Bibliografia dels segles de l’època moderna

Obres generals

  • Ainaud de Lasarte, J.: «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña. Tierras de España, II, Barcelona, 1978, pág.79-91.
  • Ainaud de Lasarte, J.: La Pintura Catalana. De l’Esplendor del Gòtic al Barroc, Barcelona, 1990.
  • Alcolea Gil, S.: «La pintura des de 1500 a 1850», dins DDAA: Historia de la pintura en Cataluña, Tecnos, Madrid [1957], pág.151-249.
  • Alcolea Gil, S.: «El Renaixement. L’època del Barroc (1625-1775). El segle XIX» dins L’Art a Catalunya, col·lecció Dolça Catalunya, vol. I, Ed. Nauta, Barcelona, 1983.
  • Alcolea Gil, S.: Escultura catalana del segle XIX. Del Neoclassicisme al Realisme (catàleg d’exposició), Fundació Caixa de Catalunya, Barcelona, 1989.
  • Alcolea Gil, S. ; Cirlot, J. E. ; Gudiol Ricart, J.: Historia de la pintura en Cataluña, Tecnos, Madrid [1957].
  • Batllori, A; Llubià, Ll. M.: Ceràmica catalana decorada, Barcelona, 1949.
  • Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona: Vallès Oriental, 1/1 (a cura de J. M. Martí Bonet), Arxiu Diocesà de Barcelona, Barcelona, 1981.
  • Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona: La Rambla. Els seus convents. La seva història, VI/2 (a cura de P. J. Figuerola i J. M. Martí Bonet), Arxiu Diocesà de Barcelona, Barcelona, 1995.
  • Ceán Bermúdez, J. A.: Diccionario de los más Ilustres Profesores de las Bellas Artes en España, 6 vol, Real Academia de San Fernando, Madrid, 1800.
  • Cirici Pellicer, A.: El arte catalán, Madrid, 1988.
  • Clopas Batlle, L: Ceràmica catalana decorada i terrissa popular (Museus, col·leccions i col·leccionistes), Fundació d’Història i Art «Roger de Belfort», Barcelona, 1991.
  • Colomer, E.: «Contribució a l’estudi dels Flos Sanctorum catalans del segle XV; una nova edició de Carles Amorós», dins Locus Amoenus, núm.1, 1995, pàg.121-126.
  • Comas, R. N.: Datos para la historia del esgrafiado en Barcelona, Barcelona, 1913.
  • DDAA: L’època dels Genis. Renaixement i Barroc (catàleg d’exposició), Barcelona-Girona, 1988.
  • DDAA: Carlos II y la Ilustración (catàleg d’exposició), Palacio de Velázquez, Madrid, 1988.
  • DDAA: La col·lecció Raimon Casellas, Dibuixos i gravats del Barroc al Modernisme del Museu Nacional d’Art de Catalunya (catàleg d’exposició), Palau Nacional de Montjuïc, Barcelona, 1992.
  • Duran i Sanpere, A.: Barcelona i la seva història, 3 vol, Barcelona, 1972-1975.
  • Durliat, M.: Arts anciens du Roussillon. Peinture, Perpinyà, 1954.
  • Durliat, M.: L’Art Catalan, París 1983.
  • Elías, F: L’escultura catalana moderna, 2 vol, Barcino, Barcelona, 1926.
  • Elías de Molins, A.: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX, 2 vol, Imprenta de Fidel Giró, Barcelona, 1889.
  • Farré i Sanpera, M. C. (ed. ): L’arquitectura en la historia de Catalunya, Caixa de Catalunya, Barcelona, 1987.
  • Fontbona, F. ; Durà, V.: Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, I-Pintura, Barcelona, 1999.
  • Furió, A.: Diccionario de los más ilustres profesores de las Bellas Artes en Mallorca, Gelabert y Villalonga, Palma, 1839.
  • Garriga, J.: L’època del Renaixement, col·lecció Historia de l’Art Català, vol. V, Barcelona, 1986.
  • Iacopo da Varazze [Iacobus de Voragine o Varagine]: La Leyenda Dorada, Alianza, Madrid, 1982 (1253-70) [Veg. també: Llegenda àuria, edició del manuscrit de la Biblioteca Episcopal de Vic, a cura de N. Rebull, Olot, 1976].
  • Itinéraires de l’Art Baroque en Roussillon, Ront Romeu, 1995.
  • Llaguno Amirola, E.: Noticia de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración...ilustradas y acrecentadas con notas, adiciones y documentos por D. Juan Agustín Cean Bermúdez, 4 vol. , Imprenta Real, Madrid, 1829.
  • Martinell, C.: «L’art renaixentista i barroc», col·lecció L’Art Català, vol. II, Barcelona, 1961, pàg.15-72.
  • Moliné, E.: «Alguns documents inèdits per a la història de la Pintura Catalana: Noblesa de l’Art i dels professors de la Pintura», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, VII, 1913-1914, pàg.90-98.
  • Museu Nacional d’Art de Catalunya: un any d’adquisicions, donacions i recuperacions (catàleg d’exposició), Palau Nacional de Montjuïc, Barcelona, 1992-1993.
  • Ponz, A.: Viage de España, seguido de los dos tomos del Viage fuera de España, Ed. Aguilar, Madrid, 1947.
  • Puig, A.: Història de l’Art Català: del Renaixement al Barroc, Barcelona, 1970.
  • Rivadeneyra, P. de: Flos Sanctorum, Barcelona, 1688.
  • Saravia, C.: «Repercusión en España del Decreto del Concilio de Trento sobre las imágenes», dins Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología de Valladolid, XXVI, Valladolid, 1960, pàg.129-143.
  • Triadó, J. R.: L’època del Barroc. S. XVIi-XVIii, col·lecció Historia de l’Art Català, vol. V, Barcelona, 1984.
  • Triadó, J. R.: «Escultura, pintura i gravat del Barroc», dins L’Art Català. Estat de la Qüestió, Universitat de Barcelona, 1984, pàg.287-295.
  • Triadó, J. R.: Arte en Cataluña, Cátedra, Madrid, 1994.
  • Vilar, P.: Catalunya dins l’Espanya Moderna, 4 vol. Curial, Barcelona, 1979.
  • Villanueva, J.: Viage literario a las iglesias de España, 22 vol. , Real Academia de la Historia, Madrid, 1803-1852.
  • Viñaza, Conde de la: Adiciones al Diccionario [...] de J. A. Ceán Bermúdez, Madrid, 1889.

L’arquitectura: la persistència classicista

  • Arranz, M.: «Els enginyers militars en l’arquitectura i l’urbanisme del segle XVIII», dins Artilugi, núm.14, Barcelona, març del 1982.
  • Arranz, M.: Mestres d’obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Barcelona, 1991.
  • Arranz, M.: La menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els gremis de construcció, Barcelona, 2001.
  • Arranz, M. ; Fuguet, J.: El Palau Marc, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1987.
  • Azcárate, J. M.: «Ventura Rodríguez y el Real Colegio de Cirugía de Barcelona», dins Boletín de la Universidad Compostelana, Santiago de Compostel·la, 1955.
  • Bassegoda i Nonell, J.: Los maestros de obras de Barcelona, Ed. Técnicos Asociados, Barcelona, 1973.
  • Bergós, J.: «L’Art Neoclàssic i Romàntic. L’Arquitectura», col·lecció L’Art Català, Aymà, Barcelona, 1958.
  • Camón Aznar, J. (et al. ): «Arte español del siglo XVIII», col·lecció Summa Artis. Historia General del Arte, vol. XXVII, Espasa Calpe, Madrid, 1984.
  • Carbonell Buades, M.: L’Escola del Camp de Tarragona en l’arquitectura del segle XVI a Catalunya, Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Tarragona, 1986.
  • Carbonell Buades, M.: L’arquitectura classicista a Catalunya.1545-1650, Tesi doctoral microfitxada, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 1991.
  • Chueca Goitia, F.: Estudios sobre Ventura Rodríguez (1717-1785), Real Academia de Bellas Artes, Madrid, 1985.
  • Clarà, J.: «Qui va construir la façana de Sant Feliu? Notícia dels autors i de la influència de Vignola», dins Punt Diari, 4 d’abril de 1982, pàg.1.
  • Duran i Sanpere, A.: «La festa del Corpus», dins Barcelona i la seva història. La societat i l’organització del treball II, Curial, Barcelona, 1973.
  • Fontbona, F.: «Del neoclassicisme a la Restauració, 1808-1888», col·lecció Història de l’Art Català, Edicions 62, Barcelona, 1983.
  • Garganté, M.: L’arquitectura religiosa set-centista a la Segarra i l’Urgell, Barcelona, 2003.
  • Garriga, J.: L’època del Renaixement. S. XVI, col·lecció Història de l’Art Català, vol. IV, Edicions 62, Barcelona, 1986.
  • Garriga, J.: «El Renaixement, orígens i influències (segles XVI-XVII)», dins L’Arquitectura en la Història de Catalunya, Caixa de Catalunya, Barcelona, 1987.
  • Kubler, G.: Arquitectura de los siglos XVII y XVIII, col·lecció Ars Hispanice, vol. XIV, Alpha, Madrid, 1957.
  • Laplana, J. de C.: «L’esplet del Barroc (1714-1789)», dins L’Arquitectura en la Història de Catalunya, Caixa de Catalunya, Barcelona, 1987.
  • Madurell i Marimon, J. M.: «El tracista Fray José de la Concepción», dins Analecta Sacra Tarraconensia, Barcelona, 1955, pàg.59-99.
  • Mària, M.: Renaixement i arquitectura religiosa. Catalunya 1563-1621, Barcelona, 2001.
  • Marquès Casanovas, J.: «La fachada de la catedral de Gerona», dins Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, X, 1955.
  • Martinell, C.: La Seu Nova de Lleyda, Valls, 1926.
  • Martinell, C.: «L’art francès a Catalunya a les darreries del segle XVIII», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona, 1934.
  • Martinell, C.: «El arquitecto Pedro Blai en el Campo de Tarragona», dins Boletín Arqueológico de Tarragona, LII, núm.37-40, 1952, pàg.273-279.
  • Martinell, C.: L’art renaixentista i barroc. L’arquitectura. L’escultura, col·lecció L’Art Català, vol. II. , Barcelona, Aymà, 1958.
  • Martinell, C.: «Arquitectura i escultura barroques a Catalunya. Vol. I: Els Precedents. El primer Barroc (1660-1670)», col·lecció Monumenta Cataloniae, vol. X, Alpha, Barcelona, 1959.
  • Martinell, C.: «El barroc salomònic (1671-1730)», dins Arquitectura i Escultura Barroques a Catalunya, vol. II, Ed. Alpha, Barcelona, 1961.
  • Martinell, C.: «Barroc Acadèmic 1731-1810», dins Arquitectura i Escultura Barroques a Catalunya, col·lecció Monumenta Cataloniae, vol. III, Alpha, Barcelona, 1963.
  • Martinell, C.: «Un arquitecto eminente del siglo XVII, Fray Josep de la Concepció «El Tracista», dins Cuadernos de Arquitectura, núm.63, Barcelona, 1966.
  • Montaner Martorell, J. M.: Anàlisi del procés de transformació del cos de coneixements arquitectònics a Catalunya en el període 1714-1859, Universitat Politècnica de Barcelona, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Barcelona, 1983.
  • Narvaez, C.: La arquitectura en la congregación de los carmelitas descalzos (siglos XVI-XVII), Burgos, 2003.
  • Perelló, A. M.: L’arquitectura civil del segle XVII a Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1996.
  • Ràfols, J. F.: Arquitectura del Renacimiento español, Barcelona, 1929.
  • Ràfols, J. F.: Pere Blai i l’arquitectura del Renaixement a Catalunya, Barcelona, 1934.
  • Reese, T.: The architecture of Ventura Rodríguez, 2 vol, Garland, Nova York, 1976.
  • Sambricio, C.: La arquitectura española de la Ilustración, Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España, Instituto de Estudios de Administración Local, Madrid, 1986.
  • Sebold, R. P.: Descubrimiento y fronteras del neoclasicismo español, Rundación Juan March, Cátedra, Madrid, 1985.
  • Solà-Morales, I. de.: Entre el Renaixement i el Manierismo Pere Blai i LEscola del Camp (1540-1600), Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, Curs de postgrau 1982-1983, Barcelona.
  • Tatjer Mir, M.: La Barceloneta. Del siglo XVIII al Plan de la Ribera, Saturno, Barcelona 1973 [Reimp. Barcelona: Los Libros de la Rrontera, 1985].
  • Triadó, J. R.: «L’art català del segle XVII. Estat de la qüestió i problemes metodològics», dins D’Art, núm.12, Departament d’Història de l’Art de la Racultat de Geografia i Historia, Universitat de Barcelona, març del 1986, pàg.161-171.
  • Triadó, J. R.: «Espai escenogràfic i espai ideològic a la catedral de Girona», dins La catedral de Girona. L’obra de la Seu, Fundació “la Caixa”, Barcelona, pàg.145-158.
  • Vilà, F.: La catedral de Lleida (segle XVIII), Pagès Editor, Lleida, 1991.

L’escultura: una certa singularitat

  • Ainaud de Lasarte, J.: «El contrato de Ordóñez para el coro de Barcelona», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, VI, 3-4, Barcelona, 1948, pàg.375-379.
  • Alcolea, S.: «Unes fites en el camí vers el predomini de l’Academicisme a l’Art Català del segle XVIII», dins D’Art, núm.10, Barcelona, 1984, pàg.187-195.
  • Azcárate, J. M. de.: La escultura española del siglo XVI, col·lecció Ars Hispaniae, vol. XIII, Editorial Plus Ultra, Madrid, 1958.
  • Bassegoda i Nonell, J.: La Casa Llotja de Mar de Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Excma. Diputació de Barcelona, 1986.
  • Batlle, E.: «Bocets escultòrics originals de Damià Campeny (?-1855) i de Ramon Padró i Pijoan (?-1876)», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. I, núm.4, 1931, pàg.108-117.
  • Bertini, G. M.: «Una nota su scultori italiani in Barcellona», dins Miscel·lània Puig i Cadafalch, I, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1947-1951, pàg.205-208.
  • Bosch, J. ; Garriga, J.: El Retaule Major de la Priorat de Sant Pere de Reus, Centre de Lectura de Reus, Reus, 1997.
  • Bosch Ballbona, J.: Els tallers dxescultura al Bages del segle XVII, Caixa d’Estalvis de Manresa, Manresa, 1990.
  • Bosch Ballbona, J.: Els Agustí Pujol i l’escultura a la Catalunya del seu temps, Universitat de Barcelona, 1994.
  • Checa Cremades, F.: Pintura y escultura del Renacimiento en España 1450-1600, Ediciones Cátedra, Madrid, 1983.
  • Cid, C.: «Dos servicios de mesa neoclásicos de Damián Campeny», dins ArteEspañol, vol. XX, 1945, pàg.85-102.
  • Cid, C.: «Historia de algunos proyectos monumentales barceloneses de época neoclásica», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. IV, núm.3 i 4, Barcelona, 1946, pàg.417 i seg.
  • Cid, C.: «Problemas acerca de la construcción de la Caja Lonja de Barcelona», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. V, núm.1-2, 1947, pàg.43 i seg.
  • Cid, C.: «La decoración de la Casa Lonja de Barcelona», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. VI, núm.3-4, 1948, pàg.423 i seg.
  • Cid, C.: «Una obra maestra del neoclasicismo español: la Lucrecia muerta de D. Campeny», dins Arte Español, XIX, Madrid, 1952, pàg.15-25.
  • Cid, C.: «El escultor neoclásico Damià Campeny y la “Iconología” de Cesare Ripa», dins Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, núm. VI, 1992, pàg.31-59.
  • Clara, J.: «Qui va construir la façana de Sant Feliu? Notícia dels autors i de la influència de Vignola», dins Punt Diari, dimecres, 19 de maig de 1982, pàg.24.
  • Duran i Sanpere, A.: «Escultores renacientes en Cataluña», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. V, núm.3-4, Barcelona, 1947, pàg.206-226.
  • Duran i Sanpere, A.: «Bartolomé Ordóñez», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. VI, núm.3-4, Barcelona, 1948, pàg.350-351.
  • Duran i Sanpere, A.: «L’escultura», col·lecció L’Art Català, vol. I, Aymà, Barcelona, 1955, pàg.353-380.
  • El Renaixement a Catalunya: l’Art, Catàleg de l’exposició a la Fundació Miró de Barcelona, 1983, Editat a Barcelona, 1986.
  • Elias, F.: La vida de Damià Campeny, Edicions de la Junta d’Exposicions d’Art de Catalunya, Barcelona, 1938.
  • Fernández García, M. J.: «La escalera del palacio Dalmases», dins Actas VII Congreso Español de Historia del Arte, Múrcia, 1988, pàg.620-623.
  • Garriga, J.: «Un “escultor sin obra” del siglo XVI: mestre Joan de Tours imaginaire, ciutadà de Barcelona», dins Boletín del Seminario de Arte y Arqueología (en premsa).
  • Gómez Moreno, M. E.: Bartolomé Ordóñez, Instituto Diego Velázquez, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Madrid, 1956.
  • Gómez Moreno, M. E.: Escultura del siglo XVII, col·lecció Ars Hispaniae, vol. XVI, Plus Ultra, Madrid, 1963.
  • Gómez-Moreno, M. E.: Las águilas del Renacimiento español Bartolomé Ordóñez, Diego Siloe, Pedro Machuca, Alonso Berruguete.1517-1558, Xarait Ediciones, Madrid, 1983 (1941).
  • Hernández Díaz, J. ; Martín González, J. J. ; Pita Andrade, J. M.: La escultura y la arquitectura españolas del siglo XVII, col·lecció Summa Artis, vol. XXVI, 2a. ed. , Espasa Calpe, Madrid, 1983.
  • Madurell, J. M.: «La labor escultórica de Antonio Juan Riera en la antigua villa y corte de Madrid», dins La Notaría, 4t. trimestre, Barcelona, 1945, pàg.1-19.
  • Marías, F.: «Antonio Riera en el Viso del Marqués», dins Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, 1978, pàg.477-478.
  • Marías, F.: «Esteban Jordán, Francisco de Mora y el retablo mayor de Montserrat», dins Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, XLVIII, pàg.383-389.
  • Martinell, C.: Llibre de notes de Lluís Bonifaç i Massó, Valls, 1917.
  • Martinell, C.: La Seu Nova de Lleyda, Castells ed. , Valls, 1926.
  • Martinell, C.: «El escultor Luis Bonifás y Massó, 1730-1786. Biografía crítica», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. VI, 1 i 2, Barcelona, gener-juny del 1948, pàg.7-288.
  • Milicua, J.: «Nuevas sobre Ordóñez y Siloe en Napóles», dins Archivo Español de Arte, XXIV, núm.96, Madrid, 1951, pàg.331-334.
  • Monaco, G.: «Le collezioni del R. Museo di Antichità di Parma», dins Aurea Parma, any XXII, núm. II, 1938, pàg.53-64; núm. V, 1938, pàg.170-178.
  • Moreno, S.: La escultura en la Casa Lonja de Barcelona. Neoclasicismo y Romanticismo académico, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 1983.
  • Pardo Canalís, E.: «El escultor Juan Adán», dins Seminario de Arte Aragonés, vol. VII-IX, Saragossa, 1957.
  • Pérez Santamaría, A.: Escultura barroca a Catalunya. Els tallers de Barcelona i Vic (1680-1730), Pous i Pagès, Lleida, 1988.
  • Pita Andrade, J. M.: La escultura y la arquitectura españolas en el siglo XVII, col·lecció Summa Artis, XXVI, Madrid, 1982.
  • Pons Gurí, J. M.: «El retablo mayor de Arenys de Mar, obra de Pau Costa», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, II-1, Barcelona, 1944, pàg.7-30.
  • Riera Mora, A.: «Damià Campeny: una revisió biogràfica i bibliogràfica de l’escultor mataroní», dins Revista de Catalunya, núm.51, abril del 1991, pág.91-107.
  • Riera Mora, A.: «Los albores del siglo XIX: escultores catalanes pensionados en Roma», dins Actas del VIII CEHA (Càceres, 1990), vol. I, Editora Regional de Extremadura, Mérida, 1992, pàg.586-590.
  • Riera Mora, A.: La formació dels escultors catalans: l’ensenyament de l’Escola Gratuïta de Dibuix i els pensionats a Madrid i Roma (1775-1815), Universitat de Barcelona, 1994.
  • Roig Torrentó, M. A.: «Influencia de los grabados de los hermanos Klauber en la Capilla de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys», dins ArchivoEspañol de Arte, LVI, 1983.
  • Roig Torrentó, M. A.: Iconografia del retaule a Catalunya (1675-1725), Universitat Autònoma de Barcelona, 1990.
  • Schianchi, L. F.: A Galleria Nazionale di Parma, Artegrafica Silva, Parma, 1983.
  • Segret Riu, M. ; Roig Torrentó, A.: Altar dels Colls, Parròquia, Sant Llorenç de Morunys, 1984.
  • Urrea, J.: «El escultor Antonio de Riera», dins Boletín del Seminario de Arte y Arqueología, 1975, pàg.668-675.
  • Verrié, F. P.: «Los barceloneses Xurriguera», dins Divulgación Histórica, vol. VII-VIII, Barcelona, 1947-1949.
  • Yeguas, J.: Notícia i gravat en els llibres de viatge i guies urbanes sobre l’escultura funerària a Catalunya de l’època del Renaixement, Barcelona, 1995.

La pintura catalana dins l’època moderna

  • Ainaud de Lasarte, J.: El Toisó d’Or a Barcelona, Barcelona, 1949.
  • Ainaud de Lasarte, J.: Els gravadors catalans del segle XVIII, dins «La Rosa Vera», II, col·lecció de gravats contemporanis, Barcelona, 1951-1952.
  • Ainaud de Lasarte, J.: La pintura a Catalunya al segle XVI, dins el Discurs de la sessió inaugural del curs 1953-54 de la Societat Catalana d’Estudis Històrics [Inèdit].
  • Ainaud de Lasarte, J.: «La pintura dels segles XVI i XVII», dins DDAA: L’Art Català, vol. II, Barcelona, 1958, pàg.73-94.
  • Ainaud de Lasarte, J.: «Grabado» i «Encuadernación», dins DDAA: Historia Universal del Arte Hispánico, col·lecció Ars Hispaniae, vol. XVIII, Madrid, 1962, pàg.245-344.
  • Ainaud de Lasarte, J.: La pintura catalana. De l’esplendor de Gòtic al Barroc, Skira-Carroggio, Gènova-Barcelona, 1990.
  • Alarcia, M. A.: Pedro Matas, Universitat de Barcelona, 1973 [Tesi de Llicenciatura inèdita].
  • Alarcia, M. A.: El Museu d’Art de Catalunya, Barcelona, 1980.
  • Albesa, D.: «Ciro Ferri i la cúpula de Sant’Agnese in Agone a la pintura catalana i valenciana del segle XVIII», dins Catalunya i Europa a L’Edat Moderna, Actes del IV Congrés d’Història Moderna de Catalunya, dins Pedralbes, núm.18-1, 1998, pàg.381-400.
  • Alcolea Gil, S.: La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII, dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. XIV-XV, Barcelona, 1959/60-1961/62 (1964).
  • Alcolea Gil, S.: La Capella dels Dolors a Santa Maria de Mataró, Mataró, 1970.
  • Alcolea Gil, S.: «La pintura de flors a L’Escola de Dibuix i Nobles Arts de la Junta de Comerç de Barcelona (1775-1808)», dins Daedalus, 1979, pàg.30-40.
  • Alcolea Gil, S.: «El Renaixement», dins L’Art a Catalunya, vol. I, Nauta, Barcelona, 1983.
  • Alcolea Gil, S.: «El temps de la il·lustració a Catalunya», dins DDAA: Catalunya a l’època de Carles III, col·lecció Som i Serem, 4, Barcelona, 1991, pàg.133-147.
  • Alcolea Gil, S.: Antoni Viladomat, col·lecció Gent Nostra, núm.96, Labor, Barcelona, 1992.
  • Angulo Iñiguez, D.: «Durero y los pintores catalanes del siglo XVI», dins Archivo Español de Arte, vol. XVIII, 1944, pàg.327-330.
  • Angulo Iñiguez, D.: Pintura del Renacimiento, col·lecció Ars Hispaniae, vol. XII, Madrid, 1954.
  • Angulo Iñiguez, D.: Pintura del siglo XVII, col·lecció Ars Hispaniae, vol. XV, Madrid, 1971.
  • Ávila Padrón, A.: «Influencia de Rafael en la pintura y escultura catalana españolas del siglo XVI a través de las estampas», dins Archivo Español de Arte, vol. LVII, 1984, pàg.58-88.
  • Ávila Padrón, A.: «Influencia de Rafael en la pintura española del siglo XVI a través de los grabados. Obras españolas del siglo XVI basadas en composiciones de Rafael, a través de estampas», dins Rafael en España, Madrid, 1985, pàg.43-85.
  • Ballart, E.: Pere Pau Muntanya, Universitat de Barcelona, 1988 [Tesi de Llicenciatura inèdita], 2 vol.
  • Bassegoda i Nonell, J.: «La decoración de la sacristía nueva del Monasterio de Poblet. Hallazgo y restauración de pinturas en su cúpula», dins Reales Sitios, XXII-85, 1985, pàg.45-64.
  • Bassegoda i Nonell, J.: «En torno a Pedro Pasqual Moles», dins Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. I, 1986, pàg.83-85.
  • Batlle, J. B.: Lo gremi d’estampers de Barcelona: ses primeres ordinacions en 1676, Barcelona, 1929.
  • Benet, R.: Antonio Viladomat. La figura y el arte del pintor barcelonés, Iberia, Barcelona, 1947.
  • Benet, R.: «L’art neoclàssic i romàntic. La pintura», col·lecció L’Art Català, vol. II, Barcelona, 1958.
  • Bertrán, M. J.: «L’escenografia catalana», dins Butlletí dels Museus d’Art de Catalunya, núm.9, 1932, pàg.49-57.
  • Bohigas Tarragó, R: «Contribución a la biografía de Flaugier», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, II-3, 1944, pàg.23-29.
  • Bonet Correa, A.: El libro del Arte en España, Granada, 1975.
  • Bonet Correa, A.: «El grabado en España y su significación», dins Estampas. Cinco Siglos de Imagen Impresa, Madrid, 1981, pàg.9-11.
  • Borbonet, C.: «Ismael smith», dins Ismael Smith. Precursor del Noucentisme (catàleg d’exposició), Barcelona, 1989.
  • Bordas, L.: Memoria acerca de la Erección y Progresos de la Junta de Comercio de Cataluña y de su Casa Lonja, Barcelona, 1837.
  • Bozal, V.: «Grabado y obra gráfica en el siglo XX», dins El grabado en España (siglos XIX y XX), col·lecció «Summa Artis», vol. XXXII, Madrid, 1988.
  • Bulbena, A.: «Algunes consideracions sobre el gravat català a Catalunya», dins Revista Catalana, juny del 1892, pàg.531-575.
  • Burgos, F. X.: Imprenta y cultura del libro en la Barcelona del Setecientos (1680-1808), Universitat Autònoma de Barcelona, 1993.
  • Burgos, F. X.: «El món del llibre a la Barcelona del Set-Cents», dins L’Avenç, 199, gener del 1996, pàg.32-39.
  • Burgos, F. X.: Cataluña en el Renacimiento: libros y lenguas, Lleida, 1996.
  • Burgos, F. X.: «Privilegios de imprenta y crisis gremial. La imprenta y librería barcelonesa ante el privilegio de impresión de los libros de enseñanza de la Universidad de Cervera», dins Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos, XV, 1997, pàg.257-298.
  • Burgos, F. X. ; Peña, M.: «Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrer Imprenta y negocio del libro», dins Manuscrits, desembre del 1987, pàg.180-216.
  • Canalda, S.: El conjunt ceràmic de Sant Francesc d’Assís a Terrassa (cap al 1671-1673): gènesi, obratge, significat [tesi doctoral inèdita]. Universitat de Barcelona, 2003.
  • Carbonell, M.: «La Il·lustració: el gravat i la miniatura», dins Garriga, J. ; Carbonell, M.: L’època del Renaixement. S. XVI, col·lecció Historia de l’Art Català, vol. IV, Barcelona, 1983, pàg.154-156.
  • Carbonell, M.: «Antoni Agustí i la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona», dins Antoni Agustí bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona (1517-1586). Aportacions entorn del marc sòcio-cultural de Catalunya en la seva època (a cura de M. E. Balasch), Amics de la Seu Vella, Lleida, 1995, pàg.217-248.
  • Carbonell, M.: «Angèlica Justiniano, una pintora catalana del segle XVII», dins Homenatge a mossèn Jesús Tarragona. Miscel·lània, Lleida, 1996, pàg.373-387.
  • Carrete, J.: «El grabado y el arte de la pintura. Del Barroco a la Ilustración», dins Goya, 181-182, 1984, pàg.38-43.
  • Carrete, J.: «El grabado y la estampa barroca. El grabado en el siglo XVIII. Triunfo de la estampa ilustrada», dins DDAA: El Grabado en España (siglos XV-XVIII), col·lecció Summa Artis, vol. XXXI, Madrid, 1987 pàg.203-381; 395-626.
  • Casanovas, M. A.: «El Gravat», dins DDAA: L’Art Català, vol. II, Barcelona, 1958, pàg.125-149 i 301-308.
  • Casellas, R.: «Orígens del renaixement barceloní. L’obrador de Viladomat. Coneixements i propensió del mestre. L’ordre corinti i un monument de Setmana Santa. Sistema fraccionan dels mòduls segons l’“Architettura Civile” del Bibiena. Reacció classicista. Edificis i figures», dins Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 1907, pàg.43-75.
  • Casellas, R.: «Gravadors de Catalunya al segle XVIII. Els germans Tramullas», dins La Veu de Catalunya, 20 d’octubre de 1910.
  • Casellas, R.: «Gravadors de Catalunya al segle XVIII. En Pere Pasqual y Moles, primer director de Llotja», dins La Veu de Catalunya, 27 d’octubre de 1910.
  • Casellas, R.:«Gravadors de Catalunya al segle XVIII. La talla dolça. En Sorelló», dins La Veu de Catalunya, 13 de novembre de 1910.
  • Casellas, R.: «Gravadors de Catalunya al segle XVIII. En Blay Ametller», dins La Veu de Catalunya, 13 de novembre de 1910.
  • Chevalier, M.: Lectura y lectores en la España de los siglos XVI y XVII, Madrid, 1976.
  • Cid, C: «Problemas acerca de la construcción de la Casa Lonja de Barcelona», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, V-l i 2, 1947, pàg.65-68; 75-78 i 93.
  • Cid, C: «La decoración de la Casa Lonja de Barcelona», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, VI-3 i 4, 1948, pàg.423-462.
  • Clara, J.: «Testament gironí d’Aine Bru i Pere de Fontaines», dins Revista de Girona, núm.102, 1983, pàg.13-18.
  • Clara, J.: «Un pintor milanès a Girona: Joan Baptista Toscano», dins Revista de Girona, núm.105, 1983, pàg.295-296.
  • Clara, J.: «Pintors forasters a la Girona del darrer terç del segle XVI», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm.32, 1992-1993, pàg.97-114.
  • Coll, L: Els Credença, pintors del segle XVI, Grup d’Estudis Sitgetans, Sitges, 1998.
  • Comas, R. N.: «Catálogo de los esgrafiados barceloneses», dins La Via Layetana, Barcelona, 1913.
  • Correa, A.: «Repertorio de grabadores españoles», dins Estampas. Cinco Siglos de Imagen Impresa, Madrid, 1981, pàg.243-292.
  • DDAA: El Renaixement a Catalunya: l’Art (catàleg d’exposició), Barcelona, 1983.
  • DDAA: El Grabado en España (siglos XIX-XX), col·lecció Summa Artis, vol. XXXII, Madrid, 1988.
  • DDAA: Catalunya a l’època de Carles III, Barcelona, 1991.
  • DDAA: «L’albada de la modernitat: Josep Bernat Flaugier i Salvador Mayol, els iniciadors de la pintura costumista a la Catalunya de principi del segle XIX. Una col·lecció de vestits típics de José Altarriba», dins Opera Minora, 4, Sala Artur Ramon, Barcelona, 1994.
  • DDAA: Historia y Alegoría: los concursos de pintura de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1753-1808), Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid, 1994.
  • DDAA: Imatges de la Llegenda Daurada. El retaule de Santa Maria Magdalena de Santes Creus (catàleg d’exposició), Tarragona, 1997.
  • DDAA: De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona (catàleg d’exposició), Girona, 1998-1999.
  • Domenico Scarlati en España (catàleg general de les exposicions), Museo Municipal-Teatro Real-Palacio de Velázquez, Madrid, 1985.
  • Duran i Sanpere, A.: «La iglesia del antiguo hospital militar y las pinturas de Flaugier», dins Barcelona. Divulgación Histórica, V, 1948, pág.257-264.
  • El Arte en las Cortes Europeas del siglo XVIII, Comunicaciones, Congreso Madrid-Aranjuez 1987, Comunidad de Madrid, Madrid, 1989.
  • El arte en tiempo de Carlos III. IV Jornadas de Arte, Madrid, 1988.
  • Elias, F.: «Pere Serafí», dins Vell i Nou, Barcelona, 15 de desembre de 1919.
  • Elías, F.: Antoni Viladomat. La vida. L’obra. L’època de l’artista, Manuscrit inèdit [Barcelona, col·lecció particular].
  • Faura, M.: «Reseña biográfica y bibliográfica de D. Carles de Gimbernat», dins Linneo en España. Homenaje á Linneo en su segundo centenario 1707-1907, Saragossa, 1907, pàg.182-202.
  • Fernández, J.: «Guía del archivo de la antigua Academia de San Carlos.1781-1800», dins Anales del Instituto de Investigaciones Estéticas, Mèxic, 1962.
  • Figueras, E.: «El primer tratado de grabado calcográfico en España», dins Tiempo y espacio en el arte. Homenaje al profesor Antonio Bonet Correa, Madrid, 1994, II, pág.921-925.
  • Figuerola, J.: La xilografia i les seves tècniques, Barcelona, 1931.
  • Flama: «Un plafó de rajoles catalanes del segle XVIII», dins Gaseta de les Arts, núm.64, 15 de gener de 1927, pág.2-3.
  • Flo, M.: El conjunt funerari de sant Oleguer de la catedral de Barcelona, Universitat de Barcelona, 2000 [Tesi de llicenciatura inèdita].
  • Folch i Torres, J.: «El pintor català siscentista Fra Juncosa», dins La Veu de Catalunya, 29 d’abril de 1929.
  • Folch i Torres, J.: «El pintor català setcentista Pere Crusells», dins Gaseta de les Arts, núm 10, juny del 1929, pág.1-2.
  • Folch i Torres, J.: «La sala d’“El Viguetà” a l’antiga casa del marquès de Monistrol», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, gener del 1932, pàg.19-23.
  • Folch i Torres, J.: «Obras del pintor Flaugier (1757-1813) en tierras tarraconenses», dins Destino, núm.956, 1955, pàg.28-29.
  • Folch i Torres, J.: «Los primeros “cuadros de género” en la pintura barcelonesa», dins Destino, núm.1.278, 1962, pàg.22-24.
  • Font Altaba, M.: «Estudi comparatiu dels pigments i de la tècnica pictòrica dels retaules de Santa Helena i Sant Blai atribuïts a P. Fernández (segle XVI)», dins Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, I, núm.143, 1990.
  • Fontanals del Castillo, J.: Antoni Viladomat. El artista olvidado y maestro de la escuela de pintura catalana del siglo XVIII. Su época, su vida, sus obras y sus discípulos, Barcelona, 1877 [Manuscrit, Biblioteca dels Museus de Barcelona].
  • Fontbona, F.: «Rapports artistiques Catalogne-France au debut du XIX siècle», dins Le Neoclassicisme en Espagne. Journées d’étude, Castres, 1989.
  • Fontbona, F.: «Pere Crusells i la Vinguda de l’Esperit Sant», dins Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, IX, Barcelona, 1995, pàg.199-211.
  • Fontbona, F.: [amb la col·laboració de Durà, V. ]: Catàleg del Museu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 1999.
  • Freixas, O.: «Documents per l’art renaixentista català: Pintura a Girona durant el primer terç del segle XVI», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm.27, 1984, pàg.165-188.
  • Freixas, P: «El pintor P. Fernández a Girona», dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm.32, 1993, pàg.79-95.
  • Furió, V.: «Els pintors cartoixos Fra Joaquim Juncosa i Fra Manuel Bayeu», dins Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana, Ciutat de Mallorca, 1925.
  • Galindo, E.: «Las relaciones perpetúan y valoran la máscara real que celebró Barcelona en 1759 para festejar la llegada de Napóles de Carlos III y su familia», dins Lecturas de Historia del Arte, 1990, pàg.441-445.
  • Galindo, E.: «La escritura y la imagen en las exequias de Carlos II en la catedral de Barcelona: una lectura del túmulo y de las poesías, caligramas y jeroglíficos», dins II Coloquio de Iconografía. Cuadernos de Arte e Iconografía, IV, 7, 1991, pàg.273-283.
