Resultats de la cerca
Es mostren 3302 resultats
Solothurn
Divisió administrativa
Cantó del NW de Suïssa.
La capital és Solothurn 15 600 h est 1994 De límits molt irregulars, s’estén entre les muntanyes del Jura que accidenten el sector occidental i el Mittelland, que són les terres planes que ocupen el sector oriental, i que és regat per l’Aar Té dos enclavaments, Kleinlützel i Metzerlen, al semicantó de Basilea i al cantó de Berna, fronterers amb França Els principals recursos econòmics són la indústria 51% dels actius de la qual sobresurt la siderúrgia, la maquinària, la fabricació de rellotges, tèxtil, calçat i l’alimentària, i que es concentra a la capital, Zuchwil i Olten, seguida dels…
via d’aigua
Transports
Cletxa o forat pel qual entra indegudament aigua en un vaixell.
Les causes de la seva aparició poden ésser múltiples abordatge, construcció deficient, mal temps, explosió, encallament, etc La importància depèn del lloc on és localitzada i de la quantitat d’aigua que hi penetra Aquesta quantitat és mesurada en funció de la velocitat amb què augmenta el nivell d’aigua a la sentina, i és considerada perillosa a partir dels 12 cm/hora En els vaixells moderns, especialment en els de guerra, la possibilitat de fer estanc el compartiment afectat, gràcies a les portes estanques, fa possible la limitació de la inundació, cosa que no impedeix, però, la variació de…
Zacatecas
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat a l’altiplà septentrional.
La capital és Zacatecas És limitat pels estats de Durango i Coahuila N, San Luis Potosí E, Guanajuato, Aguascalientes i Jalisco S i aquest i Durango W És un territori amb extenses i àrides planes, travessades per serres Calabazal, Masapil, Concepción del Oro d’altituds superiors a 2 500 m Cap al S la regió és travessada per la serra de Zacatecas, que forma una zona molt accidentada, composta per roques basàltiques, principalment, i també sedimentàries És important la serra de Los Pinos 3 100 m Els rius són de molt poca importància, i cap al N hi ha endorreisme El clima és molt àrid i fred La…
sesquiàltera
Música
En l’orgue, joc labial de mutació composta, sense represes.
És format per dues fileres de tubs afinats en els harmònics 3 dotzena, ampliació de la quinta i 5 dissetena, ampliació de la tercera de la fonamental, normalment en 2’2/3 i en 1’3/5 en base de 8' De vegades té, a més, una tercera filera afinada en el so fonamental En la talla dels principals, és un dels jocs predilectes de l’orgue germànic en la talla ampla nasards, és propi de l’orgue francès i en ambdues és un joc característic de l’orgue hispànic De poca acceptació en l’orgue italià, en l’anglès i en l’americà tant pot ser una mixtura que inclogui la tercera com una corneta de…
poblat ibèric dels Estinclells
Poblat ibèric del terme municipal de Verdú (l’Urgell).
Es tracta d’un nucli de petites dimensions uns 3 000 m 2 , situat damunt d’un tossal de poca alçada i format per una sèrie de cases que s’adossen a una muralla de forma ovalada i que comparteixen parets mitgeres Les cases són notables per la seva relativa complexitat tres espais diferenciats en planta i la superfície relativament gran uns 50 m 2 , que cal duplicar tenint en compte que és segura l’existència d’un pis superior Al centre de l’assentament hi havia una cisterna Fundat a la segona meitat del s III aC, el seu abandonament, entorn del 200 aC, s’ha de relacionar…
la Camarga
Comarca de Provença, Occitània, al departament francès de les Boques del Roine.
S'estén al delta del Roine, entre les boques del Gran Roine Gras dau Pegolier i el Petit Roine Gras d’Orgon És una àrea pantanosa, amb badies litorals Blauduc Fòs vorejades per marges sorrencs i dunes de poca altitud montilhas Entre les línies de dunes s’estenen els aiguamolls enganas i estanys salats, que connecten amb la mar per estrets canals grases o graus La part nord és aprofitada per al pasturatge bestiar boví i cavallí, ovelles i cabres, i al sud hom duu a terme un difícil treball de bonificació Entre els recursos econòmics sobresurten l’obtenció de sal, la pesca i…
bolòmetre
Física
Instrument de precisió que permet de mesurar la intensitat de radiacions febles.
Inventat per Samuel Pierpont Langley el 1880, és constituït, esquemàticament, per dues llenques de platí molt primes, pràcticament iguals i ennegrides per a facilitar al màxim l’absorció de les radiacions Aquestes llenques constitueixen dos dels braços d’un pont de Wheatstone, de tal manera que resten paralleles i a molt poca distància perquè només una d’elles rebi el flux d’energia i l’altra serveixi per a compensar les variacions de temperatura alienes a la radiació en aquestes condicions, les variacions de temperatura sofertes per la llenca exposada a la radiació són traduïdes…
boga

boga
© MC
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les tifàcies, de rizoma horitzontal, tija sense nusos, fulles molt llargues, coriàcies, erectes, totes radicals, i espigues grosses i terminals, cilíndriques; l’espiga superior, masculina, és caduca, i la femenina és formada per ovaris estèrils i ovaris fèrtils, amb aquenis diminuts.
Viuen en estanys, bassals permanents i vores de corrents lents d’aigua i també en els arrossars, com a mala herba Hom en distingeix dues espècies, la boga de fulla ampla T latifolia , amb l’espiga masculina en contacte amb la femenina, que és de color castany fosc i de fulles amples 1,5-2,5 cm, i la boga de fulla estreta T angustifolia , amb l’espiga masculina separada per un espai de 2-4 cm de la femenina, que és d’un bru més clar i de fulles més estretes 1-8 mm Cadires amb seient de boga © CIC - Moià Ambdues plantes són conreades també com a ornamentals, en estanys de poca…
bena

Bena
© Corel
Farmàcia
Tira de teixit d’amplada variable emprada per a subjectar els apòsits en una nafra o per a lligar o embolicar un membre.
Són designades amb dues xifres, la primera indicant la llargada en metres i la segona l’amplada en centímetres Les benes més generalitzades són les benes de gasa , que són anomenades benes voretades quan tenen les vores teixides per a evitar que s’esfilagarsin El tipus anomenat bena de cambrai és de gasa molt consistent, de manera que permet el rentatge i l’ús ulterior Les benes elàstiques són constituïdes per un teixit especial benes de crepè , per exemple que els dóna elasticitat i els permet d’adaptar-se millor i estrènyer més el membre embenat algunes són impregnades d’una substància…
Juan Miguel de Roncali y Destefanis
Història
Titulat comte de Roncali.
Enginyer militar, fill tercer del noble genovès comte Gian Michele Roncali, que lluitava al servei del rei d’Espanya Inicià la carrera militar el 1746 Participà a la guerra d’Espanya contra Portugal 1762 i després tingué diverses destinacions com a enginyer-cap a Caracas, La Guaira i Puerto Cabello El 1783 fou ascendit a brigadier i participà al setge d’Alger Destinat a Barcelona, reconstruí el palau de Capitania General —antic palau del virrei— en un estil classicista, reformà la muralla de mar, féu noves obres a la Ciutadella i acabà el castell de Montjuïc Participà al setge de Gibraltar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina