Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
El massís de Garraf-Ordal
Paret del puig de Martell, a Vallbona El relleu del massís de Garraf es torna en certs punts molt accidentat, com ara en aquest barranc del vessant litoral Xavier Parellada El massís de Garraf-Ordal 18, entre els principals espais naturals del sistema litoral català El massís de Garraf-Ordal, integrat parcialment al Parc Natural del Garraf, constitueix l’extrem sud-occidental de la Serralada Litoral Catalana Es presenta com una unitat orogràfica ben definida, que queda limitada al nord i a l’est, respectivament, per les valls de l’Anoia i del Llobregat, a l’oest per la depressió del Penedès i…
Avià

Avià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, situat a la dreta del Llobregat, a la zona de contacte entre els Prepirineus (cingles de Coforb) i les vores de la Depressió Central.
Situació i presentació Hi aflueix la riera de Coforb i també en drena el territori la riera de Clarà, que forma en part el límit SW i desguassa al Llobregat dins del terme de Casserres A l’W limita amb el terme de Capolat, al SW i S amb l’Espunyola, un enclavament de Montclar i Casserres, i, a l’altra banda del Llobregat, per l’E, amb el terme d’Olvan El municipi inclou els nuclis de població següents els pobles d’Avià, que n’és la capital, i de Graugés, la caseria d’Obiols, les colònies de la Plana i Cal Rosal anomenada també Colònia Rosal, compartida amb els termes d’Olvan i Berga, on es…
Foios
L’església parroquial de Santa Maria de Foios (s XVIII)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, constituït per una estreta franja que s’estén des de la mar fins al barranc de Carraixet, al nord de la comarca; el territori és, gairebé en la totalitat, pla i conreat.
Llevat d’unes 50 ha del sector occidental dedicades al secà garrofers i oliveres, la resta és regada amb aigua de la séquia de Montcada 350 ha a través de les de la Ratlla, Mitgera i Catalana, i també amb aigua de pous 200 ha Hi predominen les hortalisses en conreu intensiu melons, patates, blat de moro, etc, i al regadiu occidental hi ha unes 200 ha de tarongers nàvel Hi ha ramaderia estabulada bestiar boví i porcí La principal empresa industrial és una fàbrica de sacs de jute hi ha també petites indústries del moble, químiques i de la construcció L’antic pes de l’agricultura ha minvat 12%…
Anguilla

Anguilla La badia de Shoal
Territori no independent
Illa
Illa de les Petites Antilles, la més septentrional de les illes de Sobrevent, que constitueix una dependència de la Gran Bretanya. El territori també comprèn l’illa de Sombrero i molts illots deshabitats. La capital és The Valley.
Anguilla és una illa plana on predominen les calcàries miocèniques, té un llac salí al mig i, a la costa sud, hi ha esculls de corall L’economia és basada en l’agricultura cotó i sisal, la copra, l’explotació de sal i fosfats, la pesca i la ramaderia ovina, bé que el turisme és un altre recurs important Descoberta per Colom l’any 1493, des del 1650 fou ocupada pels anglesos i administrada com a part de les illes de Sobrevent El 1967 Saint Christopher, Nevis i Anguilla esdevingué estat associat a la Gran Bretanya Els anguillans, però, refusaren el govern de Saint Christopher i…
sabí | sabina
Història
Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene, amb les ciutats de Reate (Rieti), Nursia (Norcia), Amiternum (prop d’Aquila), etc.
Hom creu que els sabins tingueren el mateix origen que els samnites samnita, bé que encara actualment llur procedència és discutida Vinculats amb els orígens llegendaris de Roma, a partir de l’any 295 aC foren annexats a l’urbs i obtingueren la ciutadania romana Són pràcticament desconeguts llurs costums, com també el caràcter de llur religió i la natura de les institucions polítiques Pel que fa a la llengua, hom creu que pertanyia al grup oriental dels dialectes itàlics i que tingué una influència notable sobre el llatí
la Marjuquera
Caseria
Enclavament (3,53 km2) i caseria del municipi d’Ador (Safor), que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i de la Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.
La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia 66 h agl i 99 h diss 1981, disseminada per una ampla plana de secà
guerra de Crimea
Conflicte bèl·lic provocat per les ambicions de l’imperi tsarista sobre una part del territori turc i, d’una manera immediata, per la pretensió russa d’exercir una certa jurisdicció damunt els cristians ortodoxos que vivien a Turquia.
La negativa turca portà Nicolau I a la invasió dels principats del Danubi La guerra esclatà oficialment el 23 de setembre de 1853 no assolí, però, unes grans dimensions fins que França i la Gran Bretanya, tement l’expansió territorial de Rússia, decidiren d’intervenir-hi 27 de març de 1854 Àustria i Prússia es mantingueren neutrals, i Rússia restà completament aïllada L’acció bèllica es concentrà a la península de Crimea Pel gener del 1855 Cavour envià 10 000 soldats per ajudar els aliats en nom del Piemont El desenllaç de les accions de guerra setge de Sebastòpol, fou favorable als aliats, i…
periec
Història
A l’antiga Esparta, a Creta i a l’Èlide, ciutadà que, destinat per raons estratègiques a la perifèria d’un territori, assolí una posició particular de dependència respecte als altres ciutadans, als quals era, al principi, igual.
Els periecs mancaren de llibertat política i militaren en uns rangs especials dins l’exèrcit en època de pau, es dedicaren a l’agricultura i al comerç
cinturó verd
Ecologia
Faixa de territori de forma més o menys anular que envolta una ciutat, en què predomina l’agricultura, el bosc i uns usos del sòl de baixa densitat i en la qual es limita estrictament el creixement urbà.
comtat de Forcalquier
Geografia històrica
Territori de l’alta Provença centrat en la ciutat de Forcalquier —(3.782 h [1982]), a la dreta de la Durença, uns 10 km endins— i estès entre la Durença (límit amb el comtat de Provença) i els Alps.
Incloïa el Gapencès, el Champsaur i l’Embrunès i fou comtat independent des de l’any 1054 fins al 1209 La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell en morir el seu pare 1096, Adelaida retornà al comtat amb el fill segon, que en fou nomenat hereu Guillem II, fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier El 1193 el comte Guillem III accedí a casar la seva neta i hereva Garsenda —que era una Sabran — amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó més tard Guillem III volgué desdir-se’n, però…