  • Gallego Gallego, A.: Historia del grabado en España, Cátedra, Madrid, 1979.
  • García, R. M.: La Casa de Convalescència (1629-1680), seu de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1995.
  • García, R. M. ; Casanovas, L.: «Les pintures de la Casa de Convalescència», dins D Art, núm.8-9, 1981, pàg.209-219.
  • García Sánchez, L.: «La ornamentación de la Casa Lonja de Barcelona con motivo de la visita real de Carlos IV en 1802: lectura iconológica de las esculturas realizadas para la ocasión», dins Actas. VIII Congreso Nacional de Historia del Arte, II, Editora Regional de Extremadura, Càceres, 1993, pàg.701-709.
  • Garriga, J.: «Imatges amb «punt»: el primer ressò de la perspectiva lineal en la pintura catalana vers 1490-1500», dins D’Art, núm.16, 1990, pàg.59-79.
  • Garriga, J.: «Sobre el pintor Perot Gascó», dins Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya, 1, 1993, pàg.117-143.
  • Garriga, J.: «De noms dits a noms escrits: una hipòtesi sobre l’antropònim del pintor “Aine Bru”», dins Miscel·lània Oriol Martorell, II, Barcelona, 1999, pàg.267-279.
  • Garriga, J.: «Pietro Paolo de Montalbergo, pintor italià, ciutadà de Barcelona», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, II, Barcelona, 1999 (1992), pàg.5-40.
  • Gusi, C: Biografia del pintor don Juan Andrés Rizi, monje de Montserrat, Montserrat, 1930.
  • Homet, M. C.: Michel Serre et la peinture baroque en Provence (1658-1733), Edisud, Aix-en-Provence, 1987.
  • Julián, I.: «El tema de las cuatro estaciones en la pintura española del siglo XVIII con especial referencia a Antonio Viladomat», dins / Congreso Internacional «Pintura Española siglo XVIII», Actas, Madrid, 1998, pàg.185-198.
  • La peinture en Provence au XVIi siècle, Marsella, 1978.
  • Le dessin à Barcelona de Viladomat a Fortuny (1700-1874), Tolosa de Llenguadoc, 1960.
  • Los pintores de la Ilustración, Madrid, 1988.
  • M. C. G.: «Michel Serre», dins La peinture en Provence au XVIi siècle, Musée des Beaux Arts, Palais Longchamp, Marsella, 1978, pàg.137-194.
  • Madurell Marimon, J. M.: «Pedro Paulo de Montalbergo, artista pintor y hombre de negocios», dins Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, III, núm.3, 1945, pàg.195-229.
  • Madurell Marimon, J. M.: «Unos retablos de Bautista Palma, pintor genovès, de los conventos capuchinos de Olot, Lérida y Blanes», dins Estudios Franciscanos, núm.50, 1949, pàg.453-463.
  • Madurell Marimon, J. M.: «Algunas antiguas ediciones barcelonesas de libros (1502-1704)», dins Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIV, 1951-1952.
  • Madurell Marimon, J. M.: La capilla de la Immaculada Concepción de la Seo de Tarragona, Institut d’Estudis Tarraconenses «Ramon Berenguer IV», Tarragona, 1958.
  • Madurell Marimon, J. M.: «Joan d’Àustria i la decoració del temple del monestir de Montserrat», dins Analecta Montserratina, vol. IX [Miscel·lània Anselm M. Albareda], 1962, pàg.135-159.
  • Madurell Marimon, J. M. ; Rubió, J.: Documentos para la historia de la imprenta y librería en Barcelona (1474-1553), Barcelona, 1955.
  • Marès Deulovol, F.: Dos siglos de enseñanza artística en el Principado, La Junta Particular de Comercio, Escuela Gratuita de Diseño, Academia Provincial de Bellas Artes, Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona, Barcelona, 1964.
  • Marquès Sureda, S.: De l’Escola de Dibuix a l’escola Municipal de Belles Arts (200 anys de projectes i realitats), Girona, 1990.
  • Martinell, C.: «Artistes de tendència francesa a Catalunya en la segona meitat del segle XVIII. L’art francès a Catalunya a les darreries del segle XVIII», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm.472 i 473, 1934, pàg.348-351 i 370-374.
  • Martinell, C.: «Influència francesa sobre l’art català en la primera meitat del segle XVIII», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm.471, 1934, pàg.299-303.
  • Martinell, C.: «L’art francès a Catalunya a les darreries del segle XVIII», dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm.473, 1934, pàg.370-374.
  • Martinell, C.: La escuela de la Lonja en la vida artística barcelonesa, Barcelona, 1951.
  • Maseras, A.: «Un peintre provençal fameux en Catalogne et inconnu dans son pays», dins Revue des Pays d’Oc, núm.10, I, 1931, pàg.668 i seg.
  • Maseras, A.: «Clarícies sobre l’origen de Josep Flaugier. La seva partida de naixement», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm.28, 1933, pàg.257-264.
  • Maseras, A.: «Les pintures de Flaugier llegades pel doctor Fàbregas als nostres Museus», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, núm.41, 1934, pàg.306-312.
  • Maseras, A.: «Viladomat», dins Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona, vol. V, núm, 55, 1935, pàg.377-388.
  • Mata, S.: «El pintor holandés Isaac Hermes Vermey, un manierista en la Tarragona del siglo XVI. Notas sobre otras actuaciones suyas en las comarcas tarraconenses», dins Boletín del Museo e Instituto “Camón Aznar”, 47, 1992.
  • Mata, S.: «Siete pintores aragoneses en las comarcas de Tarragona: Miguel Ángel Lópiz, Cosme Viver, Pedro Girart, Cristóbal de Moya, Tomás y Luís de Arguello y Jerónimo Cosida (1529-1632). Notas para su estudio», dins Boletín del Museo e Instituto «Camón Aznar», LXXIII, 1998, pàg.149-156.
  • Miquel, C.: Manuel i Francesc Tramulles, pintors, Universitat de Barcelona, 1986 [Tesi de Llicenciatura inèdita], 2 vol.
  • Miquel Planas, R.: «L’art del gravat a Catalunya en els segles XV i XVI», dins Bibliofília, II, any (?).
  • Páez Ríos, E.: Repertorio de grabados españoles en la Biblioteca Nacional, Madrid, 1981-1985.
