Resultats de la cerca
Es mostren 1907 resultats
Sant Esteve (Calonge)
Art romànic
La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la carretera de…
Sant Adrià del Turbó (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Aquesta església és situada a llevant de Llert, a la capçalera del barranc de Llert o de Sant Adrià, al peu de la muntanya del Turbó S’ha conservat memòria d’aquesta ermita per mitjà d’una carta del bisbe Gaufred de Roda-Barbastre, de l’any 1140, en què explica que havia consagrat en honor de sant Adrià una església situada en un lloc altíssim del terme de Llert, al massís del Turbó, i que no n’hi havia cap altra de comparable, ja que en altres llocs de neus glacials no hi feia tant de fred ni eren tan aspres com aquí El clergue Pere es lliurà a aquest lloc i volgué edificar una casa on poder…
Les hericiàcies
El bolet carner Hericium erinaceum , que s’anomena així pel seu cos fructífer carnós, recobert totalment d’acícules, és el principal representant de la família de les hericiàcies, que comprèn bolets lignícoles, no gaire freqüents Aquest és comestible August Rocabruna / SCM Aquesta família és representada al nostre país pel gènere Hericium , no gaire freqüent, característic pel fet d’ésser lignícola i pel seu cos fructífer cobert d’acícules lliures H coralloides és una bella espècie de cos fructífer finament pubescent i lluent, blanc, després crem rosat, bru vermellós en envellir, format per…
Emili Sabaté Serra

Emili Sabaté Serra
CLUB ESQUÍ PUIGMAL
Espeleologia
Economia
Espeleòleg i empresari.
Soci de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Excursionista Puigmal i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, els anys cinquanta i seixanta feu activitats al massís del Garraf, al Perelló i als ports de Tortosa, o de Beseit Participà en la primera exploració a l’avenc Montserrat Ubach i descobrí, amb M Ubach, el pou de les Perles 1963, de 210 m, que durant més de quinze anys fou el rècord català de profunditat Al Garraf, descobrí l’avenc que porta el seu nom S’especialitzà en topografia i fotografia subterrànies Participà en exploracions a les…
refugi d’Ulldeter
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Setcases (Ripollès).
Situat al circ d’Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2235 m d’altitud Es tracte del primer refugi del Pirineu peninsular i fou impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya CEC sota la presidència de Cèsar August Torras El primer xalet refugi era un edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell, que fou inaugurat el 25 de juliol de 1909 a prop del naixement del Ter, a la carena del puig dels Lladres A mitjans del segle XX es decidí construir un nou refugi més compacte i adaptat als nous temps, que s’inaugurà el 29 de juny de 1959 a 150 m del precedent, del qual encara es…
Avinyonet del Penedès

Església de Sant Pere d’Avinyonet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, situat a la zona de contacte entre la Depressió Prelitoral Catalana i els contraforts del massís de Garraf.
Situació i presentació El municipi d’Avinyonet del Penedès és situat a la banda de llevant de la comarca de l’Alt Penedès, amb una extensió de 29,13 km 2 Limita al NW amb el terme de Santa Fe del Penedès, al N amb l’enclavat del Cortei o Cortell, del municipi de la Granada, i amb Subirats, a l’E amb Olesa de Bonesvalls, al S amb Olivella Garraf i Olèrdola i a l’W amb Sant Cugat Sesgarrigues i la Granada El poblament del terme és molt disseminat El cap de municipi és Avinyó Nou, el nucli de poblament més important del terme Altres nuclis habitats són Clariana, Collblanc, la…
El marc geogràfic del romànic del Conflent
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Conflent amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca del Conflent, igual que les del Vallespir, l’Alta Cerdanya, el Capcir, la Fenolleda i el Rosselló, va ser cedida per l’Estat espanyol al francès l’any 1659 en compliment dels acords recollits en el tractat dels Pirineus Situada en el cor de la Catalunya ultrapirinenca, és, segurament, amb els seus 882,32 km 2 , la comarca més homogènia i ben delimitada de la Catalunya del Nord El massís de Madres, al nord-oest, separa les terres del Conflent de les occitanes,…
Els medis aqüífers fissurats
Els aqüífers en roques fissurades Tradicionalment, les zones ocupades per materials antics molt diagenitzats i heterogenis esquists, pissarres, etc han estat considerades impermeables Dins d’aquest qualificatiu, hom inclou altres roques cristallines més homogènies, com són els granits i els gneis El gran avanç en les tècniques de perforació ràpida en roques dures rotopercussió ha permès fer milers de pous a les àrees d’escut de tot el món escut brasiler, africà, etc, que han demostrat l’existència d’un complex medi aqüífer fissurat molt anisòtrop, especialment en el segon grup de roques…
Els Ports
Els Ports 11, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Els relleus més interiors dels Ports són formats per potents capes de conglomerats fortament plegades, com pot apreciar-se en aquesta panoràmica des de la Penya Galera GVA Els Ports es localitzen a la zona de confluència entre la Serralada Pre-litoral Catalana i el Sistema Ibèric, i s’orienten de NE a SW El relleu és força abrupte, sobretot pel vessant marítim, on les moles, puntes i penyes s’aixequen vertiginosament, i destaquen de forma accentuada sobre les planes quaternàries de la Galera i del camp de Tortosa En el…
El llop
El llop Canis lupus torna a ser present a Catalunya, on va arribar progressivament des dels Apenins Darrerament, hi ha evidències de l’arribada d’algun exemplar des de la població ibèrica Jordi Ruiz-Olmo El llop Canis lupus , que es va arribar a extingir al començament del segle XX, torna a ser present als Països Catalans, amb seguretat, des de l’any 2000, data en què es va recollir el primer excrement que, després de la seva anàlisi genètica, es va confirmar que pertanyia al llop Tot i això, cal dir que els pastors de la zona del Cadí denunciaven atacs als seus ramats des del 1997 i que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina