Resultats de la cerca
Es mostren 6062 resultats
Historia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra composta per nou volums de diferent constitució i criteri de realització, editada per Gràfiques Miramar a Palma (1970-75).
Coordinada per Josep Mascaró i Passarius, en els dos primers volums un ventall ampli d’especialistes hi fan un exhaustiu repàs a tota la història de Mallorca, des de la prehistòria fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936 En aquesta anàlisi històrica, s’hi intercalen dos capítols dedicats a la geologia i geografia de l’illa com a determinants per a l’evolució històrica, i un altre de dedicat al dret foral, que, en certa manera, justifica l’existència d’uns elements socials, polítics i culturals comuns dignes de ser analitzats des del punt de vista històric Els volums tercer,…
Anales de Cataluña
Historiografia catalana
Obra de Narcís Feliu de la Penya publicada en tres volums a Barcelona l’any 1709 amb el títol complet d’Anales de Cataluña y epílogo breve de los progresos y famosos hechos de la nación catalana, de sus santos, reliquias, conventos y singulares grandezas; y de los más señalados y eminentes varones, que en santidad, armas y letras han florecido desde la primera población de España año del mundo 1788 antes del nacimiento de Christo 2174, y del Diluvio 143 hasta el presente de 1709.
Narcís Feliu de la Penya escriví aquesta obra en castellà per tenir més difusió i poder contrarestar diversos llibres i papers de l’època que havien estat escrits « desdorando algunas acciones de Cataluña », especialment l’aixecament i la guerra de Separació del 1640 L’edició fou finançada pel mateix autor, pels impressors dels tres volums —Josep Llopis, Jaume Surià i Joan Pau Martí— i el llibreter Joan Piferrer El primer volum arriba fins l’any 1162 i tracta dels orígens de Catalunya la història dels seus primers pobladors, la reconquesta del territori als musulmans i el desenvolupament del…
Dietari de la Generalitat de Catalunya
Historiografia catalana
Registre dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que tingueren lloc a Catalunya i a Barcelona entre el 1411 i el 1714, anotats per l’escrivà major de la Diputació del General.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…
trio de corda
Música
Conjunt de cambra constituït per tres instruments de corda (normalment violí, viola i violoncel), o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Malgrat que des del Renaixement i al llarg del període barroc existien ja moltes composicions escrites per a tres parts de corda eventualment amb baix continu, no fou fins a mitjan segle XVIII que es pogué diferenciar un estil de cambra que justifiqui la consideració del trio de corda com un gènere individual Aquesta definició es produí parallelament a la del quartet o el quintet de corda, per exemple Malgrat que el trio de corda comparteix amb el quartet moltes de les característiques que feren d’aquest darrer el gènere central de la música…
Cançoners medievals
Literatura catalana
Solen ser antologies de textos poètics i, més rarament, reculls de l’obra d’un sol poeta.
Als cançoners miscellanis es recullen dues menes d’obres d’una banda, les nascudes en el mateix ambient literari que ha compilat l’antologia, i de l’altra, un conjunt de peces més antigues, anteriors a la compilació, externes al context immediat del cercle promotor del cançoner El sistema de compilació d’aquestes antologies es pot descriure com una estratègia acumulativa guiada per uns criteris de gust i de moda en què la tria dona la mesura dels interessos literaris i culturals en un entorn i un moment donats La totalitat dels cançoners catalans antics foren inventariats per J Massó i…
Les lentibulariàcies
Lentibulariàcies 1 Pinguicula grandiflora a aspecte de la planta, amb la roseta basal de fulles enganxoses i els peduncles florals llargs i nus, amb una sola flor al capdamunt x 0,5 b detall d’una flor vista per la cara inferior, amb el calze, la corolla bilabiada i un esperó llarg i dret x 1, 2 Utricularia vulgaris a aspecte de la planta amb les flors grosses, bilabiades i les fulles molt ramificades algunes de les quals estan transformades en vesícules per a capturar petits animals x 0,5 b detall de les fulles i de les vesícules x 5 Eugeni Sierra Distribuïdes per tot el món, comprenen unes…
La fauna íctica dels Països Catalans
La varietat de la ictiofauna de la mar catalana està en relació, d’una banda amb la projecció marítima dels Països Catalans, és a dir, al fet que, per la longitud de costa que comprenen, tenen presents la majoria de les espècies de la Mediterrània occidental i, d’altra banda, al fet essencial que, tot i que és una mar amb una producció de peixos quantitativament no gaire elevada, però sí d’una gran varietat Varietat que es fa palesa en els nostres mercats, ja que s’hi comercialitzen més de 150 espècies de peixos AISA Conèixer amb precisió la fauna íctica dels Països Catalans no és una tasca…
Corb marí gros
El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment,…
La sargantana dels Columbrets
Àrea de distribució de la sargantana dels Columbrets Podarcis atrata , endèmica d’aquest arxipèlag Al Columbret Gran hi ha una població d’uns 25000 individus a Mancolliure i la Foradada, uns 500 exemplars, i a Lobo, uns 200 IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana dels Columbrets Podarcis atrata és un endemisme de l’arxipèlag volcànic de les illes Columbrets situades a 56 km de la costa de Castelló que fins fa poc temps es considerava una subespècie de la sargantana ibèrica P hispanica atrata , tot i que hi ha seriosos dubtes sobre l’estatus específic d’aquest rèptil Es tracta…
El peix gat puntejat
El peix gat puntejat Ictalurus punctatus , a més dels excellents sentits de l’olfacte, el gust i l’oïda, també disposa de receptors elèctrics que cobreixen gran part de la regió cefàlica i la línia lateral, mitjançant els quals pot detectar els febles camps elèctrics que generen els organismes vius i, així, pot localitzar les preses en la foscor de la nit o en aigües tèrboles Enric Aparicio El peix gat puntejat Ictalurus punctatus és una espècie introduïda que viu a les aigües dolces L’adult pot arribar a fer més d’1 m de longitud i pesar més de 10 kg, encara que normalment fa entre 25 i…