  • Palau Dulcet, A.: Manual del librero hispano-americano, 2a ed. , Barcelona, 1948-1977.
  • Quílez, F. M.: «Tradició i modernitat en la pintura de Josep Bernat Flaugier i Salvador Mayol», dins L’albada de la modernitat Josep Bernat Flaugier i Salvador Mayol. Els iniciadors de la pintura costumista a la Catalunya de principi del segle XIX, col·lecció Opera Minora, núm.4, Sala d’Art Artur Ramon, Barcelona, 1994, pàg.76-77.
  • Rodríguez, LI.: «Acadèmia versus Gremi: problemàtica de l’establiment del règim acadèmic a Barcelona», pàg.401-430.
  • Rodríguez de Ceballos, A.: «La influencia de la arquitectura grabada en la real y construida del barroco español», dins Lecturas de Historia del Arte, 1994, pàg.81-93.
  • Rodríguez Moñino, A.: Catálogo de Libros Españoles (1661-1840). Intento bibliográfico, Madrid, 1945.
  • Ruíz Ortega, M.: La Escuela Gratuita de Diseño de Barcelona 1775-1808, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1999.
  • Ruíz Pablo, A.: Historia de la Real Junta Particular de Comercio de Barcelona, 1758-1847, Henrich y Cía Impresor, 1919.
  • Socias, I.: Els Abadal, un llinatge de gravadors. El fons de la Biblioteca de Catalunya, Micropublicaciones ETD, Col·lecció Tesis Doctorals Microfitxades, 1992 (1990).
  • Socias, I.: «Joan Arnau Moret (1603-1693), un pintor català retrobat», dins Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, XIII, Barcelona, 1999, pàg.187-214.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Pasqual Pere Moles, primer Director de l’Escola Gratuïta de Dibuix», dins D’Art, núm, 12, 1986, pàg.173-180.
  • Subirana Rebull, R. M.: «El gravat català del segle XVIII», dins L’Avenç, núm.98, novembre del 1986, pàg.34-37.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Preparatius per a la Crucifixió, de Francesc Ribalta. Noves dades per a la història d’un quadre», dins D’Art, núm.13, Barcelona, març del 1987, pàg.331-333.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Arte, Poder y Sociedad en la Fiesta Barroca, Celebración y Máscara Real, en Barcelona, con motivo del Tratado de Versalles y el Nacimiento de los Infantes Carlos y Felipe, hijos del futuro Carlos IV [1783]» [Madrid-Aranjuez, 1987], dins les actes del congrés El Arte en las Cortes Europeas del siglo XVIII, Madrid, 1989, pàg.725-731.
  • Subirana Rebull, R. M.: Pasqual Pere Moles i Corones, València, 1741-Barcelona, 1797, Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1990.
  • Subirana Rebull, R. M.: «El gravat a Catalunya al segle XVIII. Pasqual Pere Moles», dins Catalunya a l’època de Carles III, Barcelona, 1991, pàg.278-295.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Las Memorias Históricas y el Libro del Consulado, de Antonio de Capmany. Relaciones entre el promotor y los artistas encargados de su ilustración (1779-1792)» [Múrcia 1988], actes del VII Congreso Español de Historia del Arte, dins Mesa I Patronos, Promotores, Mecenas y clientes, Múrcia, 1992, pàg.557-564.
  • Subirana Rebull, R. M.: La calcografia catalana del segle XVIII. Dels argenters als acadèmics, Micropublicaciones ETD, Col·lecció Tesis Doctorals Microfitxades, núm.2.999, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1996.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Füssli i l’obra romana de Damià Campeny», dins Pedralbes, núm 18-1, Barcelona, 1998.
  • Subirana Rebull, R. M.: «Miquel Sorelló i la renovació del gravat calcogràfic a Catalunya» (1996), dins DDAA: Miscel·lània. Homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Montserrat, 1999.
  • Subirana Rebull, R. M.: «La Escuela Gratuita de Dibujo de Barcelona y la enseñanza programada del grabado», dins Actas. XIII Congreso Español de Historia del Arte, Universidad de Granada, Granada, 2000, pàg.1203-1213.
  • Subirana Rebull, R. M.: «El gravat i les arts del llibre», dins Artsdel llibre. Manuscrits, gravats, cartells, col·lecció Art de Catalunya (Ars Cataloniae), vol.10, Edicions L’isard, Barcelona.
  • Subirana Rebull, R. M. ; Triadó, J. R: «En torno al Discurso sobre las Bellas Artes de España y la huella teórica de Isidoro Bosarte en el arte catalán», dins Actas. XIV Congreso Español de Historia del Arte, Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Málaga, Málaga (en premsa).
  • T. B. L. M. [text copiat per M. Rodríguez Codolà]: «Barcelona en 1805: Los artistas. Carta a un discípulo de David (1 de gener de 1805)», dins La Vanguardia, 31 desembre de 1904, pàg.5-6.
  • Triadó, J. R.: «Festa i Mort a l’època de Caries III. Manifestacions festives i commemoratives a Barcelona entorn de Caries III», dins Catalunya a l’època de Carles III, Barcelona, 1991, pàg.262-278.
  • Triadó, J. R.: «Génesis, desarrollo y vicisitudes en la realización de los candelabros de Joan Matons, para la catedral de Palma de Mallorca», dins VII CEHA (1988), Actas. Mesa I (Patronos, Promotores, Mecenas y clientes), Múrcia, 1992, pàg.565-570.
  • Triadó, J. R.: Arte en Cataluña, Madrid, 1994.
  • Triadó, J. R.: «Ricard Marlet, un artista polifacètic», dins Ricard Marlet. Exposició del centenari 1896-1996, Sabadell, 1996, pàg.27-30.
  • Triadó, J. R.: «Art i Arquitectura», dins Història de la Cultura Catalana. El Set-cents, III, Edicions 62, Barcelona, 1996, pàg.211-246.
  • Triadó, J. R.: «La festa i les manifestacions efímeres a la Catalunya del segle XVIII, Proposta d’estudi i d’anàlisi», dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, II, Barcelona, 1999, 1995), pàg.135-142.
  • Young, E.: «Bartolomé Bermejo», dins The Great Hispano-Flemish Master, Londres, 1975.
  • Zueras Torrens, F.: Bartolomé Bermejo, el pintor nómada, Còrdova, 1983.