Resultats de la cerca
Es mostren 979 resultats
Fons d’art romànic del Museu Maricel (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu Maricel té el seu origen en la segona dècada del segle XX, estretament relacionat amb Charles Deering, un ciutadà americà que a través de Ramon Casas, al qual havia conegut a París, contactà amb Miquel Utrillo Deering, després de comprar l’any 1910 l’antic hospital de Sitges erigit per Bernat de Fonollar al començament del segle XIV, encarregà a Utrillo les obres del futur Museu i el nomenà administrador L’any 1913 aquesta casa museu ja contenia una collecció considerable, amb elements arquitectònics i escultòrics procedents de diversos llocs, obres de fusters i ferrers,…
Poblat de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Vista del sector del costat de tramuntana de l’església, l’únic que ha estat buidat fins ara J Bolòs Poble abandonat situat al costat de l’església de Sant Romà de Sidillà, en un pla proper al riu Ter, actualment cobert per una pineda plantada sobre la sorra que s’estén per aquest sector Mapa 296M781 Situació 31TDG995577 Per anar-hi, cal travessar el poble de Foixà i seguir la carretera, primerament asfaltada i després de terra, cap a tramuntana al llarg de poc més d’1 km Després de travessar diversos bosquets, hi ha, a mà esquerra, al costat d’una esplanada d’on extreuen sorra, els…
Santa Magdalena del Pla del Penedès, abans Santa Maria
Art romànic
Situació Vista interior del sector de capçalera de la nau, amb l’absis major, i l’arrencada de la cúpula sobre trompes al centre del creuer ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Magdalena és al centre del poble del Pla del Penedès, situat a uns 8 km de Vilafranca, per la carretera d’Igualada JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF925861 Història El primer document trobat fins ara que esmenta aquesta església és una donació de l’any 1080 a Sant Cugat del Vallès de terres i vinyes dels termes de Lavit, Subirats, Vallmoll Olèrdola i Santa Maria del Pla L’any 1097 aquesta església ja pertanyia…
L’arribada del gòtic en la il·lustració de manuscrits: la fi del bizantinisme i les novetats del segle XIII
La renovació del capital pictòric català consolidat cap al 1200 no es va produir per simple evolució interna dels tallers locals Contràriament, fou fonamental l’arribada de nous ingredients forans que van tendir a suplantar les antigues tradicions, estancades en un bizantinisme que arrelava en el segle XII i per al qual no s’entreveu sempre una sortida gaire clara Fou necessària l’acceptació de nous suggeriments perquè, a partir mitjan segle XIII, la introducció de les novetats gòtiques es convertís en un fenomen cada vegada més general Alguns dels models més apreciats arribaren del món…
Arqueologia 2013
Arqueologia
Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer No obstant això, un any més, el patrimoni arqueològic mundial va minvar per les destruccions de jaciments i l’espoliació de museus a conseqüència de la guerra de Síria com ara la mesquita omeia d’Alep, del segle XI dC A banda d’això, es van reobrir antics debats gràcies a l’ús de noves tècniques, com ara les anàlisis d’ADN D’aquesta manera, el 2013, es va intentar resoldre el misteriós…
Santa Margarida de Montbui

Santa Margarida de Montbui
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, a la conca d’Òdena.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Margarida de Montbui, de 27,58 km 2 , és situat al SW d’Igualada, a la dreta de l’Anoia riu que separa els dos municipis entre les confluències de la riera de Tous, a ponent, i el torrent de Garrigosa, a llevant Limita amb els termes d’Igualada i Jorba al N, Sant Martí de Tous a l’W, Santa Maria de Miralles al SW, Orpí al S i Vilanova del Camí a l’E El territori és planer al sector septentrional i forma vers el SW un triangle accidentat per la serra de Collbàs i la de la Portella, i pels extrems orientals de la serra de Miralles, on s’aixeca…
Arqueologia 2010
Arqueologia
Cada any, les excavacions arqueològiques forneixen un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desigual A més, també hi ha peces antigues que són reexaminades Enguany va estar marcat per la solució de la vella disputa sobre la condició humana o animal del crani trobat a Orce Granada el 1982 Una reunió internacional d’experts a París al mes de juny va reforçar la identificació d’aquest crani amb el d’un nen de cinc anys de fa aproximadament un milió i mig d’anys, que passa a ser l’homínid més antic de l’Europa occidental es pensa que va arribar pel sud…
Sant Guillem de Combret, abans Santa Magdalena i Sant Guillem (el Tec)
Situació Antiga sufragània de la parròquia de Prats de Molló que presideix el petit veïnat de Combret ECSA - A Roura El veïnat de Combret és aigües amunt de la vall de la Comalada, a una altitud de 1 254 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 27′ 16″ N - Long 2° 29′ 55″ E Hom hi arriba per la D-74 a partir del poble del Tec, que és a uns 7 km, a tocar de la carretera D-115 PP Història Aquesta església fou una capella o sufragània de l’extensa parròquia de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Això ja es comprova l’any 1195, en què Guillem, bisbe d’Elna, va fer donació de l’església al…
Casa forta o el Senyor o castell de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Petita fortalesa de planta rectangular, de la qual es conserva només el pis inferior ECSA - J Bolòs Aquest edifici es troba damunt el turó que domina l’actual despoblat de Finestres des de tramuntana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim…
Vila de Cotlliure
Art romànic
La vila de Cotlliure s’estén, enforma de semicercle, al voltant del seu port, partit per la gran mola del castell a la dreta de la desembocadura del Dui i formada per dos nuclis molt ben diferenciats, la vila —amb el port d’Amunt— i el raval —amb el port d’Avall La Vila Vella és a la banda esquerra de la ribera Cotlliure deu el seu origen a una ciutat antiga que existia des del segle VI a C, com ha estat demostrat, d’una banda, per les excavacions malauradament interrompudes que vam practicar el 1962 i, d’altra banda, com deixava endevinar el nom del Castrum Cacucoliberi esmentat per primera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina