Resultats de la cerca
Es mostren 2432 resultats
Castell de Sant Martí de Tous
Art romànic
Segons F Carreras i Candi aquest castell hauria estat construït l’any 798 Malgrat això, les primeres notícies documentals de Tous són del segle X i s’insereixen dins del fenomen repoblador de la vall de l’Anoia El 960 el comte de Barcelona i Osona, Borrell II, donà a la seu de Vic el castell anomenat de Tous, el qual li havia pervingut per l’aprisió dels seus pares Aquesta fortalesa estava inclosa dins el terme més ampli de Montbui, al comtat de Manresa De tota manera, ben aviat es produí la separació entre el castell de Tous i la demarcació de Montbui Així doncs, al llarg del segle XI la…
Castell d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els…
Dídac de Vic i de Castellví
Historiografia catalana
Dietarista.
Vida i obra Membre d’una poderosa i influent nissaga valenciana, era fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara, i posseí el títol de baró de Llaurí Continuador d’un dietari iniciat pel seu germà Àlvar, Dídac de Vic fou protector del monestir dels jerònims de Santa Maria de la Murta, a la vall de Miralles, al terme d’Alzira, i gastà una part de la seva fortuna fent-hi millores arquitectòniques i decoratives Entre altres coses, donà a aquesta comunitat una collecció de retrats de valencians illustres, pintats per Ribalta, alguns dels quals encara es conserven al Museu Sant Pius V de València En…
curvatura de camp
Física
Aberració geomètrica consistent en la impossibilitat d’aconseguir imatges nítides sobre una superfície plana, d’un objecte pla i perpendicular a l’eix d’un sistema òptic, atès que els cercles de màxima nitidesa no formen, en general, un pla, i per això rep aquest nom.
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra banda, atès que…
principi de raó suficient
Lògica
Principi segons el qual res no es dóna (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
Conegut des de temps antic Abelard, els escolàstics i G Bruno, entre altres, n'oferiren diverses formulacions, aquest principi fou enunciat en la seva forma més madura per Leibniz “cap fet no pot ésser ver o existent i cap enunciat no pot ésser vertader, si no es dóna una raó suficient perquè sigui així i no altrament” Relacionat amb el principi de causalitat —tant l’eficient com, sobretot, la final— i, per alguns, àdhuc amb el principi de no-contradicció contradicció, el principi de raó suficient inclou diversos aspectes un de logicognoseològic, un altre d’ontològic i fins i tot un tercer de…
anglès | anglesa
Història
Individu d’un poble format i desenvolupat en una gran part de l’illa de la Gran Bretanya.
El poble anglès en sentit estricte comprèn tots els naturals de l’antic regne d’Anglaterra cal fer notar, però, que els cornuallesos consideren impròpia aquesta denominació Fora de les illes Britàniques, atès el caràcter predominant d’Anglaterra en la formació de l’estat britànic, hom sol anomenar abusivament anglesos tots els naturals del Regne Unit En un sentit estrictament etnogràfic hom pot admetre l’extensió del nom a tots els habitants de les illes d’estirp germànica —anglesos, escocesos—, o que han acceptat la llengua i la cultura llurs, com també totes les extensions d’aquests oceans…
oferta monetària
Economia
Actius més líquids (diner efectiu i dipòsits a la vista en poder de les unitats econòmiques) posseïts pel públic, que es corresponen amb els passius més exigibles del sistema financer.
Tanmateix, aquesta definició no és acceptada per tothom M Friedman considera que la idea del diner inclou els dipòsits d’estalvi i a termini, el diner efectiu i el diner bancari Gurley i Shaw proposen de substituir el concepte de diner pel de “quantitat monetària de tots els actius”, la qual cosa suposaria aplicar coeficients de liquidesa a qualsevol tipus de dipòsit i endeutament En definitiva, la polèmica està en la qüestió que per a uns el diner és bàsicament un mitjà de pagament i per als altres una forma de reserva de valor El fet que les variacions de l’oferta monetària puguin procedir…
fideïcomís
Dret català
Dret civil
Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els béns o una part a una altra persona amb l’encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer, anomenat fideïcomissari.
El fideïcomís és una categoria jurídica elaborada pel dret romà que permeté un manteniment de la solidaritat i del patrimoni familiars Del fideïcomís es deriva un tipus de substitució, la fideïcomissària, o fideïcomís de substitució , que ha tingut una extraordinària importància i difusió, especialment en el dret català, fins al punt de donar una especial configuració a la família i a la propietat a Catalunya El fideïcomís de substitució suposa una crida successiva d’hereus o legataris, en el sentit que el causant anomena un primer hereu o legatari —anomenat fiduciari —, el qual adquireix l’…
mutació
Biologia
Alteració permanent d’un o més caràcters hereditaris com a conseqüència d’un canvi en el material genètic d’una cèl·lula, que es transmet a les cèl·lules filles.
Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens aquest darrer…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina