Resultats de la cerca
Es mostren 13089 resultats
Centre Català de Santiago de Xile
Entitat dels catalans de Xile.
Fou fundada el 1906 per Joan Mitjans, Josep Castellà Granja, Ramon Mundet, Joan Morera, Pere Grau, Frederic Margarit, Mateu Caldés, Agustí Martorell, Macari Solé i Josep Prim, entre d’altres La finalitat principal era aplegar la colònia catalana per a fer activitats culturals i commemorar tradicions festives El primer local fou l’antiga residència particular de Pedro Montt, aleshores president de la República El 1907 s’hi organitzà un quadre escènic, on es formaren actors com Clotilde Casagran, Joana Ariño, Pinós, Joan Gratacós i Joaquim Sabaté També s’hi feren…
Club Atlètic Vic

Entrada del Club Atlètic Vic
Club Atlètic Vic
Atletisme
Club d’atletisme de Vic.
Fundat l’any 1956, el seu precursor a la població fou Josep Maria Pallàs Franquesa, que el 1929 començà a practicar l’atletisme amb un grup d’amics de la congregació catòlica dels estanislaus Inicialment s’entrenaven al prat de la Riera i més endavant a les pistes dels estanislaus, inaugurades el 1930 Després de la Guerra Civil l’atletisme ressorgí sota l’aixopluc de la Joventut d’Acció Catòlica El 1943 es creà la secció d’atletisme de la Unió Esportiva Vic, club centrat especialment en el futbol L’ascens del primer equip de futbol a tercera divisió la temporada 1952-53 deixà la…
Àrea Catalana d’Exhibició Cinematogràfica
Cinematografia
Agrupació d’empresaris exhibidors de nou ciutats de la província de Barcelona (l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Cornellà de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Granollers, Manresa, Igualada i Mataró), que començà a funcionar el 1985 però que no es constituí oficialment fins al novembre del 1988, a Manresa.
Es creà amb la finalitat de coordinar i unificar esforços per tal de millorar l’oferta cinematogràfica i el rendiment econòmic dels locals, ofegats pels privilegis d’una distribució centrada en els interessos dels cinemes de Barcelona Foren testimonis de la constitució Josep Salsas i Sabater, Francesc Mas i Porcar, Jaume Tarrazón i Badia, Arcadi Lluís i Salom, Enric Gratacós i Carles, Joan Gratacós i Comas, Manuel Vilatarsana i Paguerolas, Josep Majoral i Ferran, Sebastià Ramos i Vives, Ramon Cortadellas i Gabarró, Marià Padró i Cabot, Ramon Grau i Vilaseca, Jaume…
Locura de amor
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 19 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona REFERENT LITERARI El drama homònim 1855 de Manuel Tamayo y Baus GUIÓ AMarro FOTOGRAFIA Ricard de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Calderé INTERPRETACIÓ Cecilio Rodríguez de la Vega Don Felipe, Elvira Fremont Doña Juana, Josep Argelagués, Joaquim Carrasco, Emília de la Mata, Josep Durany Sinopsi La reina de Castella, Doña Juana, està molt enamorada del seu marit, Don Felipe, i intercepta una carta de l’amant d’aquest citant-lo en un indret del bosc Doña Juana acut a la cita i…
Amor que mata
Cinematografia
Pel·lícula del 1909; ficció de 16 min., dirigida per Fructuós Gelabert i Badiella [dir. art.]
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT Josep Vives FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Josep Vives, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Joan Martí, LMas, Miquel Ortín, Maria Mestres, Maria Miró Sinopsi Drama d’amor rural entre el fill d’uns criats i la filla dels propietaris Passat un temps, la noia s’enamora d’un jove de la seva mateixa classe social i el noi, que continua fidel al seu amor, cau malalt i acaba morint als seus braços Producció Es tracta d’una de les pellícules més controvertides del cinema mut català, ja que se n’han…
Ricard Figueras i Marco
Cinematografia
Productor.
