Resultats de la cerca

Estudià a la Sorbona, fou deixeble d’André Cholley i treballà sota la direcció de Pierre Birot Professor de geomorfologia a la Universitat de Tours, l’any 1952 inicià una recerca geomorfològica, estratigràfica i tectònica del Terciari continental de la Depressió de l’Ebre, entesa en el sentit més ampli des de Vic a Burgos, i dels Pirineus a la serralada Ibèrica, amb una important tasca de cartografia geomorfològica i alhora de síntesi evolutiva dels terrenys continentals que comprenen, a més de la Depressió Central Catalana, un bon nombre d’altres, com les de Calatayud, Móra d’Ebre, etc…

El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D Vicente Ximeno Inicialment volia ésser un complement d’ Escritores del Reino de Valencia 1747-49 de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca valentina 1695-1747 de Josep Rodríguez L’aportació erudita de Fuster resulta, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara Tingué la collaboració de Joan Antoni Maians , Francesc Xavier Borrull , Jaume Villanueva i Astengo , Josep Teixidor , …

Professor a Pau, s’interessà per l’estudi del basc i del georgià, llengües que arribà a dominar perfectament Catedràtic de basc a la Universitat de Bordeus 1948, en els seus nombrosos treballs més de dos-cents es decantà per la hipòtesi de l’origen caucàsic del basc, i alhora estudià aspectes gramaticals i filològics d’aquesta llengua, especialment els relatius al verb basc, que inicià amb la seva tesi, en dos volums, Le système du verbe basque au XVIe siècle 1943 Publicà també estudis de vocabulari tant basc com georgià o caucàsic en general, etc, de literatura amb traduccions…

Considerat un dels anomenats "romàntics moderns", la seva música fou plenament contemporània en molts aspectes, però la seva producció fou formalment tradicional, com també la seva manera d’entendre-la Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i a París amb N Boulanger i M Deutsch, deixeble d’A Schönberg Ensenyà al Trinity College i la Universitat de Yale Fou professor de composició a la Milton Avery Graduate School of the Arts i al Peabody Conservatory 1998-2008 Escriví diverses òperes, entre les quals destaquen The Rising of the Moon 1967-70, rev 1970-71, obres per a…

Cursà les carreres de dret i ciències a Nantes, mentre es formava musicalment al Conservatori de París, on estudià violí i diverses assignatures teòriques Treballà a l’École des Hautes Études 1906-33, com a arxiver, bibliotecari i professor d’història i estètica de la música Membre de diverses societats musicals, fundà i presidí 1917-32 la Societat Francesa de Musicologia El 1919 succeí a A Lavignac com a editor de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire La seva obra més important és L’école française de violon de Lully à Viotti études d’histoire et d’esthétique París…

Estudià al seminari d’Adelberg i a la Universitat de Tübingen Les seves concepcions estaven molt marcades per les teories de Copèrnic Ensenyà a Graz, ciutat de la qual hagué de fugir a causa de les persecucions contra els protestants, i posteriorment s’establí a Praga, on collaborà amb Tycho Brahe L’any 1601 fou nomenat astrònom imperial per Rodolf II La seva contribució científica més destacada és l’establiment de les lleis del moviment planetari També s’interessà per aspectes musicals, camp en què centrà la seva atenció en la problemàtica de les relacions entre la música, les…

Les seves dades biogràfiques són molt escasses Possiblement es formà a Salamanca Fou capellà de l’església de la Visitación, a Burgos En aquesta ciutat castellana desenvolupà gairebé tota la seva activitat professional Publicà dos llibres de teoria musical que foren molt influents en el seu temps Arte de canto llano y contrapunto y canto de órgano Saragossa, 1508 i Intonationes segun el uso de los modernos Burgos, 1515 Fins el 1550 es feren múltiples reedicions de la primera obra a Saragossa i a Burgos, mentre que de la segona en circulà una edició anterior a aquesta data i de la qual no es…

S’ordenà de franciscà i fou tutor del fill d’Alfons X el Savi, Sanç IV Vers el 1270 escriví el tractat Ars musica , l’únic tractat musical hispànic del segle XIII El seu pensament musical és essencialment conservador i es fonamenta en els postulats d’autoritats com Plató, Boeci o Guido d’Arezzo Els temes tractats són els habituals en la tradició dels teòrics medievals solmització, teoria de l' éthos , modes, etc La part més interessant del tractat és la referent als instruments musicals, en la qual incorporà un ric glossari i la descripció i l’etimologia de molts d’ells Un dels aspectes…

Es graduà 1973 i doctorà 1978 a la Universitat de Cambridge, i posteriorment treballà a l’Institut Laue-Langevin de Ginebra El 1981 anà als Estats Units, on s’incorporà com a professor assistent a la University of Southern California Després de dos anys als laboratoris Bell, ha estat professor a la Universitat de Califòrnia San Diego 1987 i, des del 1990, ho és a la de Princeton Nova Jersey Dedicat a la física de l’estat sòlid, n’ha investigat diversos aspectes, dels quals hom pot destacar l’efecte Hall quàntic El 1993 obtingué el premi Oliver E Buckley de matèria condensada i el…

Realitzà estudis de cant i violí a París Posteriorment estudià física a la Sorbona, on es doctorà el 1960 amb una dissertació sobre la física en els instruments de corda Fins el 1956 es dedicà a l’ensenyament, i després fou conseller científic per a nombrosos fabricants d’instruments de corda Ell mateix fabricà violins, violes i violoncels fins el 1962 La seva recerca abraçà diferents àmbits de l’acústica, però destacà sobretot en l’estudi dels cordòfons El 1961 fundà i dirigí el laboratori acústic de la Universitat de París i l’any següent creà el Grup d’Acústica Musical Aquest grup…