Resultats de la cerca
Es mostren 1740 resultats
Sant Miquel de Viella

Sant Miquel Viella
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Viella (Vall d’Aran), vora la carretera del port de la Bonaigua.
L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…
covercoat
Indústria tèxtil
Teixit d’estam amb lligament de sarja que presenta un relleu fi molt marcat, a causa de la forta torsió de l’ordit i de la trama emprats en teixir-ho; és molt consistent i hom el fa servir per a la confecció de peces d’abric.
Azerbaidjan

Estat
Estat asiàtic del Caucas. Limita a l’E amb la mar Càspia, al N amb Rússia i Geòrgia, a l’W amb Armènia i al S amb l’Iran; la capital és Bakú.
La geografia L’actual estat ocupa la part septentrional del territori històric de l’Azerbaidjan, és a dir, els contraforts orientals del Caucas i les planes alluvials adjacents a la mar Càspia, a la conca del Kura i l’Araxes, que forma més d’un terç del territori És un país de contrastos, on les pastures de muntanya alternen amb les estepes Les temperatures experimenten fortes oscillacions estius calorosos i hiverns freds, i les precipitacions varien de 200 mm a 1000 mm de la plana a la muntanya Els boscos són escassos 11% del territori L’agricultura, que aporta el 30% del PIB i ocupa el 38,4…
El Castelló (Vinçà)
Art romànic
Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat passa la…
Talles procedents del municipi de Sant Joan Despí
Art romànic
Del municipi de Sant Joan Despí procedeixen dues peces de talla en fusta, romàniques, que es conserven actualment en una collecció particular Una d’elles és un cap d’una marededeu que probablement formava part de l’antiga imatge de la Mare de Déu del Bonviatge, que es venerava en la capella del mateix nom situada davant l’església parroquial L’altra talla que ha pervingut, pràcticament sencera, podria procedir de la mateixa església parroquial De cap de les dues peces no tenim testimoni fotogràfic, i deixem constància de la seva existència MLIR Marededeu La marededeu sencera de Sant Joan…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
Sargantana gimnèsica
Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…
dret anglès
Dret
Dret que hom aplica a Anglaterra i al País de Gal·les, i que ha determinat les línies mestres del sistema jurídic anglosaxó en vigor a la majoria de territoris que, en un moment o altre, han estat sota el domini anglès.
El seu origen cal situar-lo a la conquesta d’Anglaterra pel normands Foren creats, aleshores, els tribunals Courts reials que, a través de llur jurisprudència, elaboraren el conjunt de normes jurídiques conegudes per common law , en clara oposició respecte dels costums locals aplicats per les jurisdiccions tradicionals que durant un temps es mantingueren Els tribunals reials, en decidir segons procediments més moderns i amb possibilitats superiors i de més eficàcia per a executar llurs decisions, anaren guanyant terreny El Segon Estatut de Westminster del 1285 fou un intent dels senyors…
m
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tretzena lletra de l’alfabet català, anomenada ema [pl emes].
La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…
Emili Vilanova i March

Emili Vilanova i March
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Nascut al barri de la Ribera, era fill d’un adornista i envelador, i continuà el negoci familiar durant tota la seva vida Malgrat haver cursat només estudis primaris, fou un gran lector de narrativa, especialment de la francesa contemporània Assistent assidu a tertúlies literàries, especialment a la del Cafè Nou de la Rambla, que reunia escriptors d’origen menestral, de marcat republicanisme polític i contraris a l’historicisme del moviment de la Renaixença A través d’ells i amb les mateixes actituds, inicià, el 1868, les seves collaboracions literàries als setmanaris satírics La…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina