Resultats de la cerca
Es mostren 11115 resultats
Galli
Família d’artistes italians coneguda amb el sobrenom de Bibiena.
En fou el fundador el pintor Giovanni Maria Galli Bibbiena 1625 — 1665, seguidor de Francesco Albani Foren fills seus Ferdinando Galli i Francesco Galli 1659 — 1739, arquitecte dels teatres Filarmonico de Verona i Alibert de Roma i actiu també a Àustria i a Alemanya Fills de Ferdinando foren Giovanni Maria Galli , actiu a Praga 1749-69, i Alessandro Galli Parma 1687 — 1769, que treballà a Barcelona amb el seu pare i projectà el cadafal erigit a Santa Maria del Mar amb motiu dels funerals de l’emperador Josep I d’Àustria a Mannheim emprengué la construcció del palau 1740 i construí l’església…
sociologia del coneixement
Sociologia
Disciplina que tracta de les determinacions socials dels continguts de la consciència.
Hom pot remuntar-se al mite de la caverna de Plató per a trobar un intent, per bé que metafòric, que donés compte de les limitacions imposades per unes determinades condicions a la interpretació del món Francis Bacon elaborà la teoria dels ídols, segons la qual la comprensió i les explicacions que hom donava d’esdeveniments o coses eren blocades o condicionades per prejudicis, molts d’ells de caràcter social La Illustració i els seus successors, de Condillac i Diderot a Saint-Simon i Comte, emfasitzaren la influència nociva de la ideologia sobre el coneixement Marx i Engels introduïren la…
Aristides Maria Pereira
Política
Polític de Cap Verd.
Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’excolònia portuguesa…
Willard Sterling Boyle

Willard Boyle
© National Academy of Engineering
Física
Físic canadenc.
Es graduà 1947 i doctorà 1950 a la Universitat McGill de Mont-real Després de dos anys com a professor de física al Royal Military College of Canada, el 1953 s’incorporà als Bell Laboratories, on formà part de l’equip que dissenyà el primer làser continu de robí 1962 Aquest any fou nomenat director de recerca espacial de Bellcomm, filial de Bell Laboratories, on collaborà en el programa Apollo De nou als Bell Laboratories 1964, treballà en el desenvolupament de circuits integrats i, amb George E Smith, el 1969 inventà el detector de dispositiu d’acoblament de càrrega CCD, un sensor proveït d…
Richard Rowland Lower
Medicina
Cirurgià nord-americà.
Graduat a l’Amherst College, es llicencià en medicina a la Universitat de Cornell el 1955 Després d’una residència a la Universitat de Stanford, es traslladà al Medical College of Virginia, a Richmond 1965, on fou nomenat professor de cirurgia el 1967, i posteriorment director de la divisió de cirurgia cardíaca i toràcica Durant la seva residència a Stanford començà a experimentar amb trasplantaments de cor en gossos, amb els quals aconseguí períodes de supervivència cada cop més llargs, tècnica que perfeccionà els anys següents juntament amb Norman E Shumway, amb el qual arribà a la…
Ernesto Teodoro Moneta
Periodisme
Política
Periodista i pacifista italià.
Provinent d’una familia aristocràtica de Milà, participà en l’aixecament contra Àustria per tal d’aconseguir la independència de la Llombardia posteriorment lluità al costat de Garibaldi per a l’assoliment de la unificació italiana El 1867 abandonà la carrera militar per encarregar-se de la direcció del diari Il Secolo des d’on es dedicà a propagar el seu ideari i des d’on, malgrat la seva profunda religiositat, es mostrà molt crític amb el paper de l’Església en el procés d’unificació italiana Tot i haver deixat la direcció d' Il Secolo 1895, continuà publicant la seva columna i…
Guy Brett
Art
Crític d’art anglès.
Fou un dels fundadors 1965 de Signals Centre for Advanced Creative Study de Londres, un centre d’exposicions, activitats i edicions d’art contemporani, atent als nous desenvolupaments de la ciència i la tècnica, que publicà un butlletí Signals Newsbulletin Fou crític d’art al diari The Times 1964-75 i editor d’arts visuals al setmanari londinenc City Limits 1981-83 Especialista en art cinètic i en la situació artística de l’Amèrica Llatina, durant els anys setanta desenvolupà un treball estretament relacionat amb manifestacions artístiques involucrades en els moviments socials Fou curador…
camp magnètic
Esquema del camp magnètic
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una agulla imantada experimenta un parell que tendeix a orientar-la en una determinada direcció.
Un camp magnètic és caracteritzat pel vector intensitat de camp magnètic H , o pel vector d' inducció magnètica B , anomenat també densitat de flux magnètic En absència de corrents elèctrics, el camp magnètic engendrat per una distribució d’imants permanents immòbils és anomenat camp magnetoestàtic Un camp magnètic també pot ésser originat per una distribució de corrents elèctrics o per un camp elèctric canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp magnètic és només una de les components del camp electromagnètic, concepte físic més real per tal com les dinàmiques del camp…
Vicent Ferrer i Guasch
Pintura
Pintor.
Els anys de batxillerat 1926-34 s’inicià en la pintura de la mà de Narcís Puget Estudià magisteri a Barcelona, estudis que hagué d’interrompre per malaltia i per la Guerra Civil El 1939 es traslladà a Menorca Acabada la guerra, conclogué la carrera de magisteri, i el 1946 els estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi Del 1962 al 1982 exercí com a catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, activitat que compaginà amb la pintura Evolucionà des d’un postimpressionisme nabí a un tipus particular de pintura metafísica que es basa en la representació dels volums…
Josep Bonafont

Josep Bonafont
© BUperpignan (CC BY-SA 4.0)
Literatura catalana
Poeta, conegut pel pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles.
Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models populars i…
,