Resultats de la cerca
Es mostren 7458 resultats
Heinrich Finke
Historiografia catalana
Medievalista alemany.
Vida i obra S’especialitzà en la corona catalanoaragonesa i en la història de l’Església Catòlica de la Baixa Edat Mitjana Fou professor a Münster i, a partir del 1899, a Friburg Arran de la seva investigació sobre el concili de Constança que culminà amb l’edició de les Acta Concilii Constantiensis , I-IV, 1896-1928, descobrí la riquesa de l’ACA, que es convertí en una font de primer ordre no tan sols per a aquella recerca, sinó per a altres treballs posteriors Així, publicà les Acta Aragonensia 3 vol i 2 suplements, 1908-36, considerada la millor collecció diplomàtica sobre el regnat de…
minuet
Música
Dansa originària de França, de metre ternari, tempo moderat i caràcter elegant.
Fou un dels balls més importants entre l’aristocràcia europea des que aparegué a la cort de Lluís XIV, a mitjan segle XVII, fins al final del segle XVIII En l’aspecte musical, el minuet també assolí una gran rellevància durant aquest període de temps Així ho demostra el fet que s’integrà a les formes musicals més característiques del Barroc la suite i del Classicisme la sonata, la simfonia, el quartet de corda, etc No es coneix amb certesa l’etimologia de la paraula minuet Hi ha diverses opinions al respecte unes sostenen que prové de menu 'petit', fent referència al tipus de passos que fan…
Josep Termes i Ardèvol

Josep Terme i Ardèvol
© Òmnium Cultural
Historiografia
Historiador.
Formació i trajectòria acadèmica Estudià farmàcia 1953-57 i posteriorment filosofia i lletres, disciplina en la qual obtingué la llicenciatura per la Universitat de Barcelona l’any 1963 Lector de castellà a la Universitat de Sheffield 1963-64, el 1964 esdevingué professor ajudant a la UB, d’on fou expulsat l’any 1966 junt amb altres professors per la seva activitat contra el règim franquista Posteriorment s’integrà a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, per la qual es doctorà l’any 1971 Catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona 1982, el 1991 ho fou a la…
Sant Julià d’Estaràs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…
Sant Aciscle de Trullars
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Aciscle presideix el poble de Trullars, situat a la dreta de la Canta-rana Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 47,4” N - Long 2° 48’ 31,2” E Aquesta localitat dels Baixos Aspres és 19 km al sud-oest de Perpinyà S’hi arriba per la carretera N-9 i la D-612, la qual cal agafar a la cruïlla del mas Sabole PP Història Trullars Truliars figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I —comte de Rasès i de Barcelona— i vídua d’Alaric —comte d’Empúries—, cedí, el 9 de novembre del 844, al seu fill Auriol Segons aquest document la villa era cedida amb tots…
Recinte fortificat i castell de Palau del Vidre
Art romànic
Situació Dos llenços de mur que formen part del recinte fortificat de la població ECSA - JL Valls La població de Palau del Vidre limita, al nord, amb Elna, a l’est, amb Argelers i Sant Andreu, al sud amb Sant Andreu de Sureda i Sureda i a l’oest amb Sant Genís de Fontanes i Ortafà És situada a la riba dreta del Tec, que voreja el poble pel nord Era centrada per l’antic castell de Palau, en una sala del qual sembla que es va construir l’antiga església parroquial de Santa Maria, més tard de Sant Sebastià Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 24,6” N - Long 2° 57’ 40,2” E Hom hi arriba per la…
Santa Eugènia d’Ortafà
Art romànic
Situació Exterior de l’absis amb les arcuacions i les lesenes restaurades fa pocs anys ECSA - JL Valls L’església de Santa Eugènia es troba dins el nucli de la població, prop del castell PP Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 55’ 38,4” E Història L’església i la seva titular consten documentalment l’any 1145 gràcies a un llegat que li feu un tal Riambau en el seu testament, però la cronologia de la làpida conservada del seu sacerdot Pere Amell indica que estava en funcionament almenys més de mig segle abans De fet, l’antiguitat del topònim Ortafà, conegut des del 913, fa…
Recinte fortificat de Forques
Art romànic
Situació Portal del recinte que s’obria al centre del costat meridional ECSA - A Roura Forques és a la riba dreta del Rard, prop de la carretera de Tuïr a Ceret Les restes del recinte fortificat del castell de Forques són a tramuntana del nucli urbà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 7,2” N - Long 2° 46’ 58,2” E Es pot arribar a Forques per diferents itineraris Per la carretera D-615 a partir de Tuïr, per la D-25 des de Trullars i per la D-2, a partir de Vilamulaca PP Història El lloc de Forques fou venut, el 30 de juliol del 844, per Argilà, fill del difunt comte Bera, al seu fill Bera…
música popular
Música
La idea de música popular no és definible a partir de criteris merament formals, sinó que es tracta d’un concepte sociocultural que només té sentit en oposició al de música culta (categorització de lamúsica).
Tot i la impossibilitat de delimitar clarament el camp de les músiques populars, totes es caracteritzen bàsicament pel fet de tractar-se de creacions que es troben fora de l’àmbit dels corrents més acadèmics i són susceptibles d’assolir una àmplia acceptació social En el conjunt de les llengües romàniques, el concepte de música popular fa allusió tant a les músiques de factura moderna clarament mediatitzades per la indústria i la tecnologia actuals música popular urbana com a les músiques que han arribat per tradició oral Bibliografia Complement bibliogràfic Crivillé i Bargalló, Josep…
música de l’Argentina
Música
Música desenvolupada a l’Argentina.
Música culta Durant els segles XVI, XVII i part del XVIII, els jesuïtes utilitzaren la música en la seva missió evangelitzadora dels indígenes La música sacra, tant el cant pla com la polifonia, va predominar per sobre de la profana, i el principal centre musical fou, durant molt de temps, Córdoba Els indígenes i els esclaus negres foren instruïts en música i en la fabricació d’instruments, activitats en les quals sembla que arribaren a altíssims nivells de qualitat, especialment en els cors i els grups instrumentals La primera escola de música fou fundada pel pare Pedro Comental…