Resultats de la cerca
Es mostren 1516 resultats
Pau VI

Pau VI
Cristianisme
Nom que prengué Giovanni Battista Montini en ésser elegit papa (1963).
Format a la Universitat Gregoriana i a l’Acadèmia de nobles eclesiàstics, fou agregat a la nunciatura de Varsòvia Assistent nacional dels universitaris catòlics italians 1926-31, collaborà amb Pius XII com a substitut de la secretaria d’estat 1937 i com a prosecretari 1952 Dificultats d’entesa li proporcionaren l’arquebisbat de Milà 1954, on desplegà una vasta activitat Creat cardenal per Joan XXIII 1958, n’esdevingué successor Donà impuls decisiu a les tres darreres sessions del concili II del Vaticà i n’assumí plenament l’esperit, així com el desig de continuar el diàleg amb…
la Fronda
Història
Rebel·lió a França, durant la regència d’Anna d’Àustria, contra el govern del cardenal Mazarino (1648-53).
Tingué dues etapes la revolta del parlament agost del 1648 - març del 1649 i la revolta dels prínceps octubre del 1649 - setembre del 1653 L’autoritarisme de Richelieu, la debilitat i la corrupció de la regència, les conseqüències econòmiques de la guerra dels Trenta Anys, la manca de subsistències, la crisi agrària i artesana i la mala administració de Mazarino constituïren el fons de la insurrecció A fi d’afrontar aquesta situació el cardenal intentà una nova política econòmica i reforçà el poder dels agents reials, però el parlament de París, seguit per diversos parlaments provincials,…
Tonga 2017
Estat
Més de 10 anys després d’iniciar la transició a la democràcia, Tonga avança ferma però lenta, a repèl de la monarquia i els nobles que es reserven 9 dels 28 escons al Parlament Per aquest motiu, molts tongalesos segueixen compromesos amb les reformes, malgrat la caòtica gestió del primer any de Govern d’Akilisi Pohiva, el primer cap de govern no aristocràtic Al febrer, el Govern va haver de superar una primera moció de confiança al Parlament Pohiva va redoblar el pols a la monarquia, fet que al mes d’agost va portar el rei Tupou a dissoldre el Parlament i destituir Pohiva, sota l…
Sumari d’Espanya
Història
Crònica escrita al darrer terç del segle XV, en què la relació dels fets arriba fins a l’època d’Alfons el Magnànim, però que fingeix ésser feta al segle XII per un personatge imaginari anomenat Berenguer de Puigpardines.
Segons una primera interpretació, el Sumari no fou sinó la traducció al català d’un original llatí datat en temps del comte de Barcelona Ramon Berenguer III , segons acredita el mateix cronista a l’inici de l’obra Però les darreres recerques han arribat a la conclusió que l’obra és un escrit del segle XV que per interessos nobiliaris remet als inicis del segle XII, per guanyar en legitimitat El Sumari fou així redactat en plena decadència nobiliària, fet que confirmaria aquesta hipòtesi El Sumari d’Espanya és una crònica històrica d’interès nobiliari que recull, madurades, les llegendes més…
xenó
Química
Element químic de nombre atòmic 54 i símbol Xe, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica.
És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per W Ramsay i MW Travers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un primer potencial d’…
Llibre de memòries de l’església de Sant Jaume de Perpinyà
Historiografia catalana
Crònica escrita per diversos escrivans de la comunitat de Sant Jaume de Perpinyà, que abraça des de la darreria del s. XIV fins a les primeres dècades del XVIII.
Desenvolupament enciclopèdic Aquestes memòries, redactades en català, són una important font narrativa i històrica per a conèixer la història i les intimitats de l’esmentada església i, per extensió, de la vida a Perpinyà El 1541 el cronista Joan Buadella traslladà en aquest registre les anotacions més antigues, que comencen el 1373 En aquesta primera part sovintegen notícies, més de primera mà, que toquen diversos aspectes de la vida del Rosselló catàstrofes naturals, apunts sobre el clima, relats d’entrades de nobles i de religiosos, i també la mort d’algun papa, sínodes,…
texts de les piràmides
Religió
Col·lecció de sortilegis (700 en total), inscrits en algunes cambres funeràries de les piràmides egípcies, destinats a protegir el rei o la reina en el seu viatge a l’altre món i a proporcionar-li un lloc entre els déus.
Hom els troba inscrits a la piràmide d’Unas, darrer faraó de la dinastia V el primer cop que estan documentats, a les de quatre reis de la VI Teti, Pepi I, Merenre Antiemsaf I i Pepi II, a les de tres dones d’aquest darrer sobirà i a la d’un faraó de la VIII, Ibi ~2167-2164 aC No tots, però són presents en cadascuna d’aquestes piràmides en la d’Unas, per exemple, només n'hi ha 228 Apareixen agrupats sense ordre fix i són de naturalesa freqüentment contradictòria, car mentre uns reflecteixen el ritual dels reis, d’època molt antiga, d’altres es fan ressò de la doctrina solar heliopolitana i d’…
don
Història
Tractament honorífic generalment masculí anteposat al nom, utilitzat a Castella, Navarra, Portugal, Aragó i als Països Catalans (i a tota l’antiga corona catalanoaragonesa, inclosa la Itàlia meridional).
En l’origen hom l’aplicava només als reis i els infants Fou ampliat posteriorment als alts dignataris de la cort i, per extensió, als nobles Als Països Catalans, on apareix ja al s XIII, el seu ús havia coexistit inicialment amb el tractament En Na per al femení i fou aplicat només a l’alta noblesa Des de la segona meitat del s XVIII, però, aquest tractament fou concedit a diverses categories de funcionaris i de professionals que usualment gaudien de noblesa personal, com els oficials de la comptadoria i tresoreria dels exèrcits reials, els membres d’acadèmies reials, els…
justícia
Història
Al regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o justícia de la cort reial, de la qual s’independitzà al segle XIV.
Tenia com a funció d’interpretar els furs, els usos i les llibertats d’Aragó i vetllar per llur compliment, amb jurisdicció per impedir, per via processal, llur violació per part del rei o dels oficials reials o públics del regne Fou anomenat justícia d’Aragó i després justícia major d’Aragó Originàriament mer assessor de la cúria, el 1265 fou investit de jurisdicció en determinats casos diferències entre el rei i els nobles, i el 1266 Jaume I l’amplià a la de jutge, en primera instància, de causes entre particulars del regne i de les apellacions de les sentències dels jutges…
impressor
Història
Artista dedicat a la impressió gràfica.
L’ofici d’impressor es difongué a Barcelona i a València a la segona meitat del segle XV, vinculat especialment a famílies converses El 1491 es formà a Barcelona, amb autorització reial, una confraria sota l’advocació de Sant Joan ante Portam Latinam De fet, moltes impremtes eren propietat de mercaders, nobles i eclesiàstics, per tal com constituïen un sector dinàmic que atreia capital Al segle XVII els impressors o estampers desitjaven la creació d’una corporació professional i cívica, però toparen amb els privilegis dels llibreters llibreter, que volien monopolitzar el mercat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina