Resultats de la cerca
Es mostren 3065 resultats
Mata d’Armanyac
Història
Duquessa de Girona i comtessa de Cervera.
Filla del comte Joan I d’Armanyac i de Beatriu de Clermont, primera comtessa de Charolais El 1373 fou casada, a Barcelona, amb el duc de Girona i comte de Cervera, primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, el futur Joan I Dotada d’un caràcter pacífic, exercí una influència moderadora en el seu marit i estigué en bones relacions amb tots els membres de la família reial També, amb dots diplomàtics, negocià que el seu germà, el comte Joan d’Armanyac, ajudés Pere el Cerimoniós en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca, cosa que aconseguí, i el 1377 negocià una pau entre els bàndols…
Abwehr
Història
Organització d’espionatge d’Alemanya.
El 1921 restà instituïda sota les ordres del coronel Gempp El 1933 en pujar Hitler al poder, prengué molta importància i fou dotada de grans mitjans econòmics L’època de més eficàcia fou de l’any 1935 al 1943, en què fou regida per Wilhelm Canaris El 1939, l’Abwehr sembla que tenia uns 18 000 agents secrets i funcionaris el seu quarter general era al Tirpitz Ufer de Berlín tenia un centre de preparació professional a Hamburg Durant la Segona Guerra Mundial 1939-45 aconseguí èxits importants Abans d’esclatar la guerra els seus agents s’havien infiltrat per gairebé tot el món, llevat…
Richard Alan Lerner
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Màster en medicina per la Universitat de Stanford 1964, el 1965 s’incorporà a l’Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla Califòrnia, on, llevat del període 1968-70, que treballà al Wistar Institute de Pennsilvània, desenvolupà la seva activitat científica, i del qual fou director 1987-2012 Centrà la seva recerca en la confluència interdisciplinària de la immunologia, la bioquímica i la biologia molecular, que li permeteren obtenir les anomenades “biblioteques d’anticossos" mitjançant la tècnica anomenada phage display , que donaren lloc a la generació artificial d’…
música visigòtica
Pàgina de l’antifonari de Lleó, document important de la litúrgia visigòtica i de la música visigòtica
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Cant monòdic propi de la litúrgia llatina visigòtica, afí al cant gregorià i al de les altres litúrgies occidentals.
Escrita en notació neumàtica adiastemàtica, es conserva en més d’una vintena de còdexs i en diversos fragments manuscrits que van del segle IX al XIII A desgrat dels estudis paleogràfics M Sablayrolles, H Anglès, P Wagner, G M Suñol, G Prado, L Brou, etc, en resta pràcticament desconeguda la melodia, llevat d’unes quantes que foren transcrites en notació diastemàtica aquitana i catalana Bé que hom pressuposava una notació pròpia primitiva, els manuscrits reflecteixen dues escoles la del nord, amb neumes verticals molt fins i acurats que procedeixen probablement de la notació…
uacari
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, infraordre dels platirrins, de la família dels cèbids, d’uns 55 cm de longitud, caracteritzats per la curtedat de la cua (menys de 20 cm), robusts i d’orelles grosses i semblants a les humanes.
Cacajao calvus té el coll i el pit de color castany, i els costats del cap d’un color gris groguenc clar, mentre que Crubicundus és d’un color rogenc intens, amb la part superior del cap coberta de pèls curts i negres C melanocephalus té la part anterior del cos, el cap i les extremitats negres, l’esquena grisa i les cuixes, les natges i una part de la cua castanys, i C roosevelti és negre, llevat de la cara, rosada i coberta parcialment de pèls, curts i blanquinosos Arborícoles, habiten, en petits grups, a la part més alta dels arbres, i no solen baixar a terra Vegetarians, són…
art sassànida
art sassànida Detall dels relleus rupestres de la cova de Tak-e Bostan
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat durant el regnat de la dinastia sassànida.
S'inicià amb Ardashīr I 226-242 Hom maldà per retrobar l’antiga monumentalitat dels aquemènides fou també un moment creador quant a les noves tècniques introduïdes en la construcció d’arcs i voltes Pertanyen a aquesta època la cúpula del palau d’Ardashīr a Fīrūzābād, així com els palaus de Dāmghān, Baz-e i Kuh-e Khwadje Posteriors, bé que d’estil idèntic, són els palaus de Djerre, Kāzerūn, Yazdikhwadt, Sarvestān, Kal-e Dukhatar i Qaṣr-e Shīrīn Quant a l’escultura, hi ha també un intent d’autoafirmació sobresurten els baixos relleus de Naqsh-e-Radjab i Naqsh-e-Rostam Just en acabar-se l’època…
assot
Història del dret
Pena que hom imposava a certs delinqüents, d’ésser assotats.
És una de les penes més antigues i generalitzades Entre els hebreus el nombre de cops no podia passar de 40 en els pobles hispànics el nombre màxim ha estat de 200, llevat en el Liber Iuduciorum , que permet d’arribar als 300 A Roma era aplicada, des de la llei de les Dotze Taules, als injuriadors i als criminals escandalosos sense tenir-ne en consideració la condició social Als Països Catalans i a tota la península Ibèrica era aplicada habitualment als reus no pertanyents a les classes privilegiades Tant era aplicada al delinqüent lligat al costell, com passejat pels oficials de…
antiescumejant
Alimentació
Química
Producte que evita o redueix la formació d’escuma, o la destrueix un cop formada.
Els antiescumejants actuen modificant la tensió superficial, i llur eficàcia individual depèn del medi i en particular del pH Entre els utilitzats industrialment hom pot esmentar el 2-octanol, els olis sulfonats, el fosfat de tributil i, sobretot, les silicones Les silicones permeten de resoldre gairebé tots els problemes d’escuma i són actives a concentracions molt febles, àdhuc a 0,1 parts per milió Els antiescumejants són emprats en nombroses i molt diverses indústries, tant en medis aquosos com en no aquosos En particular, hom els utilitza en molts processos d’elaboració d’aliments, com…
capitació
Història
Contribució personal imposada sense tenir en compte la posició econòmica del contribuent i que, per tant, afectava àdhuc els qui no tenien béns ni negoci.
Existí ja a Roma amb els noms de tributum in capita, capitatio o pro capitibus A Castella era imposada sobre els sarraïns i els jueus establerts en aquell regne i hom li donava el nom d' aljama , per tal com la recaptació es feia mitjançant les respectives aljames Als Països Catalans hom li donà la forma de fogatge, o sigui aplicant-la per famílies o llars, des del s XIV fins al XVI, inclusivament a França, també es feia l’exacció d’una manera semblant Amb l’estructuració tributària posterior al decret de Nova Planta, al Principat de Catalunya fou imposada la capitació, amb el nom de…
badia
Vista d’una badia de la Costa Blava, costa meridional de la Provença (Occitània)
© Corel Professional Photos
Oceanografia
Entrada del mar o d’un llac en la costa, generalment més petita que un golf; l’obertura sol ésser més gran que no pas la penetració terra endins.
Per influència de l’ús anglès, el nom de badia designa alguns braços de mar badia de Baffin, alguns grans golfs gran badia Australiana i algunes grans masses d’aigües que penetren profundament el continent badia de Hudson En dret internacional, les badies han adquirit relleu com a conseqüència del problema del mar territorial La determinació del límit d’aquest tradicionalment de tres a dotze milles, encara que de vegades s’estén de 120 a 200 milles no ofereix cap dificultat quan la costa és rectilínia, però és difícil de fixar quan la mar forma entrants de penetració profunda La qüestió ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina