Resultats de la cerca
Es mostren 45038 resultats
Formgeschichte
Bíblia
Terme, que significa ‘història de les formes’, amb què és conegut, abreujadament, el mètode exegètic (formgeschichtliche Methode) iniciat en l’àmbit alemany al començament del segle XX per Martin Dibelius, Karl L. Schmidt i Rudolf Bultmann.
Convençuts que els evangelis escrits havien estat precedits per tota una tradició oral, aquests autors prepararen, independentment, un instrument de treball per a remuntar dels evangelis actuals a les primitives formes d’evangelització Així hom descobrí les variacions experimentades per les tradicions evangèliques en passar de Jesús als apòstols i d’aquests a les primeres generacions cristianes El mètode fou preparat, en part, per Hermann Gunkel, en determinar les formes estilístiques pròpies del material narratiu i poètic de l’Antic Testament sagues etiològiques, culturals i històriques,…
Gent i paisatge de Catalunya
Cinematografia
Conjunt de reportatges sobre els personatges més rellevants i decisius de la cultura catalana de la dècada del 1920, ideats pel periodista Francesc Madrid i dirigits i fotografiats pel realitzador i operador Josep Gaspar durant el 1926.
L’obra tingué la collaboració literària de Josep Maria de Sagarra i Alexandre Plana i fou produïda per Edicions Cinematogràfiques Ginesta El documental s’estructura en diversos blocs dedicats a cadascun dels personatges, institucions o indrets d’una Catalunya sota la Dictadura de Primo de Rivera, però en plena efervescència cultural i social, a cavall del modernisme i el noucentisme La càmera viatja en tramvia per una Barcelona canviant, en avió per Montserrat i en barca per una Costa Brava verge Un centenar de personalitats desfilen davant la càmera s’hi poden veure Josep Puig i…
Conrado San Martín Prieto
Cinematografia
Actor.
Vida Debutà al cinema com a figurant i es formà durant sis anys en la companyia del teatre Español de Madrid, alternant l’escena amb papers cada vegada més importants en el cinema Signà un contracte d’exclusivitat amb Emisora Films que el convertí en una estrella amb films com ara En un rincón de España 1948, Despertó su corazón 1949 i Mi adorado Juan 1949, tots tres de Jerónimo Mihura Pacto de silencio 1949, Antonio Román, i sobretot Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador, en què esdevingué un dels galants per excellència del cinema espanyol Aquest fou el segon treball al costat d’…
José María Nunes
Cinematografia
Director i guionista.
Vida El 1942 es traslladà a Sevilla, i a tretze anys escriví el seu primer guió que presentà a Rafa Films El 1947 s’installà a Barcelona, on, a més de fer de guionista radiofònic, s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció o guionista amb Enrique Gómez, Carlos Serrano de Osma, Ignasi F Iquino, Xavier Setó, Miquel Lluch, Antonio Santillán, Miquel Iglesias, Tulio Demicheli i Joan Lladó El difunto es un vivo , 1955 Entre el 1954 i el 1955 dirigí el departament de guions d’IFISA, si bé moltes de les seves collaboracions no consten acreditades El seu primer llarg com a…
Alfredo Mayo
Cinematografia
Actor.
Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…
Ferran Llagostera i Coll
Cinematografia
Director i productor.
Vida A Barcelona estudià arts gràfiques i pintura a l’Escola Massana i a la Facultat de Belles Arts, i cinema a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’EMAV Collaborà amb els grups de teatre independent Cátaros i Go-Go, i des del 1967 dirigí força curts en tota mena de formats, entre els quals cal esmentar La reinstauració de la Generalitat i la tornada del president Tarradellas 1977 i Així s’acaba la vida i comencem a sobreviure 1981, premi de Cinematografia de la Generalitat 1982 al millor curt A partir del 1975 també realitzà films i vídeos industrials i institucionals, i feu d’ajudant de…
Manuel Huerga i Guerrero
Cinematografia
Director.
Vida Autodidacte i dotat d’una especial habilitat per la imatge, la visió del film de Kubrick, 2001 una odissea de l’espai 1968, fou el detonant que l’esperonà a fer cinema Es donà a conèixer a partir del 1975 fent cinema en súper-8 mm com ara Brutal Ardour 1978-79, i al voltant de l’audiovisual experimental Després formà equip amb Carles Ameller a la Fundació Joan Miró de Barcelona El 1983 passà a ser el responsable de programes força innovadors en la naixent Televisió de Catalunya TVC, on realitzà l’espai de música i noves tendències "Estoc de pop" 1983-85 fou director d’"Arsenal" 1985-87,…
José Luis Guarner Alonso
Cinematografia
Crític.
Vida Fill del tinent coronel Josep Guarner i nebot del coronel Vicenç Guarner, republicans que hagueren d’exiliar-se a Mèxic, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona És considerat el millor crític de cinema que ha tingut mai l’Estat espanyol Aviat s’interessà pel fet cinematogràfic a través d’una activitat militant en cineclubs com el Monterols També començà a publicar en revistes com "Film Ideal", amb textos que han deixat empremta com ara Las gafas de Parménides Algunas reflexiones acerca de la crítica y su ejercicio 1962 "Documentos Cinematográficos", de la qual fou un…
Amparo Soler Leal
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor valencià Salvador Soler i Marí i de l’actriu madrilenya Milagros Leal Vázquez, a catorze anys deixà el batxillerat per debutar en la companyia teatral dels seus pares El 1952 ho feu en el cinema, en Puebla de las mujeres Antonio del Amo, i des de llavors ha alternat els escenaris i les pantalles gran i petita Feu el meritoriat en el teatre María Guerrero de Madrid sota la direcció de Luis Escobar i Humberto Pérez de la Ossa, i passà a encarnar personatges del repertori del teatre classic espanyol i internacional El 1959 rebé el premi Nacional de Teatre pel…
orientació subaquàtica

Participants en el Campionat de Catalunya d’orientació subaquàtica
FEDERACIÓ CATALANA D’ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat principalment en llacs i pantans que consisteix a seguir un recorregut predeterminat sota l’aigua amb l’ajut d’un mapa i un aparell d’orientació.
Els practicants van equipats amb escanfandre autònom, monoaleta i boia de superfície Les proves individuals poden ser sense referències o M , amb referències o 5 punts i en estel També hi ha la prova per equips, la qual té una variant coneguda com prova Monk S’originà a la Unió Soviètica durant la dècada de 1950 Poc després s’estengué per Europa central Les primeres competicions s’organitzaren al llac Maggiore d’Itàlia 1961 i al llac Wörthersee d’Àustria 1962 La primera competició internacional es disputà a Crimea l’any 1965 i hi participaren submarinistes de l’URSS…