Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
eugenèsia
Biologia
Sociologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia els factors socialment controlables que poden augmentar o disminuir les qualitats racials de les generacions futures, tant en l’aspecte físic com en el psíquic.
Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins als XVI en la Utopia 1516 de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol 1623 de TCampanella El científic anglès Francis Galton, cosí germà de ChDarwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia en la seva…
Abraham
Patriarca, tingut pels hebreus com a progenitor a través del seu fill Isaac, i també pels àrabs a través de l’altre fill Ismael.
Segons el Gènesi , fou del clan de Terha i visqué a la regió d’Ur de Caldea Monoteista dins un medi politeista, segons aquesta font bíblica, fou cridat per Déu, que l’invità a traslladar-se a Canaan Junt amb els seus travessà tota la Síria i arribà a Siquem, on s’installà Obligat per un període de fam, emigrà a Egipte Retornat a Canaan, salvà el seu nebot Lot, que Kedor-Laómer, rei d’Elam, tenia presoner El rei-sacerdot Melquisedec, de Salem, el beneí Atès que la seva muller, Sara, era estèril, havia tingut un fill, Ismael, d’una esclava anomenada Agar Però Jahvè li assegurà que…
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà als XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de…
encomienda
Història
A l’edat mitjana, concessió als ordes militars que els reis castellans feien de les rendes i la jurisdicció de determinats pobles i castells en canvi de llur defensa contra els musulmans.
A l’època moderna les encomiendas foren molt apreciades, car es tractava d’unes senyories territorials les rendes i la jurisdicció de les quals corresponien a l' encomendero llur valor era calculat, a les acaballes del s XVIII, en uns 12 milions de rals de billó Les encomiendas no foren renovades durant la guerra de la Independència hom dedicava el producte de les vacants a pagar les necessitats de la guerra, i foren abolides amb el règim senyorial Aquesta institució medieval fou la base de les famoses encomiendas de indios aplicades a Amèrica després de la descoberta i que consistien en la…
moneda visigòtica
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia dels visigots.
Sembla que en fou encunyada per primer cop quan aquests pobles, perduts els territoris de la Gàllia excepte la Septimània, amb Narbona, s’havien installat ja a la península Ibèrica, és a dir, als VI La moneda visigòtica començà, sembla, amb les imitacions dels trients bizantins dels emperadors d’aquest període, des d’Anastasi a Justí II, moneda aquesta de gran crèdit i molt estimada per tots els pobles germànics, que l’imitaren igualment com els visigots abundantment, tant en els seus tipus com en llurs característiques de pes i metall Aquestes primeres…
blanquejant
Química
Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, els oxida o els redueix a formes incolores, formin o no composts solubles, que són eliminats per rentat; n’hi ha que donen blancor directament per un efecte òptic ( blanquejant òptic
).
Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins als XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a…
gimnàstica

Aparells utilitzats a les modalitats olímpiques de gimnàstica
© Fototeca.cat
Esport
Disciplina esportiva consistent en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits precisament, sia a mans lliures o amb aparells.
Els seus orígens es confonen amb la cultura corporal practicada pels grecs, de la qual deriva el nom de l’adjectiu γυμνόσ, que qualificava els exercicis practicats amb el cos nu No obstant això, cal situar-ne el naixement com a esport al s XVIII, a la darreria del qual els alemanys Muths, Jahn i, després, el suec Ling li donaren forma i crearen el material específic i els aparells que encara avui hom fa servir, mentre el valencià Antoni Amorós introduïa el ritme, amb el cant i la música, en l’execució dels exercicis Com a disciplina olímpica és regulada per la Federació Internacional de…
germànic | germànica

Expansió dels pobles germànics
© fototeca.cat
Història
Individu d’uns pobles indoeuropeus que antigament habitaren la Germània.
Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la…
revolució de preus
Economia
Procés inflacionari que es desenvolupà a Europa, i principalment a la península Ibèrica, durant el segle XVI.
Les causes d’aquesta alça, que arribà a quadriplicar els preus, cal cercar-les en l’arribada d’or de les Índies, en el gran augment del deute públic principalment al regnat de Carles I i en el gran increment de la demanda degut al mercat americà i a l’increment de la població Ja als XVI el teòleg navarrès Azpilcueta i el francès Jean Bodin formularen la teoria que l’alça de preus era deguda a l’arribada de metall americà Earl Hamilton estudià també 1929 l’estreta correlació entre l’arribada de l’or indià i la inflació castellana i afirmà…
cantata
Literatura
Música
Composició lírica en diverses parts, sense acció dramàtica pròpiament dita, escrita per a una o més veus, amb acompanyament de baix continu o continuo
, alternant amb recitatius i cors.
La cantata aparegué, com l’òpera i l’oratori, al començament del s XVII, quan s’imposà la monodia acompanyada Llur origen comú fou l’adopció, vers el 1600, del nou estil anomenat rapresentativo , conjuntament amb el baix continu Però la cantata es distingeix dels dos altres gèneres per la seva destinació peça de concert o d’església, mai de teatre i pel seu caràcter líric Els florentins Caccini Nuove musiche , 1602 i Peri Varie musiche, 1609 foren els primers a conrear-la D’antuvi consistí en una curta escena fragmentada i un sol personatge…