Resultats de la cerca
Es mostren 4204 resultats
Els pneumàtics dels Klein
Un precedent Ramon Quadreny Anunci de la fàbrica de pneumàtics Ramon Quadreny Guía de España y Portugal , 1898 Tot i que es considera que Klein i Companyia foren els primers fabricants de pneumàtics de Catalunya i l’estat el 1905, cal informar que set anys abans el 1898 Ramon Quadreny en fabrica i s’anuncia precisament com la primera i única fàbrica de pneumàtics d’Espanya La informació que es té de l’empresa és mínima Tenia la fàbrica a Hostafrancs a l’anomenat barri de l’Àngel, al carrer de França Tenia una màquina per a la fabricació de cambres d’aire, amb privilegi d’explotació, màquines…
La Igualadina Cotonera SA. 1857-1880
La fàbrica de La Igualadina a la dreta de la fotografia Fàbriques i treball a la Igualada de la primera meitat del segle XX , 1991, per Pere Pascual La Igualadina Cotonera ocuparà un edifici de cinc plantes, seguint fidelment el model de les fàbriques cotoneres angleses La capital de l’Anoia fou un dels principals centres del sector cotoner català durant la primera meitat del segle XIX Consta que el 1841 tenia una fàbrica de filats de cotó, La Igualadina, que funcionava amb una màquina de vapor de 30 cavalls de força, la qual cosa era una absoluta novetat per a Igualada i per a…
Crespí
Família d’il·luminadors valencians (s. XIV-XVI).
Domènec Crespí — València 1437/38, documentat des del 1383, treballà per a Pere el Cerimoniós, per a la catedral de València, etc Illuminà, en un estil encara arcaïtzant, el Llibre del consolat de mar ~1408-12, Arxiu Municipal de València hom ha relacionat el seu estil amb l' Aureum Opus ~1354-91, Arxiu Municipal d’Alzira unes altres obres li han estat atribuïdes sense versemblança El seu fill Lleonard Crespí conegut del 1424 al 1459 illuminà la portada del Descendentia dominorum regnum Siciliae 1437, Biblioteca Universitària de València i la seva obra mestra, el llibre d’hores d’Alfons el…
Pasqua
Judaisme
Festa jueva en commemoració de l’alliberament d’Egipte (Èxode), unida a la festa dels àzims , que es prolonga durant set dies.
La festa en hebreu pesaḥ és d’origen pastoral d’oferiment dels primogènits dels ramats, mentre que la dels àzims ja devia existir entre els cananeus, poble sedentari i agrícola La Bíblia les presenta ja unides, de manera que la Pasqua coincidia amb el primer dia dels àzims, és a dir, el 14-15 de nīsan , mes lunar entre març i abril Els texts de l’Èxode fan referència encara a una festa de pastors el cap de família sacrificava l’anyell i amb la sang untava els muntants de les portes després l’anyell era menjat ritualment La nova ordenació de Josies prescrivia el sacrifici i l’…
Tomba de Llampaies (Saus i Camallera)
Art romànic
A uns 3 m de la paret de tramuntana de l’església actual de Sant Martí de Llampaies va aparèixer una tomba excavada a la roca Aquesta sepultura, que era de tipus antropomorf, segurament pertanyia a una necròpoli d’una església primitiva Actualment, per tal de protegir aquesta tomba, ha estat colgada totalment amb una roca gran, de manera que hom no hi pot veure res Aquesta sepultura corresponia a un enterrament d’un adult Segons Joan Badia era orientada de SE a NW Tenia el cap gairebé quadrat, ben diferenciat a la capçalera, amb els angles força ben marcats L’espatlla dreta sembla que era una…
Sant Miquel de Ventalló
Art romànic
L’església de Sant Miquel de Ventalló fou una simple capella agregada a l’església de Sant Vicenç de Valveralla, fins que l’any 1606 fou declarada parròquia independent Actualment, el poble de Valveralla és un agregat de Ventalló, cap d’un extens municipi La primera notícia que hi ha de l’església de Sant Miquel és del 27 de desembre de 1256, data en què A de Requesens prestà homenatge al bisbe per la tercera part del delme de Ventalló, parròquia de Sant Vicenç de Valveralla El 20 d’abril del 1317 Pere Struch, fill de Berenguer de Castelló, reté homenatge al bisbe per la sisena part del delme…
Castell de Cantallops
Art romànic
En un document de la primera meitat del segle XII, el vescomte de Rocabertí donà ostatges al comte Gausfred de Rosselló amb relació a un plet motivat pel castell de Requesens un dels ostatges fou “ Bernard de Cantalups ” al seu costat hi havia Galceran de Sales, Arnau Gaufred de Llers, Bernat Jofre de Molins i Palol, Dalmau de Sagarriga, etc L’existència d’aquest senyor anomenat Bernat fa pensar que ja hi devia haver un castell o una casa forta Cal esperar, però, fins al segle XIII, vers l’any 1288, per trobar una referència clara de l’existència del castell, precisament arran de la seva…
Santa Maria de la Damunt (Folgueroles)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç primer i de Meda després Hi ha la possibilitat que aquesta capella fos l’antiga parroquial de Folgueroles, ja que és estrany que hi hagi dues capelles amb la mateixa advocació tan properes La capella de Santa Maria Superior Superiore o Sobirana o Sidamunt Sadamunt , des que apareix totalment diferenciada de la parroquial, que fou aixecada al pla, enmig de la població, apareix com una capella dependent estretament de la parròquia i l’any 1357 consta que era considerada com a sufragània l’any 1723 el rector de Folgueroles hi havia d’…
Vila de l’Arbocet (Vilanova d’Escornalbou)
Art romànic
El poble de l’Arbocet és format per dos carrers, el de Dalt i el de Baix Al carrer de Baix hi ha dues torres, una de planta quadrangular i l’altra circular La torre de planta quasi quadrada en certs aspectes es pot considerar dins la tradició de les fortificacions romàniques El costat sud fa uns 5 m i té una alçada d’uns 13 m A uns 5 m del terra exterior, en aquesta façana meridional, hi ha una porteta petita, acabada amb un arc de mig punt devia ser la porta per on hom podia accedir a aquesta fortificació Hi ha, així mateix, diverses finestretes Al cim s’hi construí un matacà Els angles de l…
Sant Miquel de Calbera (Gerri de la Sal)
Art romànic
Del lloc de Calbera i de la seva església de Sant Miquel, situats prop de l’estany de Montcortès, només en resten les ruïnes d’una capella barroca, totalment abandonada En el document conegut com a fals XI de Gerri , datat entre el 1017 i el 1035, en què el comte Guillem restitueix al monestir de Gerri una sèrie de béns, se cita el lloc de “ Calvaría cum fevo ab integro ab ipsam parrochiam ” El primer esment fiable quant a la datació és de la fi del segle XI i del principi del segle XII, en l’inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri al pla de Corts, per raó del delme, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina