Resultats de la cerca

Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del segle XIII són posteriors els manuscrits de Vic segle XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat lingüística, hom hi troba uns trets…

Estudià medicina a les universitats de València i d’Osca, i es llicencià a Cervera 1783 Exercí a Bràfim i després a Sabadell 1787, d’on fou, al mateix temps, arxiver i secretari municipal Intervingué directament en els rebomboris del pa i en la protecció dels eclesiàstics francesos fugitius durant la Revolució Francesa Com a arxiver, ordenà la documentació municipal sabadellenca i redactà el resum de les resolucions del consell de la vila 1548-1716, amb anotacions fins el 1747 És autor d’ Idea del partido del Vallés, Resum històric de la casa Bosc i Vives de Bràfim , Memòria de…

Capella que presideix el veïnat d’Agell de Dalt, antiga quadra situada al NE del poble de Cabrera El terme d’Agell és esmentat per primera vegada en una butlla del 974 del papa Benet VI al monestir de Sant Pere de Rodes, i el 990 el bisbe de Barcelona, Vives, fa el llegat d’un alou in villa Agello Consta que l’església existeix el 1236, quan Guillem de Cerdanyola, afincat al lloc d’Agell, llega uns diners i tota la calç que sigui necessària per a cobrir la teulada de l’església de Santa Helena Les notícies continuen als segles següents en llegats testamentaris i notícies de…

Vida Estudià dret a la Universitat de Madrid i es doctorà en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Fou crític musical en "Arriba" i "ABC" i participà en la direcció de nombroses institucions musicals, com ara la Comisaría General de la Música 1940-43, 1971-72 i la secció de música contemporània de l’Instituto Español de Musicología 1952 En 1951-56 dirigí el Conservatori de Madrid i el 1958 ingressà en la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, institució de la qual fou secretari general des del 1969 També dirigí l’Academia de España de Roma 1977-81 i el Museo del Prado Escriví…

Vida Inicià els estudis musicals a Alacant i després els continuà al Conservatori de València amb Ramon Ribes i Francesc Antich Més tard viatjà a París, on entrà en contacte amb el Grup dels Sis i M Ravel El 1925 el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts li premià un cicle de cançons amb versos de H Heine El 1942 Radio Nacional li premià Miniaturas , per a piano També rebé el Premio Nacional de Música el 1952 pel Cuarteto en re mayor , i el 1961, per la Fantasía de trípticos sobre Lorca Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a la docència de la música a l’ONCE La seva producció…

Establert a Barcelona, s’hi llicencià en història 1948 i en dret 1954, i en ciències polítiques a Madrid 1957 i en ciències econòmiques a València 1972 Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, el 1954 esdevingué sotsdirector —i el 1959, director— de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona Centrà les seves investigacions en el període de la guerra de Successió, i publicà El archiduque Carlos de Austria, rey de los catalanes 1953, premi Aedos 1952, amb traducció al català el 1968 i l’estudi Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps 1962 Es doctorà en història amb la…

Fill de Josep de Vega i de Ponts Monjo benedictí de Ripoll, fou músic i xantre del monestir Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, hi presentà diversos poemes i, amb el pseudònim de Rector de Pitalluga , fou, juntament amb Joaquim Vives , el responsable de la primera edició de les obres de Vicent Garcia L’ harmonia del Parnàs , 1703, als preliminars de la qual inclogué un sonet laudatori fou el principal redactor de la Vida del poeta que precedeix l’edició —i que consolidà la llegenda biogràfica del Rector de Vallfogona —, raó per la qual anà a Vallfogona de Riucorb per revisar…

Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza  i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem   Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament…

Fill de l’historiador  Emili Grahit  Estudià dret i exercí com a historiador Fou secretari del Jutjat municipal de Girona, posteriorment del de Barcelona i, també, de la Comissió provincial de monuments de Barcelona, de la qual publicà la  Memòria de la labor de la Comisión Provincial de Monumentos de Barcelona en el primer siglo de su existència 1844-1894 1897 Collaborà amb temes literaris i històrics al Diari de Girona  i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista Scherzando  1906-35 Fou corresponsal de  La Vanguardia  a Girona  Entre les seves obres…

Fill d’un hidalgo immigrat de Zamora i d’una conversa mallorquina, Gràcia Oliver Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Treballà al servei de l’impressor M Nucio 1555-61 d’aquesta època són una bona part de les seves traduccions castellanes —editades pràcticament totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Josep Flavi, Alciato, G Rouille, Lluís Vives i, en especial, Erasme, i també el catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou obertament hostil a les doctrines…