Resultats de la cerca
Es mostren 660 resultats
Cinema Rescat
Cinematografia
Associació Catalana per a la Recerca i Recuperació del Patrimoni Cinematogràfic.
També s’ocupa del seu estudi i difusió, principalment a Catalunya Fou enregistrada legalment el 15 d’octubre de 1996 sota l’impuls del grup constituït per Josep Estivill, Ana Fernández, Anton Giménez, Maria del Pilar Mendoza, Pedro Nogales, Lluís Valentí i Maria Encarnació Soler que havia rebut el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat 1994 "a la millor contribució cultural", com a presidenta En formen part un seguit d’estudiosos i tècnics com ara Joan Manuel Maigí, Anna Duran, Mariona Bruzzo, Oriol Bassa, Josep Miquel Rodríguez, José Carlos Suárez, Anna Casanovas, Joaquim…
Universitat Catalana d’Estiu
Universitat d’estiu amb seu a Prada (Conflent).
Tingué els inicis en les jornades d’estudi celebrades en aquesta ciutat des de l’estiu del 1969 i que ja aleshores reberen aquest nom Després de diverses temptatives, una primera UCE fou organitzada aquest any pel Grup Cultural de la Joventut Catalana i pel Grup Rossellonès d’Estudis Catalans de tema monogràfic — El Rosselló avui i demà —, hi assistiren unes 120 persones d’arreu dels Països Catalans L’any següent funcionaren ja quatre seccions diferents llengua i literatura catalanes, estudis rossellonesos, ciències humanes i ciències exactes, que augmentaren els anys posteriors 7 el 1971,…
Elena Jordi
Teatre
Cinematografia
Nom artístic de l’actriu teatral Montserrat Casals i Baqué.
Vida El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu 1909-10, i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire Salomé d’Oscar Wilde…
,
literatura australiana
Literatura
Literatura en llengua anglesa desenvolupada a Austràlia.
La literatura australiana no començà a assolir personalitat pròpia fins a mitjan s XIX Els intents anteriors, obra dels primers colonitzadors, s’insereixen plenament en l’òrbita cultural britànica Charles Harpur 1813-68 i, sobretot, Henry Kendall 1839-82 i Adam Lindsay Gordon 1833-70 foren els poetes a través del quals es produí la ruptura El darrer d’ells popularitzà la bus ballad ‘ballada del bus ', d’origen popular, que més tard fou cultivada per Andrew B Paterson 1864-1941 i Henry Lawson 1867-1922 D’altra banda i d’ençà del 1880, la nova literatura rebé una notable empenta amb l’aparició…
Joan Pera

Joan Pera
Cinematografia
Ràdio i televisió
Teatre
Actor.
S’inicià professionalment en el teatre a la companyia Adrià Gual, amb la qual actuà en obres de Sartre, Ionesco i Pirandello, entre d’altres, i obtingué reconeixement de la crítica amb Històries del zoo 1975, d’Edward Albee Posteriorment interpretà obres de W Allen La mort , M Camoletti No et vesteixis per sopar , J Salom Tiempo de espadas , Joan Oliver Allò que tal vegada s’esdevingué i del repertori clàssic català Pitarra, Segarra, Rusiñol, etc Decantat envers papers còmics o humorístics, han tingut un gran èxit les comèdies coprotagonitzades amb Paco Morán , molt especialment La…
música nord-americana
Música
Art musical conreat als EUA.
El primer període notable correspon als anys 1607-1820 i té per marc Nova Anglaterra, Pennsilvània i Califòrnia del Sud A Nova Anglaterra foren conreats especialment els himnes i el cant mètric dels salms A partir del 1820 actuaren Anton PhHeinrich 1781-1861, William Fry 1813-64 i George FBristow 1825-83, considerats com els precursors de la música nord-americana autònoma, i especialment Stephen Forster 1826-64, autor de cançons de qualitat i d’àmplia difusió Amb John Knowles Paine 1839-1905 i George Whitefield Chadwick 1854-1931 s’inicià la llarga sèrie de compositors nord-americans formats…
Centre Natació Mataró

Atletes de la secció de triatló del Centre Natació Mataró
CN Mataró
Esport general
Waterpolo
Club poliesportiu de Mataró.
Fundat el 1932 arran de la fusió del Club Natació Mataró i el Club Gimnàstic Mataroní, Joan Gomis en fou el primer president L’any 1950, gràcies a l’impuls de Pedro Crespo, estrenà la primera piscina, que suposà un notable creixement del club El 1966 ja disposaren d’un entrenador professional, i el 1969, d’una piscina coberta municipal que fou posada a la seva disposició per l’Ajuntament Fins el 1990, però, un cop acabades la piscina descoberta de 50 m i la coberta de 25 m, construïdes al passeig de Callao, el club no disposà d’installacions pròpies adequades Té quatre seccions esportives…
Manuel Pérez de Somacarrera
Cinematografia
Periodista i escriptor.
Vida El 1926 s’inicià en el camp professional a Madrid collaborant en diversos diaris de la capital i també de Barcelona "La Noche", "Las Noticias" A partir de la dècada del 1930 s’especialitzà en cinema i feu d’ajudant de direcció i dialogista Però destacà sobretot per les seves cròniques cinematogràfiques en premsa i revistes, com ara "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-29, "La Verdad Órgano de la Asociación Monárquica Obrera" 1930-31, "Tararí" 1930-34, "Films Selectos" 1930-37, "Cine-Art" 1933-35, "Proyector" 1935-36, "Espectáculo Semanario de espectáculos" 1936 i "…
Joan Baptista Bellsolell i Vilella
Cinematografia
Director i productor.
Vida S’afeccionà al cinema quan tenia quatre anys assistint a sessions del seu poble A disset anys, en plena guerra civil, s’incorporà a l’exèrcit republicà Acabada la guerra passà pel camp de concentració de Septfonds, Argelers, i s’exilià a Montpeller, on cursà la carrera de filosofia i lletres 1940-42 A París conegué el líder socialista Josep Pallach, amb qui intentà reorganitzar la resistència a Barcelona 1942-49 Corresponsal de premsa hispanoamericana, estudià a l’Institut de Filmologia amb Georges Sadoul i Gilbert Cohen-Seat, i conegué María Casares i altres persones que l’introduïren…
Francesc Pi de la Serra i Valero
Música
Cantautor, conegut com a Quico Pi de la Serra.
Vida Entrà als Setze Jutges el 1962, com a guitarrista de Miquel Porter Poc després formà el conjunt Els Quatre Gats i publicà diversos senzills, entre els quals Francesc Pi de la Serra canta les seves cançons 1963, amb cançons iròniques com Les corbates , influïdes per G Brassens i escrites inconfessadament per la seva tia Paulina El seguiren Jo sóc Francesc Pi de la Serra 1964 i La moral 1966 Ben aviat incorporà elements jazzístics a la seva música, mentre que el seu humor evolucionà cap a la sàtira i la denúncia social, com mostren L’home del carrer i Fariseus , incloses en…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina