Resultats de la cerca

Cretes pertanyia inicialment al gran terme i al castell de Calaceit És documentat des del segle XII La seva història és parallela a la de Calaceit i per això el 1209 passà a poder del bisbe de Tortosa, raó per la qual en la concòrdia del 1210 restà adscrita a la diòcesi de Tortosa, de la qual va dependre fins el 1957 El bisbe de Tortosa la cedí poc després als calatravesos, però sempre va conservar alguns dominis al lloc, per la qual cosa a partir del 1295 l’orde i el bisbat de Tortosa mantingueren un important plet durant molts d’anys La seva església parroquial, documentada des…

El lloc d’Arenys fou conquerit per Alfons I el Bataller el 1132, però, definitivament, ho fou el 1151 pels cavallers cognomenats Cambrils El lloc, després de la seva conquesta, va pertànyer a aquests cavallers i a partir del 1209 al bisbe de Tortosa Els orígens de l’església d’Arenys, actualment dedicada a l’Assumpció de Nostra Senyora, es remunten al final del segle XII Concretament, en un document de privilegis concedit pel bisbe de Tortosa l’any 1196 esdiu als pobladors “que tindran cura de l’església” Així mateix, la parròquia apareix documentada en les dècimes papals dels…

La capella o ermita de Sant Lluc, situada dalt d’un turó al sud-oest del terme de Paçà, és documentada des del segle XI Consta, segons l’acta testamentària de l’arxilevita Ponç, datada l’any 1031, que aquest feu donació al seu fill Bernat de l’alou de Mentet amb la seva església, com també de l’església de Sant Lluc de Puig Rodon Posteriorment consta que Ramon Pellicer, en testament atorgat l’any 1338, deixà a l’església de Sant Lluc un llegat de dos sous A partir d’aquesta data sovintegen en la documentació local les deixes a favor de la capella de Puig Rodon, atorgades per habitants de Paçà…

L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un…

Aquesta església no se sap on es trobava Per una donació que l’any 1062 féu Guillem a la seva muller Adelaida dels alous que tenia a Olius, a Joval i a Riner, es pot deduir que tot plegat afrontava a llevant amb la casa de Sant Pere d’Hortoneda, a migjorn amb el riu Negre, a ponent amb Vilallonga i a tramuntana amb les Guardioles, i el terme continuava fins a l’església de Sant Pere Per tant, aquest lloc de Vilallonga es trobava a ponent del terme de Riner, o sigui, al de Llanera L’existència de l’església és documentada l’any 1062 al testament de Goltret, que deixà un matxo per…

L’església de Sant Vicenç, al terme de Garrosa, és documentada el 955 El 965 els executors del testament del comte Miró la van donar a la seu de Barcelona El 981 rebé una checova com a llegat testamentari de Galí, vicari comtal a Eramprunyà El 994 el fill d’aquest, Guillem, que diu que la posseeix per carta del seu pare —el qual, al seu torn, la posseïa per venda del comte Miró—, la dona a la seu de Barcelona És probable, però, que el que posseïren Galí i Guillem fos només el cementiri, com a Sant Boi de Llobregat El 1032 és esmentat el pòrtic de l’església i el 1040 el seu altar…

Fortificació forcia de Marcivol documentada per primer cop l’any 1243, que pot ser que correspongui al recinte de planta gairebé rectangular que s’adossà a la banda sud de l’església de Santa Maria de les Grades El seu angle SE és, però, corb Té, de nord a sud, una longitud d’uns 9 m i una amplada d’uns 6 m El gruix del mur, que es conserva en una alçada d’uns 5 m, és de 110 cm A la banda oriental s’obre una porta, elevada amb relació al nivell del terra exterior s’hi pot accedir per unes grades A part la porta, hi havia diverses espitlleres i alguna finestreta, sobretot a la…

Vida S’ignora el lloc on realitzà la seva formació musical, que pogué ser l’escolania de la catedral de Tarragona La primera notícia documentada, que apareix el 1680, diu que era mestre de capella de Mont-roig del Camp Baix Camp, Tarragona Optà a aquest mateix càrrec a la catedral de Vic, que estava vacant, i aconseguí la plaça el 1680 El 1682 es presentà a la vacant de la seu de Girona, deixada pel seu anterior detentor, Felip Perallada guanyà les oposicions, superant els seus rivals, Josep Gas i Joan Jansana, i fou proclamat mestre titular aquell mateix any A la catedral…

Format inicialment amb el seu pare, Francesc Olivelles, la primera notícia documentada de la seva vida apareix el 1667, en què se sap que era escolà cantor a la catedral de Barcelona, amb dos germans seus més, Esteve i Enric Allí fou deixeble de Lluís Vicenç Gargallo, i hi residí fins a la muda de la veu, el 1672 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral de Tarragona el 1677, el 1679 guanyà la plaça de mestre del Palau de la Comtessa, a Barcelona, on residí fins al novembre de 1700 El seu Stabat Mater , dirigit per Tomàs Milans amb els tiples de la capella del Palau…

S’ignora el lloc -potser l’Escolania de Montserrat- i la direcció de la seva formació musical L’any 1623 ingressà al monestir de Montserrat, on esdevingué deixeble del pare Joan Marc, anomenat Joan Marquès en algunes fonts documentals, mestre entre el 1625 i el 1641 Ultra la seva bona fama de músic, documentada per B Saldoni en la seva faceta de mestre de capella, organista i compositor "de gallardes i tocates per a xeremia", Romanyà ocupà diversos càrrecs administratius al monestir prior de Castellfollit i de Riudebitlles i mestre de juniors també destacà per la seva formació en…