Resultats de la cerca

Les primeres notícies del castell de Riquer corresponen a l’any 1103 En aquesta data es jurà el testament de Pere Bremond sobre l’altar de Santa Maria del Castell de Riquer El difunt era senyor del castell La fortalesa torna a sortir documentada el 1176 Al segle XIV n’era el senyor Montserrat de Riquer, el qual entre els anys 1327 i 1336 feu diverses donacions al priorat de Sant Jordi de Riquer de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama Novament el castell de Riquer degué passar a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, més tard refós amb l’orde de Montesa Tanmateix, el cas és que l’any…

De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona Derrotat per les…

De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la…

El 1569 es casà amb Luisa de Cabrera, filla del marquès de Villena, a la qual ell mateix sentencià a mort dos anys més tard 1571, acusada d’adulteri, sentència que fou executada Fugint de les autoritats judicials i de la venjança del seu cunyat, Diego Fernández de Cabrera i Bobadilla, comte de Chinchón, intentà de buscar refugi prop del duc de Ferrara, però, en travessar el Milanesat, fou empresonat i portat a Castella Fou tancat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre de Felip II L’enemistat entre el comte de Chinchón,…

Al nord del poble de Bolvir, a tocar de la població, hi ha el barri o raval anomenat d’Amunt o del castell de Bolvir, que s’estén al voltant de la força o torre de Bolvir És més que probable que aquesta fortificació, refeta segurament al segle XIV, sigui tot el que ha arribat a nosaltres del que fou el castell o força de Bolvir Consta des del 1233, en què en una concòrdia de Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, amb Roger Bernat II, comte de Foix, s’establí que la nova fortalesa de Bolvir fos destruïda El document citat parla de “ munitio sivi forcia ” La fortificació actual…

El terme de Montalbà, situat a migdia del municipi de Vilagrassa, és documentat des de l’any 1080 Aquest indret era presidit per un castell, avui desaparegut, dins el terme del qual es fundà una església, que es degué bastir contemporàniament a la fortalesa o bé poc després Tanmateix, no tingué mai la consideració de parròquia, ja que no s’esmenta en les primitives relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII En l’actualitat, a tocar del setial on s’aixecava el castell de Montalbà, encara es poden veure les escasses ruïnes de la capella de Santa Maria de…

Castellàs és el poble més important de les valls mitjanes del Cantó El nom actual no apareix fins al segle XII anteriorment —i segons el testimoni de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del segle IX— l’indret era conegut amb el nom de Serbaos , que s’ha mantingut com a nom de la casa més important del poble, Cal Servós És una autèntica fortalesa que fou alçada sobre una fortificació anterior, la qual es documenta ja el 1146, en el testament de Pere de Montferrer L’aspecte actual és el d’una típica casa forta dels segles XVII o XVIII El lloc, propietat del vescomtat de…

Amb aquest nom es conegué una fortalesa prop de Noves, en un enclavament de l’antic terme de la Parròquia d’Hortó El topònim apareix al final del segle X Fou propietat d’Arnau Mir de Tost, i és esmentat en un document del 1041 com a “castro de Castellet ” Posteriorment es troba en documentació dels Caboet, on figura com una de les seves propietats Hi havia una església consagrada a Sant Joan No es coneixen restes del castell ni el lloc on era situat Fou una de les fortificacions ofertes per Arnau de Castellbò a Ermengol VIII d’Urgell com a contrapartida per obtenir l’autorització…

Es dreça al cim d’un turó que per l’oest domina la població i el Fluvià És un notable edifici de l’arquitectura del segle XIV, format per un parell o tres de recintes emmurallats i protegits per una vall a llevant i tramuntana Tenia al seu centre una torre semicircular protegida per un fossar Sembla que inicialment només hi havia en el lloc una torre de defensa o una simple fortalesa, aquesta edificada entorn el 1250 per Guillem de Palera, per concessió del rei Jaume I El lloc era propietat dels Creixell des del final del segle XII Cap al 1380, el rei Pere III el Cerimoniós va…

Espinavessa és en l’actualitat una partida o veïnat de masos del terme situat al sud-oest de la ciutat, prop del Francolí A l’indret hi hagué un castell, si hom té en consideració la notícia que proporciona la donació que feu l’any 1060 el comte Ramon Berenguer I a Bernat Amat de Claramunt del puig anomenat Ullastrell Entre les afrontacions d’aquest castell, al nord, s’esmenta Santa Maria d’Alcover, el castell d’Espinavessa i Montferri Malauradament, després d’aquesta data no hi ha cap altra referència a aquesta possible fortalesa En la carta de poblament del lloc d’Espinavessa,…