Resultats de la cerca

Llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona, començà la seva activitat professional com a professora d’institut Posteriorment treballà a la delegació gironina de l’Institut de Ciències d’Educació, com a coordinadora d’activitats de formació permanent del professorat El 1991 s’incorporà a l’Ajuntament de Girona com a independent pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE i ocupà la regidoria d’Educació fins el 1995, i a partir d’aquest any estigué també al càrrec de formació, lleure i esports fins el 1999, que fou nomenada tinenta d’alcalde Dos anys…

Lluís I de Baviera adquirí el Palatinat Renà 1214, i el seu net Lluís II les terres dels Staufen, que esdevingueren l’Alt Palatinat El pacte de Pavia 1329 cedí a Rodolf dues parts dels Palatinat Carles IV incorporà una part de l’Alt Palatinat a Bohèmia 1355 i atribuí al comte palatí la dignitat d’elector 1356 Durant la Reforma, Frederic III del Palatinat feu del Palatinat el centre del calvinisme alemany 1546 Frederic IV hi uní els prínceps alemanys —que signaren la Unió Evangèlica 1608— contra el partit catòlic Tanmateix, Maximilià I de Baviera derrotà Frederic V del Palatinat 1620, se n’…

Es desconeix amb certesa on era situat aquest castell Hom pensa que pot correspondre al molí fortificat de la Sinoga, al nord-oest de Sant Martí de Maldà El primer esment del lloc de la Sinoga és de l’any 1072, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer I donà a Arnau Companys, a la seva muller Guisla i a Oliver, llur fill, una quadra de terra al terme de Tàrrega, al lloc de Verdú La quadra tenia com a límit de ponent el territori d’Espanya fins a la Sinoga del Riu Corb L’historiador J Finestres diu que el 1207 el monestir de Poblet tenia el castell molí de la Sinoga, cedit per Bernat de…

El lloc d’Olost apareix com a pertanyent al terme del castell d’Oristà a partir del 908, quan una terra es trobava situada en el castell d’Oristà, a les adjacències de Santa Maria d’Olost L’existència del terme del castell d’Oristà es constata fins al 1065 Per altra banda a partir del 1059 comencen a aparèixer uns personatges cognominats Olost Ramon Guifré d’Olost és el primer que apareix l’any esmentat, però no serà fins el 1155 que es constatarà documentalment que eren senyors del castell d’Olost, encara que pel cognom es pugui pensar que ho eren des de mitjan segle XI, com a mínim La…

El terme d’Almoster sorgí com una desmembració o quadra del terme primitiu de Reus La primera referència del lloc d’Almoster es troba en la carta de població de la Selva del Camp, del 13 de maig de l’any 1164, quan hom assenyala ipsum torrentem de Mosterio com una de les fites del terme de la Selva El 28 de març de 1204, el castlà de Reus, Bernat de Bell-lloc, cedí les dues terceres parts del lloc a Bartomeu d’Almoster, tot fent-hi constar que formava part del terme de Reus L’església de Sant Miquel d’Almoster fou una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Reus No es coneix cap referència…

Vídua de Berenguer d’Abella 1374, del qual tingué un fill, Nicolau d’Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós 1376 Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic 1381-82, i per raó d’un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena, Viladasens i…

Aquest castell era situat al turó on hi ha el poble de Pomar, una antiga vila closa que ha estat molt modificada El castell de Pomar va estar estretament lligat en els seus orígens als de Montlleó i Briançó La primera notícia d’aquesta fortalesa és del 1101, en què aquests tres castelis foren cedits per Geribert Hug al bisbe de Vic Guillem Berenguer Al segle XII hi ha documentada una família de castlans cognomenada Pomar El domini de la mitra vigatana sobre el castell de Pomar s’allargà fins al segle XIII El 1254 Bernat de Mur cedí a Pere II de Queralt els seus feus de Montlleó i els castells…

Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena Constituïda la…

Fill i successor d’Arcadi De caràcter feble, visqué sota les influències del seu tutor Antemi, de la seva germana Pulquèria, que fou associada al govern com a augusta 414, i de la seva muller Atenaida, filla del filòsof Leonci, batejada amb el nom d’Eudòxia i exiliada anys més tard El seu govern es distingí més per les arts diplomàtiques que no pas per les militars Tingué qüestions amb els vàndals 439 i lluità amb els perses, que entraren a l’Imperi els huns travessaren el Danubi, devastaren Tràcia i s’encaminaren a Constantinoble Teodosi pactà amb aquests una pau humiliant els cedí terres al…

Al seu voltant hi ha una caseria anomenada Santa Maria d’Àneu És esmentat ja el 839 a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell com a lloc de Santa Maria, abans de Santa Deodata, centre de les parròquies i aglutinador religiós de la vall d’Àneu, origen del deganat d’Àneu després arxiprestat d’Àneu Sembla que als seus orígens fou un monestir visigòtic dedicat a santa Deodata Al final del segle X era dedicat a sant Pere Sant Pere d’Àneu L’any 1064 el comte Artau de Pallars el cedí juntament amb els monestirs de Sant Pere del Burgal i de Sant Pere de les Maleses al comte Ramon IV de…