Resultats de la cerca
Es mostren 26371 resultats
Escola de Bolonya
Música
Denominació aplicada a un grup de compositors de música instrumental actius a Bolonya des del Barroc mitjà fins al darrer Barroc.
A les ciutats italianes de Mòdena, Venècia i Bolonya, s’hi consolidaren tres escoles rellevants on florí la música instrumental de cambra durant aquest període Això no obstant, la de Bolonya fou una de les més illustres pel que fa a la música de cambra per a violí Tot i que l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya tingué un paper important en la formació de l’escola, fou l’església bolonyesa de Sant Petroni la que s’erigí com a veritable centre impulsor de la música instrumental, ja que li atorgava una notable importància en els serveis religiosos És per aquest motiu que s’anà confeccionant un…
Caimari
Música
Família d’orgueners mallorquina.
Originaris d’Alcúdia, formen un llinatge que comprèn organistes, fusters i orgueners, actius durant tot el segle XVII i fins a mitjan segle XVIII Segons Antoni Mulet, el primer membre documentat d’aquesta família fou Jaume Caimari, que a vint-i-cinc anys 1597 era organista Aquest fou seguit per un altre Jaume, en aquest cas fuster, els fills del qual, Joan, Miquel mort el 1671, Damià 1640-1712 i Sebastià 1651-1723, destacaren com a orgueners Els dos darrers construïren orgues grans i de bona qualitat arreu de Mallorca Damià fou succeït pels seus fills Jaume i Damià 1692-1767, i Sebastià, per…
Josep Maria Puigjaner i Matas
Literatura catalana
Assagista, periodista i narrador.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 A més d’estudis de teologia, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià, i posteriorment es diplomà en humanitats clàssiques i en periodisme Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on dirigí la revista de la Companyia de Jesús Mundo Social 1969-76, propera als postulats del Concili II del Vaticà i mal vista pel franquisme El 1976 abandonà l’orde i passà a ser director d’edicions d’ Oriflama , tasca que combinà amb la publicació d’assaigs filosòfics i sobre qüestions d’actualitat, especialment…
,
Una història d’amor
Cinematografia
Pel·lícula del 1966; ficció de 104 min., dirigida per Jordi Grau i Solà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona ARGUMENT JGrau GUIÓ JGrau, Alfredo Catellón, José María Otero FOTOGRAFIA Aurelio GLarraya blanc i negre, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tadeo Villalba, Miguel Narros MUNTATGE Emili Rodríguez i Osés MÚSICA Antonio Pérez Olea, Cançó JGrau i Lleó Borrel, cantada en català per Núria Feliu INTERPRETACIÓ Simó Andreu Daniel Sala, Serena Vergano Sara, Teresa Gimpera Montse, Yelena Samarina SraSubirachs, Adolfo Marsillach Gómez, Fèlix de Pomés, Rafael Anglada, José Franco, Roser Coscolla, Luis Induni, Carles Lloret, Carmen López…
Guerrilleros
Cinematografia
Pel·lícula del 1977-1978, Documental, 88 min., dirigida per Bartomeu Vilà i Sala, Mercè Conesa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Cooperativa de Cinema Alternatiu Barcelona GUIÓ BVilà, MConesa FOTOGRAFIA BVilà color i blanc i negre, normal MUNTATGE BVilà MÚSICA Pep Callís, Joan Vilalta INTERPRETACIÓ Kepa Pedro María Acha narrador, i les intervencions de Pablo Pérez Hidalgo, Manolo el Rubio Francisco García Aguado, Mediokilo Marcellí Massana Enriqueta Otero, María Dolores Eduard Pons i Prades Luis Gallego Ponce Adolfo Lucas Reguilón, Severo Eubel de la Paz Joaquín Aransanz, Villacampa José Molina, Josele Domènec Ibars, Roset Emilio Álvarez Canosa, Pinocho Vicente López Tovar Josep…
Domènec Pruna i Ozerans
Cinematografia
Director i ajudant de direcció.
Vida Estudià química a l’Escola Industrial de Barcelona, que abandonà per anar-se’n a París, on vivia des del 1920 el seu germà Pere, decorador i pintor Allí feu de corresponsal de la revista Popular Film i s’introduí en els ambients artístics i cinematogràfics collaborant amb directors com ara Alberto Cavalcanti o Jean Renoir Tornà a Barcelona, on escriví a les revistes El Día Gráfico 1927 i Mirador 1929-30 i entrà a treballar a les oficines de la Metro-Goldwyn-Mayer El 1930 es traslladà a Mèxic, com a administrador de la MGM, si bé l’any següent tornà a Barcelona com a cap de propaganda…
Federació Catalana de Futbol Americà
Futbol americà
Organisme rector del futbol americà a Catalunya.
Amb seu a Barcelona, fou constituïda el 1988 amb la inclusió de quatre clubs Badalona Dracs, Búfals del Poble Nou, Bóxers de Barcelona i Pioners de l’Hospitalet La temporada 1988-89 organitzà la primera edició de la Lliga Catalana, que fou també la primera competició de futbol americà de tot l’Estat En les dues edicions següents s’hi inscrigueren clubs d’arreu de l’Estat, per la qual cosa es convertí en el Campionat d’Espanya de facto La temporada 1991-92 diversos clubs crearen la Spain Football League, de manera que els clubs espanyols i els catalans més destacats abandonaren la Lliga…
Kiribati 2015
Estat
La petita illa del Pacífic va continuar la campanya per la supervivència davant de l'increment del nivell del mar, tot encapçalant la lluita global contra el canvi climàtic en els fòrums globals En aquest sentit, el que s'ha considerat el primer demandant d'asil per qüestions climàtiques, el ciutadà de Kiribati Ioane Teitiota, establert a Nova Zelanda, va veure la seva petició denegada als tribunals i, per tant, s'enfronta al risc de ser deportat junt amb la seva família Pel que fa a la Conferència de les Nacions Unides contra el Canvi Climàtic COP21 de París, al mes de desembre…
Polònia 2018
Estat
Les tensions entre el Govern polonès i les autoritats comunitàries europees van ser una constant durant tot l’any Brusselles considera un risc per a la democràcia polonesa la implantació de tot un paquet de reformes impulsades pel Govern polonès contra el sistema judicial, els mitjans de comunicació i la lluita contra la corrupció S’ha de recordar que el 2017 la Comissió Europea va obrir un procediment de sanció contra Polònia per la seva proposta de reforma del Tribunal Suprem I, en aquest sentit, el Tribunal de Justícia de la UE va ordenar la paralització de la polèmica llei de reforma del…
Islàndia 2011
Estat
En la seva particular via de sortida de la crisi, Islàndia ha demostrat que hi ha altres maneres de sortir-se’n sense que la ciutadania pagui la factura del que van organitzar polítics i banquers Així, per exemple, el 9 d’abril els electors van rebutjar per segona vegada en referèndum el pagament de 40000 milions d’euros una tercera part del PIB islandès al Regne Unit i Holanda pel rescat dels dipòsits de la financera Icesave, tot i haver-se renegociat el pagament a 37 anys i a un 3,3% d’interès Però també va ser excepcional la decisió de jutjar els directors dels bancs que van fer fallida i…