Resultats de la cerca
Es mostren 1089 resultats
Servei Aerològic de Catalunya
Meteorologia
Organisme fundat l’any 1913 per a efectuar observacions de les regions altes de l’atmosfera, mitjançant balons sonda.
Sorgí del requeriment del Comitè Internacional Meteorològic a l’Institut de Ciències Dirigit per Eduard Fontserè, ingressà el 1914 com a secció catalana en la xarxa oficial de la Comissió Internacional per a l’aerostació científica Els resultats de les observacions es remetien al Reial Observatori Aeronàutic de Prússia, que les publicava Els estudis de caràcter local eren publicats als Arxius de l’Institut de Ciències
Dels asteroides als meteorits
Consideracions generals La superfície dels asteroides és plena de cràters originats pel xoc amb altres asteroides o amb meteoroides La forma sol ser molt irregular i n’hi ha que mostren proves d’haver estat fragmentats i posteriorment ajuntats per efecte de la gravetat L’ asteroide 951 Gaspra 1 fa uns 17 km de llarg no és gaire més petit que les llunes de Mart, Deimos 2 i Fobos 3 La imatge de Gaspra es va obtenir el 1991 per la sonda Galileo i les imatges de Fobos i Deimos, el 1977, pel Viking Orbiter NASA Al sistema solar, a més del Sol, dels planetes i els seus satèllits, també hi ha…
Sol

Esquema de l’estructura del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Estel entorn del qual gira la Terra.
Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la latitud Així, a les…
calor de reacció
Química
Energia tèrmica alliberada o absorbida en qualsevol procés químic.
Quan aquest és dut a terme a pressió constant, l’esmentada energia coincideix amb la que en termodinàmica rep el nom d' entalpia , i quan ho és a volum constant, amb l’anomenada energia interna Segons la natura del procés, la calor de reacció té expressions pròpies Així, la calor de formació d’un compost és l’increment d’entalpia que tindrà lloc quan un mol d’aquest és format teòricament a partir dels seus elements considerats en l’estat tipus, a una pressió i una temperatura determinades la calor de combustió , quan és cremat completament un mol, a una temperatura determinada i a la pressió…
aparell d’alarma
Tecnologia
Dispositiu de seguretat, capaç d’emetre senyals perceptibles quan el sistema vigilat per ell presenta una anomalia que l’exposa a un perill imminent, per tal de permetre de posar en marxa el sistema de protecció contra aquest perill.
De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar…
aigües continentals
Geologia
En oposició a les aigües marines, aigües que, procedents de les precipitacions atmosfèriques, corren, queden acumulades a la superfície dels continents o es filtren i passen a ésser subterrànies.
Si es comparen amb la massa total de la hidrosfera, les aigües continentals representen una xifra poc important La quantitat d’aigua dolça, la major part de la qual és fixada en forma de glaç, representa a penes un 2% del total de la hidrosfera Això no obstant, el paper geològic de les aigües continentals és fonamental Hom ha avaluat la quantitat anual de pluja caiguda en 123,4 x 18 1 8 g, dels quals uns 27,4 x 10 1 8 g s’escorren superficialment i constitueixen l’agent fonamental de l’erosió Per infiltració a través dels terrenys permeables, una altra part de l’aigua caiguda passa a formar…
òrbita terrestre baixa
Satèl·lit de telecomunicacions de baixa altura, de 800 a 1.500 km.
Les primeres definicions d’òrbites LEO els situaven a altures de 320 a 800 quilòmetres, a una velocitat de 27359 km/h, fent una volta a la Terra cada 90 minuts El motiu de la seva alta velocitat és per a compensar la força gravitacional de la Terra, que els atreu cap a l’atmosfera Posteriorment s’amplià el rang fins a altures de 1500 km, fins que l’any 1963 es proposà que les seves òrbites es consideressin fins als 10000 km, just a sota dels satèllits MEO Medium Earth Orbit , satèllits d’òrbita mitjana, a altures de 10000 a 20000 km Els satèllits de comunicacions LEO presenten…
lidar
Meteorologia
Instrument d’exploració remota activa que emet i rep ones electromagnètiques de longitud d’ona semblant a la llum per a determinar certes propietats de l’aire o d’una superfície.
El terme és l’acrònim de l’anglès Light Detection and Ranging Opera d’una manera similar a la d’un radar , però en lloc d’utilitzar freqüències de ràdio utilitza un làser , en mode polsat o continu El primer lidar fou presentat el 1961, poc després de la invenció del làser, i les primeres aplicacions foren en el camp militar És emprat en camps molt diversos, com ara la navegació aèria, marina i terrestre la cartografia l’urbanisme i l’arquitectura la meteorologia l’agricultura, o l’arqueologia En estudis atmosfèrics i de la composició de l’aire especialment amb relació als contaminants, a…
forat coronal
Astronomia
Regió extensa de la corona solar, de densitat més baixa que el seu entorn i associada a regions unipolars fotosfèriques, que apareix a les imatges de raigs X molt menys brillant que la resta del disc solar.
És l’indret on es generen els vents solars d’alta velocitat La corona, la capa més externa de l’atmosfera solar, està altament estructurada, tal com ja es va veure en les primeres imatges en raigs X obtingudes pel Skylab , durant els anys setanta En aquestes imatges, les regions brillants corresponen a àrees on el camp magnètic és intens i tancat Aquestes regions ocupen el 80% de la superfície del Sol Les zones més fosques, on el camp magnètic solar s’obre al medi interplanetari, són els forats coronals, que presenten una temperatura 10 6 K i una densitat inferior a la del seu…
Xavier Martín i Vide

Xavier Martín i Vide
© J. M. Vide
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en ciències matemàtiques 1977 i en geografia i història 1978 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà 1982 en geografia, amb premi extraordinari És catedràtic de geografia física per la UB des del 2002 i professor de geografia física i de climatologia de la mateixa universitat des del 1978 La seva activitat de recerca s’ha centrat en l’anàlisi probabilística de la precipitació, en els riscos climàtics, el clima urbà i especialment en la variabilitat i el canvi climàtic, tema en el qual on s’ha erigit en un referent en l’àmbit internacional Ha publicat més de 20 llibres i més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina