Resultats de la cerca
Es mostren 1219 resultats
Pere Màrtir Anglès
Historiografia
Gramàtica
Cristianisme
Lingüística i sociolingüística
Dominicà, gramàtic i historiador.
Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en…
,
Margarida Castells i Criballés
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Traductora.
Llicenciada en filologia semítica 1985 per la Universitat de Barcelona, on ha estat professora de llengua i literatura àrabs És coautora, amb Dolors Cinca , de dues versions de la traducció dels reculls d’històries de Les mil i una nits 1995, premis Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana 1996 i Crítica Serra d’Or 1997 i del primer Diccionari àrab-català 2007, publicat per Enciclopèdia Catalana En collaboració amb Manuel Forcano , traduí els relats de viatges d’Ibn Battuta 2005, premi Crítica Serra d’Or 2006 També ha fet traduccions llatines de l’Alcorà i de …
Llibre dels Reis i dels Macabeus
Art romànic
Caplletra “E” del foli 105, en el dibuix de la qual hom pot constatar una minva considerable de qualitat G Llop Conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 5 es tracta d’un manuscrit de 136 folis de 31×24 cm, escrit en lletra Carolina * , la decoració de la qual consisteix en un grup de capitals fetes amb tinta i realçades amb tons vermell ataronjat, verd, groc i blau Aquest còdex, que ja surt citat a l’inventari de l’any 1368, ha estat inclòs per Gudiol * entre les primeres produccions de l’ scriptorium de Vic, criteri compartit al seu torn per Junyent * , que situa a la primeria del segle XI el…
Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic
Historiografia catalana
Institució que, a l’entorn dels arxius eclesiàstics del bisbat de Vic i de la biblioteca episcopal de Vic, agrupa un conjunt molt divers i ric de fons arxivístics i bibliogràfics de procedència diversa.
És situada al sobreclaustre de la catedral de Vic i als pisos superiors del Palau Episcopal La part de fons documentals, coneguda tradicionalment com Arxiu Episcopal de Vic, comprèn, a banda de l’Arxiu Episcopal pròpiament dit o Mensa Episcopal amb documentació des del segle X, l’Arxiu Capitular de Vic documentació des de l’any 872, els arxius de més de 150 parròquies del bisbat, els arxius de diferents comunitats de beneficiats i de convents i monestirs, i també diversos fons patrimonials i personals També són fons documentals de l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ABEV l’Arxiu de la Cúria…
Alfred Morel-Fatio
Historiografia catalana
Historiador i hispanista francès.
Vida i obra Exercí el seu mestratge al Collège de France des del 1895, i el 1907 hi ocupà la vacant de Paul Meyer i a l’École Pratique des Hautes Études 1917 Codirector de la revista Bulletin Hispanique que fundà en 1898-99 amb G Cirlot, E Merimée, P Paris i G Radet, les seves investigacions contribuïren notablement al coneixement de la història i les literatures hispàniques Publicà diversos estudis històrics, camp en el qual destaquen els tres volums dels seus Études sur l’Espagne 1888, 1890, 1895, 1904, 1906, 1925 i les Lettres d’Espagne , dedicades a Cánovas del Castillo 1885 i Emilio…
tiorba

Tiorba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de la família dels (arxillaüts) format per una caixa de contorn piriforme, fons bombat i mànec molt llarg amb doble claviller.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…
itacisme
Lingüística i sociolingüística
Error d’escriptura produït, en els manuscrits grecs, per la substitució, amb una iota, de les vocals o diftons d’igual so (ει, η, ψ, οι).
Aquest fenomen es difongué a partir del segle III aC i es consolidà vers el segle IX
monestir de Santa Caterina del Sinaí

Monestir de Santa Caterina del Sinaí
Jim Forest (CC BY-NC-ND 2.0)
Monestir
Monestir de la península del Sinaí situat al vessant NE del djebel Musà.
Construït per Justinià ~530 per protegir-hi els nombrosos solitaris del desert, és un conjunt envoltat per una enorme muralla i atapeït de construccions, entre les quals es destaquen la basílica justiniana amb el seu campanar, la mesquita segle XIV, l’hostatgeria i la biblioteca L’església, de tres naus separades per columnes de granit, profusament adornada d’icones i llànties, és dedicada a la Transfiguració la representa el mosaic del segle VI a l’absis Entre les icones es destaca un retaule català de santa Caterina d’Alexandria amb la inscripció “Aquest retaule fiu fer lo honrat en Bernat…
Francisco de Peña
Història
Erudit i canonista.
Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització Reedità, per…
Imitació de Crist
Obra mestra de la literatura espiritual de l’edat mitjana, atribuïda a diferents autors (Joan Gerson, Geert Groote), bé que la paternitat de Tomàs de Kempis és la més ben fonamentada.
És dividida en quatre llibres, que en realitat són quatre tractats diferents, segons que es desprèn de la tradició manuscrita, de la manca d’un títol original comú i de les diferències de vocabulari, d’estil i de contingut Nascut dins l’ambient de la Devotio Moderna, en constitueix el fruit més exquisit La profunditat de la doctrina, la unció amb què és exposada, la simplicitat del llenguatge i la bellesa de l’estil —concís, sentenciós i sovint rítmic— són les qualitats que majorment han contribuït a l’acceptació universal de l’opuscle i a la influència que ha exercit, atestades pels set-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina