Resultats de la cerca
Es mostren 9263 resultats
Benet d’Aniana
Cristianisme
Abat reformador, d’origen got.
Es deia Vítiza, i era fill del comte de Magalona De jove serví a la cort del rei Pipí d’Aquitània i a la de Carlemany Monjo vers el 774 a Dijon, no acceptà l’abadiat i es retirà al seu país, on fundà Aniana ~780 per menar-hi vida eremítica després passà a Gellone fundació del duc Guillem de Tolosa, el conqueridor de Barcelona, on observà la regla de sant Benet, de qui prengué el nom Compilà un comentari de la regla esmentada a base de passatges concordants de les altres regles conegudes Concordia regularum Després de reformar monestirs de la Septimània i Aquitània passà al nord de l’imperi…
Almanac dels Noucentistes

Portadella interior de l’Almanac dels Noucentistes
© Fototeca.cat
Art
Literatura catalana
Volum miscel·lani publicat el 1911 per l’editor Joaquim Horta en una edició de 150 exemplars.
Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circumstàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…
,
José Batlle y Ordóñez
Història
Política
Polític i estadista uruguaià.
Els seus avis eren originaris de Sitges el seu pare, el general Lorenzo Batlle, fou president de l’Uruguai 1868-72 Viatjà per Europa 1880-81, i a la Sorbona seguí un curs de dret natural d’Ahrens, el qual, juntament amb Comte i amb Renan, fou el pensador que més l’influí En tornar a l’Uruguai menà, des de La Razón , una campanya contra la tirania militar de Máximo Santos S'hagué d’exiliar a Buenos Aires, el 1855 i participà en la revolució d’El Quebracho 1886 Aquest mateix any fundà el diari El Día S'inicià en la vida política al si del Partido Colorado En tornar d’un nou exili…
Pieter Bruegel
Paisatge, de Pieter Bruegel, el Vell
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor flamenc.
Pont d’enllaç entre l’època gòtica i la barroca dins la pintura flamenca, representa una reacció contra el rafaelisme, car, si d’una banda presenta trets renaixentistes, de l’altra imposa una temàtica interessada pel poble flamenc i la natura que l’envolta, la qual cosa definí aquesta escola en el futur Entre el 1552 i el 1554 féu un viatge per terres de França i d’Itàlia, plasmat en diverses obres, essencialment dibuixos, com La muntanya Martinswand Kupferstichkabinett, Berlín i La vista de Waltersburg Bowdoin College Museum of Fine Arts, Brunswick, EUA El 1555 dibuixà, per tal de gravar-los…
Les magnòlides
Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta, amb uns…
Santa Llúcia Sacosta (Girona)
Art romànic
Situació Interior d’església, inicialment dedicada a santa Eulàlia, utilitzada ara com a magatzem Arxiu Gavín Es tracta de l’antiga església parroquial de Santa Llúcia o Santa Eulàlia Sacosta, situada al carrer de Santa Llúcia, ben a prop de l’església de Sant Nicolau Rebé el nom de Sacosta pel fet que es troba al començament de la pujada de Montjuïc, al fons dels petits carrers adossats a la muralla Mapa L39-13334 Situació 31TDG6848487 APF-ASA Història Originàriament, l’església era dedicada a santa Eulàlia, però en temps moderns, la popularitat del culte a santa Llúcia, que es venerava en…
Vila i castell de Pratdip
Art romànic
El lloc de Pratdip és conegut des de mitjan segle XII, quan la seva església parroquial apareix en la butlla papal d’Anastasi IV del 1154 Del castell i la vila, en tenim poques referències Va pertànyer a la baronia d’Entença, que primer estigué en mans dels Castellvell i més tard dels Entença a partir del 1244, dels quals prové el nom El 1324 Jaume II adquirí l’esmentada baronia i el mateix any la uní al recentment creat comtat de Prades El comtat de Prades, juntament amb el seu annex, la baronia d’Entença, va esdevenir durant el segle XV de la casa ducal de Cardona Per vincles…
Castell d’Hortoneda (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Restes de la torre, de planta circular, que juntament amb un mur totalment desaparegut constituïen aquesta malmesa fortalesa ECSA - J Bolòs El castell era situat al petit turó que hi ha en un dels extrems del poble, que s’estén des del castell fins a l’església Mapa 33-11252 Situació 31TCG387792 Cal agafar la carretera que surt de la Pobla de Segur i que mena a Claverol i a Hortoneda de la Conca JBM Història Malauradament no hi ha notícies històriques directes sobre aquest castell Hortoneda, topònim conegut des de l’any 958, tenia cinc focs el 1381 i pertanyia a Arnau d’…
Castell de Romadriu (Llavorsí)
Art romànic
Romadriu, juntament amb Serret i Colomers, són probablement els únics castells del Pallars per als quals es pot construir una història contínua i coherent de la titularitat del domini eminent Les viles de Riumadriz i els castells de Colomers i Serret foren donats l’any 1034 pel vescomte Isarn i la seva muller Quíxol a llur filla Ermengarda i al seu marit Arnau Dacó En el seu testament sacramental publicat l’any 1050, Ermengarda llegà el castell de Rivo Madriz al seu marit, Arnau Dacó, i establí que a la mort d’aquest passés als seus fills Deu anys més tard, i en compliment de les…
Sant Bartomeu de Canyelles (Barcelona)
Art romànic
El topònim “Canyelles”, un dels llocs del terme parroquial de Sant Andreu de Palomar, per sota del puig de Romanet —l’actual Turó Blau—, surt documentat d’ençà del 988 Canyelles era un indret recollit i amb abundància d’aigua no ens estranyi, doncs, que s’hi edifiqués una capella i que fos dedicada a l’apòstol Bartomeu Disposem, però, de ben poques mencions referents a l’esmentada capella Mossèn Mas enregistrà un parell de notícies documentals el primer esment correspon al 6 de març de 1095, quan Ramon Guifré i Adaleda empenyoraven a Ricart, Guillem i Ermessenda, per 100 sous d’argent, uns…