Resultats de la cerca

El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània

Si hom no pren les mesures pertinents, es pot produir una obstrucció més o menys important dels vasos sanguinis umbilicals, amb el risc consegüent de sofriment fetal

Antigament els bastaixos treballaven regularment a la ribera de la mar, d’on prové la denominació habitual de bastaix de ribera , que esdevingué sinònima de la de macip de ribera, i s’encarregaven de transportar les mercaderies des de les platges o els molls fins a la duana, al pes del rei bastaix del pes del rei , als magatzems particulars, i viceversa Els bastaixos es feien responsables dels productes que transportaven A Barcelona l’ofici existia ja el 1268 Gràcies al servei de transportar, des del 1323, la pedra de Montjuïc per a l’obra de Santa Maria del Mar, el…

Habita a les serralades africanes del N del Sàhara, a la major part de la península Ibèrica, a Sardenya, Sicília, Calàbria, el SE d’Europa i des del Caucas, Anatòlia i Palestina fins a l’Àsia central Als Països Catalans, bé que escàs i en perill d’extinció fins fa pocs anys, el Pirineu català s’ha consolidat com un dels refugis de voltors més grans d’Europa

Situació i presentació És el més extens de la comarca Limita amb Porrera S, la Morera de Montsant W, Ulldemolins NW, Vilanova de Prades N, terme que pertany a la Conca de Barberà, Prades NE, la Febró E i Arbolí SE, tots tres municipis de la comarca del Baix Camp, i en un punt al SE amb l’Alforja, terme que també pertany a aquesta comarca Es troba a la vall alta del riu de Siurana, entre els massissos de Montsant, a ponent que culmina aquí a la Roca Corbatera, a 1163 m i les Muntanyes de Prades, a llevant la Gritella, 1089 m, units pel coll d’Albarca sector N del terme Aquesta vall, dita també…

Situació i presentació Limita al N amb Monistrol de Montserrat del Bages, al sector E amb Esparreguera, al SW amb els Hostalets de Pierola i a l’W amb el Bruc, aquests dos últims termes de l’Anoia Collbató s’estén al vessant meridional de la muntanya de Montserrat, des de sota de Sant Jeroni, per les Basses de Sant Antoni, el pla dels Escurçons i el dels Ocells, just dessota la línia de carena, seguint el curs del torrent de Santa Maria continua després pel torrent de la Salut, per la font de les Canyes i el coll de Rubió, entre la roca del Corb 437 m i la serra de Rubió A migdia, el terme fa…

Situació i presentació Limita amb els termes de Llinars del Vallès NE, Cardedeu i les Franqueses del Vallès N, Granollers W i Vilanova del Vallès S A llevant, la Roca confronta amb els municipis d’Orrius, Argentona i Dosrius, pertanyents al Maresme Fou un dels municipis més extensos de la comarca L’any 1983, però, el nucli de Vilanova del Vallès adquirí la seva segregació i passà a ser municipi independent El terme és emplaçat a la vall mitjana de la riera de Mogent, tributària del Besòs per l’esquerra Aquest riu solca en diagonal el territori, de NE a SW a l’extrem NE rep, dintre el municipi…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, amb el campanar que domina i la porta d’entrada al temple M Anglada El temple es troba situat al vessant sud del Puig Ventós del massís del Montseny, en una petita planura, sobre un terreny pedregós i a poca distància del Pla de la Calma, amb panoràmica sobre santa Maria de Palautordera i Sant Celoni Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 46,4 —y 26,3 31 TDG 464263 Des de Coll Formic a la carretera de Santa Maria de Palautordera a Seva, entre el quilòmetre…

Situació Magnífica construcció d’inici del segle XII, emparentada amb l’arquitectura del monestir de Santa Maria d’Alaó ECSA - MÀ Font L’església parroquial de Santa Maria presideix el nucli de Viu de Llevata Mapa 33-10 214 Situació 31TCG201934 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JBP-MAF-XFG Història Hi ha referències del lloc i del castell de Viu des del segle X Vers el 1060 Artau I de Pallars Sobirà i el seu germà donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix el delme del portatge del coll de Vivoenza , cosa que suggereix una…