Vida Titulat per l’EMAV, exercí com a cap de producció a Serenata a la claror de la lluna 1978, Carles Jover i Josep A Salgot Los fieles sirvientes 1979 i La plaça del Diamant 1981-82, tots dos de Francesc Betriu El vicari d’Olot 1980-81, Ventura Pons i Interior roig 1982, Eugeni Anglada Després intervingué com a productor executiu a Karnabal 1985, Carles Mira i Comediants Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde Massa vell per morir jove 1988, Isabel Coixet Ho sap el ministre 1991, Josep Maria Forn i La ciutat dels prodigis 1998-99, Mario Camus Amb la marca Films Yes produí La…
Antoni Serra i Fiter
Gerro de porcellana, d' Antoni Serra i Fiter
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Soci del Cercle d’Aquarellistes, es dedicà primer a la pintura Accident de treball , 1891, collecció familiar Centrat en la ceràmica des dels darrers anys del s XIX, installà un obrador 1904 al Poblenou, on produí gerros i atuells de gres i porcellana de pur estil Art Nouveau, dissenyats per ell o per Josep Pey Collaboraren amb ell, sense renunciar a llurs respectives personalitats, artistes com Ismael Smith, Xavier Nogués, Enric Casanovas, Pau Gargallo, Joan Carreras o Maria Rusiñol en el disseny o la decoració de bibelots n'hi ha diverses mostres al Museu d’Art Modern de Barcelona…
Estudis Castellonencs
Historiografia catalana
Revista publicada des del 1983 per la Diputació Provincial de Castelló. Està dedicada fonamentalment als estudis històrics de les terres castellonenques, si bé també s’hi poden trobar, en menor proporció, alguns treballs sobre altres zones valencianes o de l’àmbit de la Corona d’Aragó.
També inclou temàtica no específicament històrica geografia, art i estètica, lingüística i literatura, botànica, arquitectura o cultura popular de l’àmbit territorial que constitueix l’element definidor del seu contingut Pel que fa a la llengua dels treballs hi ha articles tant en castellà com en català, si bé predominen clarament els primers Des del primer número, el director i l’ànima de la revista ha estat Eugeni Díaz Manteca, director de l’Arxiu de la Diputació de Castelló Tot i que, inicialment, semblava orientada a una periodicitat anual ha tendit a la bianualitat, amb un important…
plaça de Catalunya
La plaça de Catalunya, a Barcelona
© Fototeca.cat
Plaça de Barcelona, de grans proporcions, que constitueix el punt d’unió entre el nucli vell (per la Rambla i l’avinguda del Portal de l’Àngel) i el nou l’Eixample de Barcelona (pel carrer de Fontanella, les rondes, el passeig de Gràcia, la rambla de Catalunya, els carrers de Bergara i de Pelai).
Té el caràcter alhora de zona d’esplai, de comunicació punt de confluència de línies d’autobús, de metros i de ferrocarrils i de serveis bancs, grans magatzems, cosa que n’ha fet el centre simbòlic de la ciutat Té l’origen en el pla Rovira 1859 malgrat l’aprovació del pla Cerdà per a l’eixample de la ciutat, que no preveia la plaça, el 1862 l’ajuntament en demanà la formació El permís oficial fou concedit el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal del 1888 havia estat convocat un concurs, que guanyà Pere Falqués El 1892 foren expropiats els terrenys, les cases, els cafès, els teatres i les…
Casa de la Ciutat de Barcelona

Façana vuitcentista de la Casa de la Ciutat de Barcelona
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Edifici seu de la corporació municipal de Barcelona, començat a construir el 1370, situat a l’antic decumanus
romà.
El mestre d’obres Pere Llobet construí primerament la gran sala dels Cent Jurats, de sostre enteixinat, amb decoració pictòrica obra de Jaume Canalies, Berenguer Llopard i Francesc Jordi, inaugurada el 1373 El 1400 fou enllestit l’enfront del carrer de la Ciutat amb la imatge de l’arcàngel sant Rafael damunt el portal, i els escuts de la ciutat i del rei, que contribuí econòmicament a l’obra Hi treballaren el mestre d’obres Arnau Bargués i els escultors Jordi Joan i Pere Sanglada 1400 Seguí la construcció de la sala del Trentenari i de l’antiga capella presidida pel retaule de la Mare de Déu…