Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Foix renova el gènere de la nadala i, fent gala d’un inconformisme creatiu, combina una sorprenent riquesa formal amb la tradició popular que revifa en uns poemes mestissos, en els quals el gaudi amb el joc d’ecos, de fonts i de registres fa possible la reflexió religiosa, el pensament moral, l’experimentació lírica i l’evocació biogràfica D’esperit lliure, heterodoxos i poderosament aventurers, lúdics i obertament catalanistes, els versos, que es fan ressò de la preocupació del poeta per la pervivència de la història, es nodreixen de l’experiència dels temps…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films PAC Producciones Artísticas Cinematográficas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1932 de Salvador Espriu GUIÓ Jaume Vidal Alcover, VLluch, Maria Aurèlia Capmany assessora FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fabià Puigserver ambientació, Juan Frexe decoració MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Ángel Arteaga SO Jordi Sangenís, Federico de la Cuesta, Eduard Fernández INTERPRETACIÓ Núria Espert Laia, Francisco Rabal Quelot, Daniel Martín Esteve, Julieta Serrano Paulina, Manuel Otero Anton, Alícia Moreno Espert Laia nena,…

Vida Fill d’una família burgesa, durant la seva infància visqué temporades a Sant Sebastià i França, d’on era natural el seu pare A causa de la guerra hagué d’interrompre els estudis d’enginyeria industrial Intervingué en funcions teatrals d’afeccionats, fins que Adolfo Marsillach el contractà 1955 per a la seva companyia i li donà la possibilitat de debutar en el cinema en El frente infinito 1956, Pere Lazaga També actuà en El último cuplé 1957, Juan de Orduña al costat de Sara Montiel, i a Muerte al amanecer 1959, Josep Maria Forn, amb el qual guanyà el premi al millor actor al…

La contraposició entre psicosi i neurosi , important des d’un punt de vista pràctic en ordre al pronòstic i a la teràpia de les corresponents patologies, resta, tanmateix, difícil d’ésser precisada teorèticament és erroni, per exemple, de pretendre tipificar exclusivament la psicosi com a afecció de caràcter orgànic, reduint alhora la neurosi a malaltia purament psicogènica No és tampoc vàlid de diferenciar l’una de l’altra per una major o menor gravetat ni pel fet que el neuròtic pugui tenir generalment una consciència del seu desordre psíquic que el psicòpata no sol tenir la neurosi de…

Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a…

Encara que la ciutat apareix esmentada en uns documents de l’any 943, les notícies que es refereixen a activitats musicals són més recents Joan Baptista Bruguera fou mestre de capella de la ciutat al final del segle XVIII, i se sap que guanyà un concurs del Catch Club de Londres amb un cànon de composició pròpia Un altre músic important nascut a la ciutat fou Domènec Rodil i Viuda, primer violí de la capella reial de Madrid, ciutat on morí el 1805 Les activitats musicals no es veieren àmpliament potenciades fins al segle XX A començament del segle funcionaven el Teatre Municipal -inaugurat el…

L’església parroquial de Santa Eulàlia centra el conjunt de cases que formen el barri de la Sagrera El temple apareix documentat l’any 932, quan en l’acta de consagració de Sant Genís de l’Ametlla, figura com a afrontado territorial el terme de Santa Eularia Així mateix, entre la darreria del segle X i l’inici del segle XI són nombroses les escriptures de vendes i donacions de béns immobles situats dins els límits territorials de Santa Eulàlia de Ronçana Segons un document datat el 1059, els comtes Ramon Berenguer i Almodis feren donació de tot el feu comtal que tenien en el terme de la…

Aquesta església tingué funcions parroquials, però ja a mitjan segle XVII les havia perdut Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a la desamortització eclesiàstica, si és que no deixà de tenir culte amb anterioritat El terme d’Orenga apareix documentat a partir de l’any 1040 en la donació de béns que Company, castlà del castell de Meià, juntament amb la seva muller Guilla, feu al monestir de Santa Maria de Meià, entre els quals hi havia els del Coll d’Orenga L’església formà part de la dotació inicial del monestir de Santa Maria de Meià, la qual es feu abans de l’any 1040, encara…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga, i posteriorment de la vila de Sant Martí Sesgueioles Inicialment fou una capella de la parròquia de Sant Valentí de Vilallonga, per passar posteriorment a parròquia I tenir per sufragània l’antiga parroquial El lloc de Vilallonga apareix documentat l’any 1022, en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà al seu fill Company la torre de Vilallonga L’església apareix en un document de l’any 1068, en el qual Eriball i la seva muller Ermengarda vengueren al comte Ramon Berenguer I i a la seva…

Ordenat de sacerdot 1703, fou nomenat mestre de violí del Seminario Musicale del Pio Ospedale della Pietà 1703-1740, institució pedagogicobenèfica per a noies òrfenes i un dels conservatoris venecians més cèlebres, on fou professor de violí i mestre de cor Els seus cabells roigs li valgueren el sobrenom de Prete Rosso Sembla que fou mestre de capella del príncep de Hesse-Darmstadt, a Màntua Efectuà tournées com a violinista i director i actuà com a empresari a diverses ciutats europees El 1740 abandonà Venècia i es dirigí a Viena, on morí solitari És autor de quaranta-cinc òperes i dos…