aquestes síntesis resta palesa en el fet que l’aparició d’uns nous documents, les cartes de Consenci a sant Agustí, descobertes i publicades l’any 1981, han capgirat totalment el concepte…
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…
Bèlgica

Estat
Estat de l’Europa occidental limitat pels Països Baixos al N i al NE, per Luxemburg i Alemanya a l’E, per França al SW i per la mar del Nord al N; la capital és Brussel·les.
La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa Al nord de la línia Sambre-Mosa s’…