Resultats de la cerca
Es mostren 2423 resultats
llibreria
Història
Oficis manuals
Professió de llibrer o llibreter.
Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a…
circulació general dels oceans
Geografia
Sistema de corrents predominants als oceans.
La circulació superficial dels oceans es caracteritza per la presència de corrents molt intensos als marges occidentals de les conques oceàniques, que transporten aigua de l’equador cap als pols corrent del Golf, corrent de Kuro-Shio, etc, i corrents no tan intensos al marge oriental, dirigits dels pols cap a l’equador A prop de l’equador, lleugerament desplaçats cap al nord, hi ha els corrents equatorial nord i equatorial sud, que hi són parallels i que flueixen d’est a oest Entre aquests es troba el que habitualment s’anomena contracorrent equatorial, que circula en sentit contrari, és a…
David Grossman
Literatura
Escriptor israelià.
Serví a l’exèrcit del 1971 al 1975, i el 1973 participà en la guerra del Yom Kippūr Treballà fins el 1988 com a guionista i presentador a la ràdio pública, feina que interrompé en el període 1976-79 per a estudiar filosofia i art dramàtic a la Universitat Hebrea de Jerusalem El 1982 publicà Du-Krav “Duel’, el primer llibre de narrativa infantil i juvenil, gènere que ha continuat conreant amb un notable èxit, i l’any següent, Hiuch Ha-Gedi “El somriure de l’anyell’ Seguiren Ayien Erech Ahava “Vegeu al darrere amor’, 1986, Sefer Ha-Dikduk Ha-Pnimi “La gramàtica interior’, 1991, Yesh Yeladim Zig…
psicosi
Psiquiatria
Terme genèric que designa un cert tipus de desordre i malalties mentals, generalment greus i caracteritzables sovint per una alteració global de la personalitat, i que sol comportar l’exclusió de referència a les afeccions psicosomàtiques, al retard mental, a les sociopaties i, sobretot, a les neurosis.
La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la neurosi de…
Pau Estorch i Siqués

Pau Estorch i Siqués
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Medicina
Teatre
Metge i escriptor.
Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se…
,
Sant Llorenç (Tarragona)
Art romànic
L’església de Sant Llorenç es troba en la confluència dels carrers de Sant Llorenç, de l’Arc de Sant Llorenç i el dels Descalços, i és la seu de la confraria dels pagesos de Sant Isidre Un dels primers esments documentals d’aquesta església data de l’any 1199, en una concòrdia dictada per l’arquebisbe Ramon de Rocabertí per a dirimir el litigi que sostenia amb els sagristans major i menor sobre la reciprocitat de drets i deures En aquesta concòrdia es recull que el sagristà major tenia unes cases iuxta ecclesiam Sancti Laurentii L’església de Sant Llorenç fou una de les que l’any 1304 l’…
Sant Salvador del Corral (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església, de la qual es desconeix la situació exacta, fou construïda, segurament, aprofitant una de les voltes del circ romà de Tarragona, a la banda de ponent Cal dir que l’àrea ocupada pel circ fou aprofitada a partir del segle XII com a raval o barri extramurs de la ciutat, i és coneguda per la documentació medieval com el Corral L’església de Sant Salvador és documentada com a ecclesiam Sancti Salvatoris in suburbio Terrachonensis en una escriptura datada el 24 d’octubre de 1128 per la qual l’arquebisbe Oleguer la va cedir al bisbe de Vic, Ramon, i a l’església d’Osona De fet, hom…
Santa Eulàlia de Ronçana
Art romànic
L’església parroquial de Santa Eulàlia centra el conjunt de cases que formen el barri de la Sagrera El temple apareix documentat l’any 932, quan en l’acta de consagració de Sant Genís de l’Ametlla, figura com a afrontado territorial el terme de Santa Eularia Així mateix, entre la darreria del segle X i l’inici del segle XI són nombroses les escriptures de vendes i donacions de béns immobles situats dins els límits territorials de Santa Eulàlia de Ronçana Segons un document datat el 1059, els comtes Ramon Berenguer i Almodis feren donació de tot el feu comtal que tenien en el terme de la…
Sant Egidi o Sant Nicolau d’Orenga (Vilanova de Meià)
Art romànic
Aquesta església tingué funcions parroquials, però ja a mitjan segle XVII les havia perdut Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica, si és que no deixà de tenir culte amb anterioritat El terme d’Orenga apareix documentat a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company, castlà del castell de Meià, juntament amb la seva muller Guilla, feu al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els del Coll d’Orenga L’església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, la qual es feu abans de l’any…
Sant Martí Sesgueioles
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga, i posteriorment de la vila de Sant Martí Sesgueioles Inicialment fou una capella de la parròquia de Sant Valentí de Vilallonga, per passar posteriorment a parròquia I tenir per sufragània l’antiga parroquial El lloc de Vilallonga apareix documentat l’any 1022, en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà al seu fill Company la torre de Vilallonga L’església apareix en un document de l’any 1068, en el qual Eriball i la seva muller Ermengarda vengueren al comte Ramon Berenguer I i a la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina