Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Santa Maria d’Algerri
Art romànic
L’església parroquial de Santa Maria, situada al centre del poble d’Algerri, pertangué jurisdiccionalment, almenys des del segle XII, a l’abadia de Sant Pere d’Àger La seva pertinença a l’esmentada canònica és ratificada per les dues butlles de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà a favor de Sant Pere d’Áger els anys 1162 i 1179 en aquesta darrera butlla, s’especifica que l’església d’Algerri es dóna amb el delme de la dominicatura del vescomte de Cabrera, cinc masos i el delme de la dominicatura del comte Artau IV de Pallars Sobirà Amb anterioritat a les…
Castell de Batea
Art romànic
La vila de Batea és dalt d’un petit turó de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme Aquest castell, avui totalment desaparegut, és mencionat l’any 1153 en l’escriptura de donació del castell de Miravet feta pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona als templers segons es consigna en aquest document, la fortalesa de Batea restava inclosa dins l’ampli terme del castell de Miravet L’àrea de Batea i tots els nuclis propers fou molt de temps oblidada pels templers en la tasca de colonització això va permetre una acció d’Alfons I, en contradicció amb la donació inicial del 1153 Així, l’…
Sant Nicolau (Tortosa)
Art romànic
L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159 Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai ” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al…
Sant Lluc d’Ulldecona
Art romànic
Els orígens de l’església parroquial de Sant Lluc es remunten al segle XIII És possible que quan l’any 1274 el mestre d’Amposta, Berenguer d’Almenara, donà llicència als habitants d’Ulldecona perquè es poguessin traslladar del castell d’Ulldecona —on hi havia el primitiu nucli de poblament— a la vall, per a formar una nova població, tant l’església de Sant Lluc com el nou nucli d’Ulldecona ja existissin de poc temps abans Fem aquesta afirmació perquè sovint les concessions formals per a la fundació d’un nucli poblacional a l’edat mitjana es feien posteriorment, és a dir, quan la vila o poble…
Sant Pere dels Forcats
Art romànic
És l’església parroquial del poble homònim, situat al pla de la Perxa Des de la darreria del segle IX, aquest temple fou possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, segons consta en l’escriptura de donació que feren, l’any 877, la comtessa Ermessenda, vídua del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya, els seus fills, Guifré, Radulf i Miró, i la comtessa Quíxol muller de Miró Consta, segons el document, que entre d’altres béns li cediren l’església de Sant Pere amb els delmes, les primícies i totes les oblacions que li pertanyien “ Et in portu Inforcatos donamus ipsam ecclesiam Sancti Petri cum…
kàrting
Automobilisme
Especialitat d’automobilisme creada als anys cinquanta a les bases militars nord-americanes, en dotar de motors uns petits carretons que van donar origen als vehicles coneguts com go-karts.
Els karts esdevingueren vehicles de competició, creats com a xassís independents amb motor i rodes de motocicleta, amb una reglamentació i circuits propis Estan regulats per la Federació Internacional de l’Automòbil FIA, que els reconeix com la fórmula d’iniciació a l’automobilisme Arribà a Catalunya als anys seixanta, de la mà de Josep Maria Güell i Pepe Pérez, que en construïren els dos primers exemplars Al maig del 1960, a la barcelonina avinguda de Maria Cristina, es feu la primera cursa, que constava de diverses mànegues de diferents categories La cursa més important fou guanyada per…
Sant Jaume de Belianes
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Jaume és dins el nucli urbà del poble de Belianes, el qual és situat en un petit turó a la riba esquerra del Riu Corb, al S de Bellpuig Les esteles de l’antic fossar parroquial es conserven en un parc públic i al cementiri actual Mapa 33-15 389 Situació 31TCG347032 Des de Bellpuig s’arriba a Belianes prenent la carretera LP-2015 CPO Història La parròquia de Sant Jaume de Belianes té l’origen a la segona meitat del segle XI Ja consta en una llista de parròquies del bisbat de Vic datada entre els anys 1050 i 1079 Aquesta relació de dependència envers Vic s…
Santa Creu de Montclar
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-est R Viladés L’església és situada entre les cases de Cal Santacreu, La Vila, el Cassó i casa Gua, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor És en un planell, enmig de margeres i camps, prop de la rasa de Fontanella Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 96,1 — y 53,9 31 TCG 961539 Per situar-se millor, cal anar fins a la plaça de Montmajor Des d’allí prendre la carretera que va a Berga En arribar al camp de futbol trencar…
Goscons
Vall situada al NE d’Arenys de Munt, delimitada pel torrent del Pas d’Aigua i la riera de Vallalta.
El topònim Goscons també fa referència a una força casa forta homònima actualment dita Ca l’Arquer que formava part d’una quadra adscrita jurisdiccionalment al castell de Montpalau Ca l’Arquer s’aixecà sobre l’antiga casa forta dels Goscons a la fi del segle XIII, al costat de la capella romànica sota l’advocació de Santa Maria de Goscons , protectora d’aquest alou Aquesta força es fonamentà sobre la vila romana del Baix Imperi, que dominava el pas que unia la via Augusta amb l’interior camí de Vallalta, i de la qual queden interessants restes arqueològiques sitges de gra, restes d’àmfores…
Zoo de Barcelona
Flamencs al Zoo de Barcelona
© Fototeca.cat
Parc temàtic
Zoologia
Parc zoològic de Barcelona, fundat el 1892 i instal·lat al parc de la Ciutadella.
Provinent de la collecció d’animals que l’Ajuntament comprà a LMartí-Codolar i Gelabert, Fd’Assís Darder i Llimona en fou el primer director El zoo depenia aleshores de la Junta Tècnica dels Museus de Ciències Naturals Durant aquesta primera època l’atracció principal foren els elefants, especialment els anomenats Avi, Júlia i Perla El 1956 hom inicià una fase de modernització i d’expansió moltes gàbies foren gradualment substituïdes per espais que fossin una rèplica de l’hàbitat natural de les espècies, i el recinte s’amplià fins a les 13 ha actuals El 1966 fou incorporat l’únic gorilla albí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina