Resultats de la cerca

Situació Una vista del nucli de la població centrat pel recinte fortificat del castell J Todó-TAVISA Situades a la part alta de la vila de Llers, hi ha encara unes importants restes del castell, format per una torre i un clos de planta rectangular Aquestes restes estroben actualment entremig de cases, moltes de les quals encara són habitades Darrerament s’hi han fet obres de consolidació, especialment als murs perimetrals, i de neteja Mapa 258M781 Situació 31TEDG929829 Per arribar-hi cal anar a la part alta i vella de la població de Llers Des d’un dels carrers que surten de la plaça que hi ha…

Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…

La seva extensió comprenia el Vallespir alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs, la regió dels Aspres alt Rosselló i la vall mitjana de la Tet En fou capital el castell de Castellnou esmentat el 994, situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la xarnera de les possessions…

Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ <…

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els…

Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors de Jaume II…

L’existència d’aquest castell és un xic hipotètica Es trobava al comtat de Besalú, i la seva parròquia depenia del bisbat de Girona fins a mitjan segle XII, que passà al de Vic El seu terme, fins i tot geogràficament, pertany a la comarca de la Garrotxa, però com que des de mitjan segle XIII, era unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el eu territori s’ha unit al municipi de Sant Joan El terme d’aquest suposat castell es correspondria amb el de la parròquia de Santa Llúcia de Puigmal Les primeres notícies de la parròquia són anteriors al 1150, quan estava sota el domini…

Aquest castell era situat al nord-oest de l’església parroquial de Sant Felix, sobre una penya rocallosa de prop de 10 m d’alçada que s’aixeca bruscament Aquest accident geogràfic és possible que hagués donat nom al poble, que a la baixa edat mitjana era conegut com a Rofiac del Quièr Quièr o Quer és un topònim pre-romà que significa “roca” Una petita torre i un recinte constituïen l’essencial d’aquesta fortificació Avui en queden ben pocs indicis, llevat d’empremtes d’aplanament de la roca La penya va ser en part destruïda al principi del segle XX per a deixar pas a un carrer Aquesta…

Necrópoli S’han conservat diverses notícies de les tombes que foren trobades en relació amb l’església de Sant Esteve de la població de Sant Esteve d’en Bas L’any 1889, durant les obres destinades a suprimir el cementiri que hi havia a tocar de l’església parroquial, a la banda de ponent, fou descobert un conjunt de sepultures antropomorfes excavades a la roca En aquell moment, alguns estudiosos les consideraren d’època romana, d’altres cregueren que eren paleocristianes De fet, segurament, d’acord amb la descripció que en fa Francesc Monsalvatje, cal relacionar aquests enterraments amb l’…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Riudaura N, Olot NE, les Preses E, Sant Feliu de Pallerols E, i amb el municipis osonencs de Rupit i Pruit S, de Santa Maria de Corcó SW, Sant Pere de Torelló W i Vidrà W i NW La plana és delimitada a llevant per la serra del Corb, que la separa de la vall d’Hostoles, i alhora fa de divisòria entre les conques del Fluvià i del Ter Al N, la fossa tectònica de la plana d’en Bas enllaça sense solució de continuïtat amb el pla d’Olot, mentre que a ponent trobem els cingles de Puigsacalm 1515 m, la serra de Llancers i la de Sant Miquel d’una…