Resultats de la cerca
Es mostren 1617 resultats
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII…
glúcid
Bioquímica
Nom genèric d’aquelles substàncies que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones i també de llurs polímers i derivats.
Pel fet que llur fórmula empírica és CH 2 O n , en la qual l’oxigen i l’hidrogen són en la mateixa proporció que en l’aigua, havien estat anomenats hidrats de carboni Els més simples són els sucres o monosacàrids , que són cristallins, solubles en aigua i dolços són constituïts per un sol polihidroxialdehid o polihidroxicetona, amb diversos carbonis substituïts asimètricament, que comporten una activitat òptica de la molècula i l’existència de nombrosos isòmers enantiomorfs El principal és la glucosa , perquè en deriven els altres sucres i, a més, és el combustible ideal per als organismes…
Mariona Carulla i Font

Mariona Carulla i Font
© Universitat Pompeu Fabra
Música
Empresària i mecenes cultural.
Filla de Lluís Carulla , fundador de l’empresa d’alimentació Gallina Blanca embrió del grup Agrolimen, és llicenciada en econòmiques per la Universitat de Barcelona i PADE Programa d’Alta Direcció d’Empresa a l’IESE Desenvolupà la seva trajectòria professional a Gallina Blanca i ha estat membre del consell d’administració d’Agrolimen fins el 2009 Especialment sensible al món de la cultura, ha estat vicepresidenta de la Junta de la Sagrada Família, i presidenta del Concurs Internacional de Piano Maria Canals des del 2006 El juliol del 2009, i com a vicepresidenta de l’ Orfeó Català , li…
Jaume Casademont i Perafita

Jaume Casademont i Perafita
© Família Casademont
Economia
Empresari i polític.
Llicenciat en Peritatge mercantil, l’any 1956, juntament amb la seva esposa, Teresa Ruhí, fundà un petit negoci de producció i venda d’embotits El 1967 l’expansió de l’empresa portà a la construcció d’una factoria a Constantins, origen d’Indústries Càrnies Casademont, posteriorment una de les empreses del sector més importants de Catalunya, exportadora a més de 40 països Fou també president dels empresaris càrnics de Girona i participà en la fundació del Banc de la Petita i la Mitjana Empresa 1978 En política fou un dels primers presidents intercomarcals de Convergència Democràtica de…
codi alimentari
Alimentació
Dret
Conjunt harmònic de la legislació de cada estat sobre els productes alimentaris, llurs matèries primeres i els materials annexos (envasos, material d’instal·lacions, desinfectants, etc).
El codi, creat com a defensa del consumidor, comprèn regulacions sobre etiquetatge, composició, denominació d’origen, additius, colorants, residus de pesticides, qualitat microbiològica i processos de tots els aliments, aliments per a animals i certs productes domèstics d’ús freqüent en cuina o de possible ingestió oral per infants llumins, joguines en l’aspecte del colorant utilitzat, etc També inclou el mètode de mostreig i d’anàlisi El codi alimentari de l’Estat espanyol, l’articulat del qual fou publicat per decret el 21 de setembre de 1967, estableix les directrius de la legislació…
bòbila
Construcció i obres públiques
Instal·lació proveïda d’un forn continu per a coure obra, generalment construïda prop d’un terral, del qual són extretes les terres emprades com a primera matèria.
La bòbila consta d’un molí, d’una màquina per a preparar la pasta i d’una màquina estiradora, moltes vegades proveïda d’un desairejador per a les peces massisses hom empra estiradores amb fileres senzilles, i per a les foradades, estiradores amb fileres proveïdes de mascles adequats als forats que ha de tenir la peça les peces són tallades automàticament Obtingudes les peces d’obra crua, hom les deixa assecar a l’aire lliure, degudament apilades sota uns espaiosos coberts, o introduïdes en assecadors La cuita de les peces, disposades en munts, anomenats catxamades , de manera que aquesta…
Arrels Fundació
Sociologia
Organització no governamental de Barcelona dedicada als col·lectius dels sensellar i sensesostre, a la sensibilització sobre l’exclusió social i a la denúncia de situacions o accions que la promouen.
Iniciativa d’un grup d’activistes socials, depengué de la Fundació Sant Pere Claver fins el 1998, que es constituí en fundació per dret propi Centrada inicialment al barri del Raval de Barcelona, el 1987 hi obrí un centre amb dutxa i rober, que el 1991 s’amplià amb un centre obert, els equips regulars de carrer i de visita als hospitals i l’obertura del Refugi, un centre d’acollida nocturn a partir del qual, a mitjan dècada de 1990, impulsà el Programa d’Accés a l’Habitatge Amb el radi d’acció estès a gran part de la ciutat, el 2001 establí el taller prelaboral La Troballa El 1994 adquirí uns…
central hidràulica

Esquema d’una central hidràulica
© Fototeca.cat
Tecnologia energètica
Central elèctrica que transforma l’energia mecànica de la caiguda de l’aigua (energia hidràulica) en energia elèctrica.
Una central hidroelèctrica típica és composta de diverses parts relatives al circuit hidràulic obra de presa, entrada d’aigua al canal, canal d’alimentació, cambra d’aigua, conducció forçada, canal de sortida d’aigua i de la central elèctrica pròpiament dita L’aigua és detinguda a la presa i hom la deriva, tota o una part, pel canal d’alimentació fins a la cambra d’aigua, i d’aquí baixa per la conducció forçada tub de pressió fins a la central, on fa girar les turbines Les turbines transmeten la força giratòria als alternadors, els quals, en voltar, generen l’energia elèctrica L’aigua, quan…
Cent seixanta-quatre multinacionals industrials. 2001
Segons el Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, a mitjan 2001, 164 empreses industrials domiciliades al territori de les quatre províncies de l’antic Principat de Catalunya tenien, com a mínim, un centre de producció fora dels límits fronterers de l’estat espanyol No eren incloses, en la llista les empreses del sector energètic —Gas Natural, Agbar, etc— les del sector de la construcció —FOC, Comsa— les empreses financeres Banc Sabadell o Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona les empreses turístiques —Husa, Derby, etc— les multinacionals domiciliades a la…
Privat Bank (1990-1998)
Rebé l’autorització el 28 de març de 1990 i la societat es constituí el 30 de juliol del mateix any El seu promotor fou Antoni Sagnier, un professional del sector financer amb experiència anterior en diversos grups bancaris, el qual reuní al voltant del projecte uns quants empresaris catalans El nom recorda les famoses “banques privades” de Ginebra, Londres i Amsterdam, especialitzades en la gestió de patrimonis Aquesta és la funció a què aspiraven Res a veure amb la banca comercial o amb la banca de negocis No es proposaven captar recursos del públic en general, ni la seva inversió en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina