Resultats de la cerca

Vida i obra Fill del barri barceloní de la Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica Es donà a conèixer el 1875 a La Renaixença , de primer com a poeta i després com a prosista, i collaborà, entre altres revistes, a L’Escut de Catalunya , L’Aureneta , La Illustració Catalana i Revista de Catalunya Guanyà tres premis extraordinaris i un accèssit als Jocs Florals de Barcelona i en fou mantenidor 1893 i 1913 Com a poeta, publicà Menudalla 1878, reeditat el 1887 i 1895 i Aires vells 1910, reculls de poesia humorística que obtingueren força ressò popular Molt…

Després de cursar estudis de magisteri i de teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i als Estudis Nous de Teatre, es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona 1978, on fou professor d’interpretació i tallers 1977-2008 El 1967 fundà el Grup de Teatre Vermell × 4 i entre el 1972 i el 1996 formà part, i fou el cap visible, de la companyia La Gàbia Teatre de Vic, amb la qual ha intervingut en més de quaranta espectacles com a actor o director, entre els quals destaquen Invents a dues veus , de RDubillard 1987, i Sr Picasso C/Montcada 15-17 Barcelona 3 ,…

Com que la conductivitat electrolítica depèn de la mobilitat dels ions presents en la solució i de llurs concentracions, l’addició d’un reactiu en provoca canvis importants sempre que doni lloc a la desaparició d’una espècie iònica de la solució sigui per formació d’un compost poc dissociat o d’una sal insoluble i a la seva substitució per quantitats equivalents d’un dels ions del reactiu de mobilitat diferent de la de l’espècie eliminada Així, hom pot dur a terme conductimètricament volumetries de neutralització, de precipitació i de formació de complexos, però només en casos favorables…

Els estels i els estels de neutrons es formen en un procés d’acreció a partir d’objectes protoestellars en un interval de temps entre 10 5 i 10 9 anys Els protoplanetes creixen per acreció, però molt més lentament El temps d’acreció més curta és el de caiguda lliure, t t 2 ~ r 3 /GM, on G és la constant de gravitació, M la massa total i r la distància entre el gas sotmès a acreció i l’objecte que la provoca L’acreció té lloc també pel collapse d’un nucli estellar, que inicia l’explosió d’una supernova Habitualment, el fenomen d’acreció té lloc en forma de disc d’acreció , el qual es manifesta…

Situació Aspecte que ofereix un pany de mur E Carreras Aquestes restes de construcció són al planell superior del Puig Alt Gran Aquest turó, de 242 m d’altitud és, però, el més alt de la zona El seu cim domina sobre les terres circumdants i una gran extensió de mar Mapa 259M781 Situació 31TEG217855 Es pot pujar a aquest cim des del Coll de les Guatlles, al seu vessant de llevant, on hi ha les ruïnes ja descrites que es troben a poca distància d’aquest cim per pujar-hi no hi ha cap camí ben definit Edificis A l’espai que forma el cimal hi ha dues grosses penyes que deixen al mig…

Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu castell fou llegat per Arnau Mir de Tost en…

Situació Vista de llevant de l’església, modificada per construccions més tardanes, que conserva íntegre el primitiu absis llis F Tur L’església parroquial de Santa Maria de Ginestar és situada sota la carretera de Girona a les Planes d’Hostoies, per Sant Gregori, a uns 12 km de Girona, en un pintoresc emplaçament, una balma de pedra tosca Mapa L38-12295 Situació 31TDG767516 JAA Història Aquesta església parroquial és esmentada en el testament de Dolça, senyora de la vall i del castell d’Hostoles, de l’any 1184, la qual llegà dos sous a l’església “ Sanctam Mariam de Ginestar ” L’any 1359 el…

El primer esment de la Febró és de l’any 1163, en què Berenguer de Fornells i la seva esposa Amable bescanviaren amb Arnau de Roma un camp que havien comprat a Bernat Calvet per una parellada de terra que era a la Febró El lloc de la Febró formava part del terme de Siurana i sembla que per aquesta raó es beneficià de la carta de poblament de Siurana de l’any 1153 Per a tenir referències de l’església de Sant Esteve cal esperar fins a l’any 1280, que el rector de l’església de Labrefecz contribuí amb 18 sous i 6 diners a la dècima papal Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe de…

Situació Vista interior del sector de capçalera d’aquesta església, totalment ensulsiada, amb l’obertura de l’absis precedida d’un arc presbiteral molt apuntat Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Sant Antoni es troben entre les cases del poble vell d’Aramunt, al qual s’arriba per una pista que surt de l’entrada al poble nou d’Aramunt JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG347742 Història Les referències documentals sobre aquesta església són molt minses i tardanes En la visita pastoral del 1758 i en la relació del 1904 a la parròquia de Sant Fructuós, consta que la capella de Sant Antoni tenia…

Situació Petita església d’absis i nau, reforçada a la banda de migdia per tres contraforts ECSA - JA Adell L’església de Sant Martí és al petit agregat dels Masos de Sant Martí, situat a uns 3 km del nucli de Covet JAA Mapa 33-12 290 Situació 31TCG403628 Història No s’han conservat notícies documentals d’aquesta església, que l’any 1904 consta com a sufragània de Santa Maria de Covet encara que podria tractar-se de l’església de Sant Martí que est in campo Lordani , la qual fou donada a l’església de Santa Cecília del monestir d’Elins en la seva dotació de l’any 1080 MLIC Església Planta de…