Resultats de la cerca
Es mostren 803 resultats
Bibliografia dels segles de l’època moderna
Obres generals Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pág79-91 Ainaud de Lasarte, J La Pintura Catalana De l’Esplendor del Gòtic al Barroc , Barcelona, 1990 Alcolea Gil, S «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA Historia de la pintura en Cataluña , Tecnos, Madrid 1957, pág151-249 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX» dins L’Art a Catalunya , collecció Dolça Catalunya , vol I, Ed Nauta, Barcelona, 1983 Alcolea Gil, S Escultura catalana del segle XIX Del Neoclassicisme al…
Pere de Fontaines
Art gòtic
Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…
Bibliografia sobre l’estudi del Renaixement i el Barroc
Bibliografia general La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa collecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C E H A a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català Art català estat de la qüestió Vè Congrés del C E H A , Barcelona, 1984 Barral i Altet, X a cura de Prefiguració del Museu Nacional…
capçalera
Nom o títol d’una persona, corporació, entitat, empresa comercial, etc, generalment acompanyat de l’adreça i altres indicacions, imprès o gravat a la part superior d’una carta, d’un full, etc.
bitò
Disseny i arts gràfiques
Gravat fotomecànic tramat, compost de dues planxes, que en tiratges successius hom imprimeix a dues tintes de diferent to però del mateix color, a fi d’aconseguir una major valoració de gamma cromàtica.
clixé
Disseny i arts gràfiques
Planxa de metall, cautxú, plàstic, o altre material emmotllable o susceptible d’ésser gravat, on hi ha reproduïda en relleu una composició, una imatge, etc, destinada a la impressió tipogràfica, al fotogravat, etc.
gofratge
Tecnologia
Impressió permanent sobre cuir, tela, cautxú, paper, metall laminat, etc, d’un dibuix en relleu, que hom obté per compressió entre dos cilindres (l’un llis i l’altre gravat) en una gofradora.
matriu
Disseny i arts gràfiques
Peça de llautó que en un costat té dues petites cavitats on hi ha un signe gràfic gravat al buit, generalment en rodona en l’una i en cursiva, negreta, versaleta, etc, l’altra.
Reunides al componedor amb els consegüents espaiadors, formen la ratlla per a la fosa de la línia en la linotip
art amerindi
Art
Art dels pobles amerindis, especialment dels precolombins.
Les terres americanes, tan diverses, permeteren en els temps precolombins el desenrotllament de diferents cultures, entre elles algunes de brillants civilitzacions i amb personalitat pròpia A l’Amèrica del Nord no es conegueren aglomeracions urbanes ni imperis de forta organització, però hi hagué cultures de gran diversitat i riquesa, pròpies, en uns casos, de pobles nòmades de cronologia molt incerta, com el dels esquimals, limitada a l’ornamentació de vestits de pells, al gravat d’utensilis en os o ivori, petites escultures, màscares molt expressives en os o en fusta, sense una…
Lluís Causarás i Tarazona
.jpg)
Lluís Causarás i Tarazona
© Família Causarás
Escultura
Escultor.
Fill de l’escultor, pintor i pioner aeronàutic Ricard Causaràs , el 1916, a l’edat de catorze anys, inicià els seus estudis artístics d’ensenyament oficial a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de J Mongrell, V Navarro, A Alsina, A Gorera, M Mena i J Calvo i obtingué el certificat d’aptitut en l’especialitat d’escultura 30 de setembre de 1923 Per oposició d’escultura en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, obtingué diversos premis 1924, entre els quals viatges d’estudis per Espanya 1925, Itàlia 1928 i Europa 1931 El 1933…