Resultats de la cerca
Es mostren 6900 resultats
Max Karl Ernst Ludwig Planck
Física
Físic alemany.
Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres…
Antoni Pérez i Moya
Antoni Pérez i Moya
© Fototeca.cat
Música
Compositor, organista i director de cors.
Ingressà a l’escolania de la basílica de la Mercè de Barcelona l’any 1895, on es formà amb Bonaventura Frígola i amb Joaquim Cassadó Fou nomenat organista d’aquesta església l’any 1901, i pocs anys més tard s’inicià en la direcció coral, activitat a la qual es dedicà amb magnífics resultats al llarg de la seva vida Dirigí a partir del 1904 la Schola Cantorum de Sant Miquel Arcàngel i un cor de reclusos de la presó Model de Barcelona 1915-25 Fou director de l’Orfeó Montserrat 1919-36, l’ Orfeó de Sants 1925-55 i l’Orfeó de Santa Llúcia 1943-55 Fou fundador de la Schola Cantorum…
Alejandro Obregón i Andreu
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintor, gravador i escultor.
fill de mare catalana i pare colombià Encara infant, emigrà amb la seva família a Colòmbia, i s’establí a Barranquilla El 1939 se n'anà als EUA, i es formà artísticament a Boston 1939-40, on estudià al Museum of Fine Arts School i féu també algunes exposicions Fou nomenat vicecònsol de Colòmbia a Barcelona, on amplià la seva formació a la Llotja i al Reial Cercle Artístic i completà la seva formació amb estades a capitals europees Tornà a Colòmbia el 1944 i aviat hi guanyà un gran prestigi Ensenyà a l’ Escuela de Bellas Artes de la Universidad Nacional de Bogotá, on, més tard,…
Josep Nunó
Música
Compositor, teòric i pedagog.
El 1802 s’establí a Madrid, on fou compositor al servei de la casa del duc d’Osuna, i el 1805 fou nomenat compositor de cambra de Carles IV d’Espanya, càrrec que continuà exercint amb Ferran VII El 1814 publicà a Madrid l’ Escuela completa de música , obra dedicada a Ferran VII que tractava sobre els fonaments de l’harmonia basats en les teories de JPh Rameau Posteriorment publicà Mapa harmónico 1829 i Tratado de composición musical , inèdit El 1816 sollicità del monarca el permís per a obrir el primer conservatori de música a Madrid, permís que li fou concedit el 28 de novembre…
,
Domènec Mascó
Filosofia
Història del dret
Jurista i humanista.
Advocat de la ciutat de València, jurat el 1378 i el 1386 i síndic de la ciutat davant del nou rei Joan I, a Barcelona, el 1387, fou nomenat vicecanceller per aquest, i com a tal assistí a la cort de Montsó del 1389, que aconseguí l’expulsió de la cort de la dama de la reina Violant, Carrossa de Vilaragut, per les seves relacions amoroses amb el rei Conseller de Martí I, aquest el nomenà, el 1402, assessor de la batllia de València Durant l’interregne, actuà al parlament valencià de Morella el 1412 fou delegat, amb Vidal de Vilanova, prop del parlament del Principat, reunit a…
Gustav Mahler
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
De família jueva i modesta, ingressà, gràcies al seu talent precoç, al conservatori de la Societat d’Amics de la Música, de Viena Bruckner, del qual fou amic, el protegí A partir del 1880 inicià una carrera de director a diferents ciutats aviat actuà a Kassel 1883, Praga 1885, Leipzig 1886, Budapest 1888 i Hamburg 1891 Fou nomenat director artístic del Teatre de l’Òpera de Viena 1897-1907, càrrec que finalment dimití Els seus darrers anys dirigí concerts als EUA, on interpretà el cicle complet de les simfonies de Bruckner i algunes composicions pròpies El seu catàleg comprèn…
Xavier Estivill i Pallejà
Medicina
Metge especialista en hematologia i hemoteràpia.
Doctor en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en genètica per la Universitat de Londres Després d’haver realitzat l’especialitat mèdica als hospitals de Bellvitge i de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, completà la seva formació com a investigador a la Universitat dels Estudis de Torí Itàlia i al Sant Mary's Hospital Medical School de Londres Gran Bretanya En aquest darrer centre exercí l’any 1988 de professor associat al departament de bioquímica i genètica molecular El 1989 i el 1990 fou professor d’investigació de la unitat de genètica molecular de la Fundació d’…
Cuauhtemoc Cárdenas
Política
Polític mexicà.
Enginyer civil i fill de l’antic president de Mèxic Lázaro Cárdenas Fins l’any 1987 fou militant del PRI Partido Revolucionario Institucional, però posteriorment fundà el Frente Democrático Nacional FDN, una formació política més orientada a l’esquerra, amb la finalitat d’oferir una alternativa de govern Des d’aleshores esdevingué el màxim opositor del PRI i del govern L’FDN evolucionà fins a anomenar-se Partido de la Revolución Democrática PRD, del qual Cárdenas fou elegit president el 1990 Candidat d’aquest partit a la presidència de Mèxic el 1988 i posteriorment el 1994, en les dues…
Lamberto Dini
Política
Polític i economista italià.
Fou president del consell de relacions entre l’FMI i el GATT, director de l’Asian Development Bank 1975-79 i director general del Banc d’Itàlia 1979-92 Ministre del tresor del govern de Berlusconi maig del 1994, establí impopulars mesures de control de la inflació que provocaren la seva destitució al cap de set mesos Arran de la dimissió del govern de Berlusconi, al gener del 1995 fou nomenat cap d’un govern de tècnics amb un programa mínim basat en el sanejament de les finances públiques i la reforma del sistema de pensions Un cop aprovat el pressupost per a l’any 1996, al gener…
Henry Fielding
Henry Fielding
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
Educat a Eton, residí a Londres des del 1724 començà d’escriure el 1728, i compongué més de vint peces satíriques, entre les quals destaca The Life and Death of Tom Thumb the Great ‘La vida i la mort de Polzet el Gran’, 1730, contra Robert Walpole L’establiment de la censura prèvia per al teatre 1737 l’impulsà a abandonar-lo i a acabar la carrera de lleis Edità The Champion 1739-41, contra Walpole, i el 1741, la seva primera novella, Shamela , paròdia de Pamela , de Richardson, que criticà novament a Joseph Andrews 1742 El 1743 publicà un volum de miscellània amb poemes i assaigs…