Resultats de la cerca

Inicialment el nom fou tant una consigna com una plataforma política de l’FCCB que el 1932 canvià el seu nom pel de Federació Comunista Ibèrica, que progressivament quedaria diluïda en el si del BOC L’FCCB era l’antiga secció catalanobalear del Partido Comunista de España PCE , escindida el 1930 i dirigida per Joaquim Maurín El PCC era una petita agrupació juvenil d’elements procedents d’ Estat Català i d’altres afins al marxisme i dirigida per Jordi Arquer Les dues formacions arribaren a un acord a finals de novembre de 1930 i inscrigueren el Partit Obrer i Camperol…

Cartell de Cesc, 1976 ANC-Fons Vilarrúbia El començament del procés de normalització lingüística als Països Catalans s’emmarcà en un context més general d’oposició al règim franquista i de recuperació cultural, cívica i política De fet, la reivindicació lingüística era el factor més emblemàtic i cohesionador d’aquella oposició La construcció d’una llengua nacional era el programa mínim compartit, a més, per tots els sectors socials partidaris del canvi de règim L’exigència de l’oficialitat del català i de l’extensió social del seu ús representaven, d’una banda, la legitimació històrica de l’…

Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta de roure, pi,…

Del 1993 al 1997 el subtítol fou Revista d’història i d’ençà del 1997, Arts, història, societat El Contemporani es gestà en el si del Centre d’Estudis Historiogràfics que, mentre existí, estava adscrit al CEHI de la Universitat de Barcelona, i del qual foren membres A Colomines, M López del Castillo, A Mayayo, JM Muñoz i Lloret, E Riu Barrera i R Vinyes Aquest collectiu d’historiadors havia signat fins aleshores una columna mensual, amb el títol “Plaerdemavida” i amb el pseudònim U no és ningú , a la revista L’Avenç La supressió d’aquesta collaboració per la direcció de la veterana revista…

L’any 1912 es fusionà amb el Barcelona Jockey Club i adoptà el nom de Real Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica Es traslladà a la carretera de Sarrià i esdevingué la seu dels concursos hípics que se celebraven a Barcelona El 1914 el Club ja disposava de quatre seccions que foren, i són encara, els pilars de la seva infraestructura esportiva el polo, l’hípica, l’hoquei i el tennis L’any 1932 s’installà a l’avinguda Diagonal, on té la seu encara avui, i el 1939 prengué com a nom oficial el que té actualment A partir d’aleshores s’inicià un període de consolidació de la seva…

Reconstrucció d’una drassana romana del segle II dC Des dels primitius rais fins als actuals transatlàntics, la construcció naval ha evolucionat molt i, doncs, semblantment s’ha esdevingut amb les drassanes Llur forma més rudimentària aparegué quan la construcció de vaixells adquirí una gran importància i es féu especialitzada, com s’esdevingué amb els antics egipcis, els fenicis i els grecs Bé que durant el segle XVIII hom començà a bastir embarcacions de mides considerables, és des de la segona meitat del segle XIX, amb l’aplicació de l’acer i la introducció de la màquina de vapor, quan es…

Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…

Deixeble de Marcelino Menéndez y Pelayo, fou catedràtic de la Universitat de Madrid 1899 i director del Centro de Estudios Históricos 1910 La seva visió del passat hispànic, en els seus trets bàsics, ha constituït el discurs dominant de la historiografia espanyola de bona part del segle XX Aquesta concepció –establerta ja en La España del Cid 1929, ed revisada del 1939, però desenvolupada en la monumental Historia de España 1947 que dirigí– es fonamenta en la pretesa existència d’uns factors unitaris en el període visigòtic on, segons ell, s’acompleix l’ideal unitari que es voldrà restituir…

Vida i obra És autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València ed moderna Madrid 1934, basat en 3394 notes manuscrites, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes Tot i ser autor d’una única obra, mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària valenciana en…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes  1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…