Resultats de la cerca
Es mostren 1716 resultats
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
Tit Flavi Vespasià

Tit Flavi Vespasià
!STORAX (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (69-79), creador de la dinastia Flàvia.
Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat de prodigis,…
Claudi Neró Tiberi
Història
Emperador romà (14 dC-37 dC).
Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar Després d’un tribunat militar a Hispània 26 aC, acomplí diverses missions a Armènia, la Gàllia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa 12 aC El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos Sofrí la influència de l’…
papir Rhind

Costat esquerre del dors del papir Rhind
British Museum
Matemàtiques
Papir egipci, que conté un tractat matemàtic, d’època faraònica i en molt bon estat de conservació, que fou adquirit a Tebes l’any 1858 pel viatger britànic A. Henry Rhind i a la seva mort pel British Museum, on és conservat.
Alguns petits fragments del mateix papir foren comprats per Edwin Smith i es troben actualment a la Historical Society de Nova York Data del regnat d’Auserre ApopisI, rei hikse de la dinastia XV ~1674-1567 aC És còpia, però, d’una obra escrita sota Amenemhat III 1842-1797 aC, com indica l’escriba Ahmés en la introducció Comprèn una sèrie de taules per al càlcul de fraccions i noranta problemes aritmètics i geomètrics, la natura dels quals no és teòrica, sinó pràctica càlcul de superfícies, repartiment de béns entre diverses persones, etc Hi són emprats uns algorismes…
Felip VI de França
Història
Rei de França (1328-50).
Fill del comte Carles de Valois i de Margarida de Nàpols i net de Felip III Fou nomenat regent a la mort de Carles IV 1328 i proclamat rei pels barons i la cort, car la descendència pòstuma de Carles IV fou femenina Així s’inicià la dinastia dels Valois, línia secundària dels Capets Hagué de fer cara a la crisi econòmica i social, que culminà els anys 1340-50 amb males collites, pestes i dificultats financeres no pogué posar fi a les lluites intestines de la cort ni a les intrigues del duc Eudes IV de Borgonya 1330-35 Durant el seu regnat començà la guerra dels Cent Anys fou…
Tutankamon
El faraó Tutankamon (centre) durant la cerimònia de “l’obertura de la boca”
© Corel Professional Photos
Història
Faraó de la dinastia XVIII (~1361-1352 aC).
Durant el seu regnat estigué sotmès als seus consellers —entre els quals destaca Ay, successor seu—, que el feren tornar a l’ortodòxia amoniana i renunciar al culte d’Aton, instaurat per Akhenaton del qual, segons uns, era fill, mentre que, segons uns altres, el seu pare fou Amenhotep III Abandonà Tall Al-Amārna per Tebes, canvià el seu nom Tutankhaton, i el de la seva muller Ankhesenpaaton, que el canvià per Ankhesenamon El canvi ideològic i polític és testimoniat per l’estela de la Restauració, on es descriu la ruïna dels cultes egipcis fora de l’atonià i llur redreçament Fou…
Heracli I
Història
Emperador bizantí (610-641).
Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia 611, Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu 614, i Egipte 619, i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 Cosroes II fou assassinat i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist 631 A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions bizantines Acabà el seu …
papir Abbott

Papir Abbott
British Museum
Història
Papir egipci adquirit el 1854 per l’anglès H. Abbott i conservat al British Museum.
En molt bon estat, mesura 2,18 m de longitud Escrit en hieràtic, el text del verso és del regnat de Ramsès XI, i el del recto de l’any 16 1125 aC del de Ramsès IX Aquest darrer forma part, junt amb altres quatre papirs, d’un dels dos expedients més complets que existeixen sobre els robatoris de tombes a Egipte Conté l’acta del processament d’una sèrie de lladres i de la inspecció d’una part de la necròpoli tebana El document té importància cronològica, política decadència del poder reial al final del període ramèssida, socioeconòmica estat insatisfactori del país tant pel que fa…
Bernat Vidal
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Vida i obra Oficial del rei Jaume I, apareix esmentat per Cerverí de Girona a Lo vers del comte de Rodés , escrit cap al 1279, com un dels tres trobadors que ha vist morir «al bisbat de Girona» Coromines, basant-se en la Crònica de Bernat Desclot, afirma que degué tractar-se d’un germà de Ramon Vidal de Besalú, jurista, notari del rei i canonge, a qui atribueix l’autoria del Castiagilos Hom el considera un dels collaboradors del monarca en la redacció d’algunes parts de la crònica del seu regnat, el Llibre dels feits Bibliografia Asperti, S 1984 “La tradizione manoscritta del…
Lluís II de Germània
Història
Rei dels francs de la marca oriental i de Baviera (817-843) i de Germània (843-876).
Tercer fill de Lluís I el Piadós i Ermengarda d’Hesbeye, s’alià amb el seu germà Carles II el Calb juraments d'Estrasburg , 842, per lluitar contra l’altre seu germà Lotari I, el qual derrotaren a Fontenoy-en-Puisaye 841 Pel tractat de Verdun es consagrà la divisió de l’imperi, i Lluís fou relegat a Germània El 858 intentà, sense èxit, l’ocupació de territoris pertanyents als seus germans, i el 869 no pogué impedir que Carles el Calb ocupés una part de Lorena Les revoltes dels seus fills, Carloman I, Lluís III i Carles III el Gros, el paralitzaren i l’obligaren a crear ducats “nacionals” per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina