Resultats de la cerca
Es mostren 1738 resultats
lleure
Sociologia
Temps lliure de què hom disposa per a fer alguna cosa no relacionada amb el treball remunerat o dur a terme activitats no derivades de motivacions ideològiques no equiparables a les pròpies obligacions o ocupacions.
Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals descans, alimentació, etc, imprescindibles per a assegurar la reproducció de la força de treball, als desplaçaments o al propi perfeccionament intellectual, laboral, etc així mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, però remunerades o motivades políticament, religiosament, etc com les derivades d’un compromís amb el partit o de la pròpia convicció creient Disposar de temps lliure voluntari —exclusiu durant molt de temps de les classes altes—, com exposà TVeblen a The…
dasipòdids
Mastologia
Família de mamífers del subordre dels xenartres.
Es caracteritzen per la presència d’una cuirassa que els cobreix una gran part el cos Tenen el cap allargat principalment el musell, la boca estreta, la cua no gaire llarga i de forma cilindrocònica, i les potes, curtes i fortes Reben també el nom d' armadillos Llurs dimensions són molt variables, puix que van des d’uns 12 cm fins al metre, com en el cas de l' armadillo gegant La cuirassa és originada per la pell, que forma escates còrnies que a la llarga s’ossifiquen i formen escuts el cefàlic, l’escapular i el pelvià i un nombre variable de bandes mòbils situades entre els escuts Tenen una…
còccids
Entomologia
Família d’hemípters homòpters, important zoològicament i econòmicament, puix que la majoria d’ells perjudiquen els vegetals útils.
Són fitoparàsits fixos algunes espècies formen gales Llur mida oscilla entre 33 mm i 1 mm Els mascles tenen dues ales anteriors, i les posteriors són vestigials l’orifici bucal no és funcional Les femelles són àpteres En general els còccids ofereixen una sèrie de regressions morfològiques pèrdua de les potes, ales, antenes, ulls, peces bucals, etc que varien segons les espècies Les femelles són cobertes, en general, per una secreció abundant de cera, resina, etc, que forma un embolcall, sota el qual efectuen la posta En moltes espècies manquen els mascles, i la reproducció es fa…
Jules Alphonse Hoffmann

Jules A. Hoffmann
© Université de Bordeaux
Medicina
Metge francès d’origen luxemburguès.
Doctor en ciències naturals per la Universitat de Luxemburg 1963 i en ciènces per la d’Estrasburg 1969, ha desenvolupat la seva carrera científica i docent al Centre National de la Recherche Scientifique des del 1964, on ha ocupat diversos càrrecs ha estat director del laboratori de Biologia general de l’Institut de Zoologia 1978-93, president de la secció de biologia del desenvolupament i de la reproducció del Comitè Nacional 1995-2000 i director del departament de Biologia cellular i molecular de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1990-2002, entre altres Dedicat a l’…
sípia

Sípia
© Lluís Prats
Malacologia
Mol·lusc cefalòpode de l’ordre dels decàpodes
, de la família dels sèpids.
Té uns 30 cm de longitud, és de color gris verdós i amb el dors ratllat de negre, cos oval, allargat i estret, arrodonit a la part del darrere, amb dues expansions laminars o aletes contràctils, llargues i estretes, a banda i banda del cos gairebé sobre tota la seva longitud, i amb una conquilla interna calcària i ampla Com altres decàpodes, posseeix 10 tentacles, dos dels quals, més llargs i de funció prènsil, són proveïts de ventoses, amb una glàndula de la tinta, que secreta un líquid negre emès amb fins defensius, i amb glàndules verinoses ofensives Generalment es mimetitza molt amb el…
pugó
Entomologia
Nom donat a diversos insectes homòpters de la família dels afídids
.
Tenen el cos de molt petites dimensions 1-5 mm, amb formes àpteres i alades i reproducció generalment per partenogènesi cíclica Tots són paràsits de plantes, a les quals ocasionen grans perjudicis El pugó de la col Aphis brassicae , de formes àpteres de color verd amb taques blanques, i de formes alades blanques però amb el cap i el tòrax negrencs, parasita les fulles de la col El pugó del blat Macrosiphum cereale , de formes àpteres de color verd i de formes alades amb el cap i el tòrax marrons, parasita sobretot les espigues El pugó dels rosers Macrosiphum rosae , de formes…
Funció eritropoètica
Fisiologia humana
Els ronyons intervenen també en la regulació de la formació d’hematies o glòbuls vermells de la sang, les cèllules transportadores de l’oxigen El ronyó intervé en aquest procés mitjançant la producció d’una substància anomenada eritrogenina o factor renal eritropoètic FRE Per mecanismes no ben coneguts, l’aparell juxtaglomerular del ronyó elabora aquesta substància quan la sang que circula per les seves artèries té una concentració escassa d’oxigen El FRE elaborat passa a la sang i actua sobre l’ eritropoetinogen , una substància elaborada pel fetge i que habitualment es troba en…
osteïctis

Peixos osteïctis
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats que inclou els peixos que posseeixen teixit ossi, en proporció variable, en llur esquelet intern.
Són mandibulats amb suspensió hiostílica, amb la boca en posició normalment terminal Tenen un aparell opercular i branquiòsteg, articulat sobre l’arc hioide, que recobreix les brànquies, les quals tenen una estructura pectiniforme El cos és típicament recobert per escates òssies de natura dèrmica, tot i que hi ha també formes nues que les han perdudes secundàriament Les aletes són sostingudes per elements ossificats, els lepidòtrics, que són escates transformades També és característica d’aquest grup l’adquisició d’un pulmó, que pot funcionar com a tal, desaparèixer, o bé, més correntment,…
Les eustigmatofícies
Les eustigmatofícies constitueixen un petit grup d’algues, antigament incloses a la classe anterior Es caracteritzen per la seva estructura capsal o coccoide, i els caràcters més originals que presenten corresponen a les seves zoòspores, normalment amb un sol flagel, algun cop heterocontes, de forma allargada La base del flagel es presenta típicament inflada i, a la vora, fora del plast, presenten una taca ocular peculiar, formada per gotes de carotens, a la qual fa referència el nom del grup que significa organismes amb taca ocular primitiva Com a substàncies de reserva acumulen un polímer…
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina