Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
lingüística antropològica
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les llengües dites «exòtiques» o «salvatges» (que cauen fora dels grups indoeuropeu, semita, ugrofinès, xinès o japonès).
Fou iniciada pels europeus els coreans, tanmateix, tenen una tradició lingüística pròpia molt antiga als XVI, com a conseqüència del descobriment d’Amèrica i de les primeres exploracions de l’Àfrica Els primers treballs, fets per missioners i afeccionats, eren en general d’una qualitat molt baixa, i Wilhelm von Humboldt fou l’únic gran lingüista general, abans del s XX, que els aprofità Vers el 1910 hom començà d’apreciar clarament el valor, amb vista a la lingüística general, de la coneixença de les llengües més diverses Deixant de banda algun seguidor…
Tit Livi
Historiografia
Historiador romà.
Residí a Roma, s’interessà per la retòrica i la filosofia i escriví diàlegs morals després es consagrà a la seva gran història del poble romà començada abans del 27 aC, que li valgué la celebritat i l’amistat d’August Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republicà, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes Els 142 llibres de la seva història de Roma Ab Urbe condita ‘Des de la fundació de l’Urbs’ comprenien des dels orígens fins a l’any 9 aC llur divisió en “dècades” aplecs de 10 llibres potser és anterior als IV Només n…
Narcís Garolera i Carbonell

Narcís Garolera i Carbonell
Lingüística i sociolingüística
Filòleg.
Doctor en filologia catalana 1990, ha estat professor a les universitats de Barcelona 1975-83, Autònoma 1990-92, i, des de 1993, ho és a la Pompeu Fabra Ha publicat una seixantena de llibres, la major part dels quals són edicions –crítiques o filològiques– d’obres d’escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla També ha publicat una biografia de Joan Coromines 2006, sobre el qual ha publicat diversos treballs Estudiós de la literatura de viatges, obtingué el premi Sant Miquel d'Engolasters el 1991 i el 1997 per Rutes i somnis La literatura de viatges al…
,
art popular
art popular Figura femenina de fusta tallada de (cultura fang, Guinea)
© Fototeca.cat
Art
Denominació aplicada a determinats objectes realitzats, en general anònimament, per estaments no dominants d’una societat, amb finalitats principalment decoratives, magicoreligioses o utilitàries, i sovint amb materials simples.
Hom sol delimitar l’aplicació d’aquesta expressió als objectes produïts en les societats preindustrials, especialment en el marc de la cultura camperola europea La qualitat artística dels objectes no prové de la intencionalitat dels seus autors, com és el cas en l’art convencional, sinó de la qualificació a posteriori per part de determinats sectors —intellectuals, artistes, etc— que en són aliens Les seves variants solen estar associades a un poble i a una delimitació geogràfica, però no a un període històric no té èpoques, i la continuïtat de formes, colors, temes i procediments en són…
música argentina
Música
Art musical de la República Argentina.
Ja a partir del 1580, durant la colonització castellana, fou introduïda lentament la música europea A les missions dels jesuïtes els indígenes aprengueren a tocar diversos instruments guitarres, violes, llaüts, cornetes, xeremies, baixons, etc També foren iniciats en la fabricació d’instruments Hi ha notícies d’un orgue a l’església de Santiago del Estero 1596 Els jesuïtes que es destacaren en el camp musical foren Louis Berger, Joannes Vasaeus, Florian Pauken i, molt especialment, Domenico Zipoli 1688-1726, músic toscà que, a partir del 1717, any de la seva arribada a l’Argentina, fou mestre…
billar
Jugador de billar iniciant una jugada de carambola
© Fototeca.cat
Billar
Joc d’habilitat i de saló que hom practica amb tres boles, generalment de vori, impulsades per pals anomenats tacs
sobre una taula rectangular proveïda de bandes elàstiques, recoberta amb un feltre verd ben tibant.
Atenyé una gran difusió entre els medis aristocràtics i burgesos dels s XVII i XVIII i es popularitzà posteriorment El tac recte i les bandes elàstiques aparegueren als XIX La taula és dues vegades més llarga que ampla, i els tacs, que generalment fan 1,40 m de llargada i 600 g de pes, són prims i lleugerament cònics Tenen la punta protegida per un disc de goma o cuir anomenat soleta , fixat per una virolla La varietat de billar més practicada és la de les caramboles o partida lliure Hom hi juga amb tres boles blanca, mingo i marcada, entre dos equips o…
Jean-Marie Gustave Le Clézio
Literatura francesa
Escriptor francès.
Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963 amb Le procés-…
Santa Maria del castell de Tragó (Os de Balaguer)
Art romànic
Situació Façana meridional d’aquesta capella situada al turó que s’alça sobre el poble de Tragó, on hi ha les restes del castell ECSA - M Davín La capella del castell de Tragó és a mig aire del turó que domina el poble de Tragó pel N, i on hi ha les escasses restes subsistents del seu castell L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Història No s’han localitzat, fins a l’actualitat, notícies històriques documentals que es refereixin directament a la capella de…
Sant Felix de Rofiac de las Corbièras
Situació Exterior de l’absis de l’església, amb dues finestres de simple esqueixada, que constitueix una de les parts més antigues d’aquest edifici ECSA - A Roura L’església de Sant Felix és situada al poble de Rofiac, a l’W del nucli antic, prop de la penya on hi havia hagut el castell Rofiac és a la riba dreta del Verdoble, en un vessant poc pronunciat al N del castell de Pèirapertusa Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 33′ 15″ E Hom arriba a Rofiac des de Dulhac per la carretera D-14 Un trencall a mà dreta hi condueix CPO-DB Història Malauradament,…
diplomàtica
Diplomàtica i altres branques
Ciència que té per objecte l’estudi dels diplomes o documents, en llurs caràcters externs i interns, per tal de fixar-ne l’autenticitat.
També estudia les accions jurídiques que han precedit l’expedició del document Els documents poden ésser conservats originals o en còpies En els originals, hom examina cadascun dels elements interns i externs comprovats com a autèntics propis d’una cancelleria pública, dels formularis notarials i dels documents privats d’un país o una regió en un període determinat Dels conservats en còpia, hom n'estudia el contingut intern en relació amb els caràcters suposats originals i les fórmules de convalidació potser afegides pel copista Hom fa la valoració de l’originalitat d’un document per l’examen…