Resultats de la cerca
Es mostren 1727 resultats
Comitè Català pro Esport Popular
Esport general
Organisme creat el 1936 a Barcelona.
Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín 1936 En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del Comitè…
Estadi Olímpic Lluís Companys

Estadi Olímpic Lluís Companys
Comitè Organitzador Barcelona 2010
Esport general
Instal·lació esportiva inaugurada el 20 de maig de 1929 a Barcelona.
Inicialment rebé el nom d’Estadi Olímpic de Montjuïc Projectat per Pere Domènech Roura, s’estrenà amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i era previst celebrar-hi l’Olimpíada Popular de l’any 1936, celebració que l’alçament militar i l’esclat de la Guerra Civil feren avortar Els anys trenta i quaranta s’hi disputaren diverses finals de la Copa d’Espanya de futbol, com la que enfrontà el FC Barcelona i el RCD Espanyol l’any 1957 També acollí el Congrés Eucarístic Internacional del 1952 i els Jocs Mediterranis del 1955, però a partir dels anys seixanta l’estadi es començà…
Toro

Plaça Major de Toro
jacinta lluch valero (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi de la província de Zamora, Castella i Lleó, a la riba dreta del Duero.
És un centre agrícola i ramader Fou fundada en temps d’Alfons III de Castella pel seu fill Garcia, i fou repoblada per un important nombre d’elements mossàrabs A la mort de Ferran I 1065, Toro i la seva comarca, amb la condició de restar sotmesa al regne de Lleó, passà en herència a la infanta Elvira, que en detingué la senyoria fins a la mort 1101 Alfons VII n'establí els límits del terme 1153, i Alfons IX li donà una forta empenta repobladora 1222 en atorgar furs a la ciutat, més tard ratificats pel seu fill Ferran III Durant l’etapa que governà la plaça Maria de Molina, muller del príncep…
Arquer de Goscons
Llinatge català que té el seu origen en els Arquer occitans.
Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa, eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa Maria de…
Madredeus
Música
Grup musical portuguès.
Fou fundat el 1985 per Teresa Sagueiro veu, Pedro Ayres Magalhães guitarra, Rodrigo Leão sintetitzadors, Fernando Judice guitarra acústica, Gabriel Gomes acordió i Francisco Ribeiro violoncel, que n’han estat els membres principals Rebé el nom del convent de Madredeus de Lisboa, on el grup assajava en els seus inicis El descobriment i la incorporació de Teresa Salgueiro, aleshores una jove de disset anys que cantava fados en locals del Barrio Alto de Lisboa, fou decisiva en la popularitat del grup, molt arrelat en la tradició musical portuguesa i amb influència també de la música clàssica i…
grup Bilderberg
Nom amb el qual és conegut el cercle informal d’influents personalitats que es reuneixen anualment de manera privada per a debatre afers d’àmbit global.
Rep el nom de l’hotel d’Oosterbeek Països Baixos on tingué lloc la primera d’aquestes trobades El principal impulsor i cofundador fou el príncep Bernat d’Holanda 1911-2004 el qual la convocà, inicialment amb el propòsit de promoure l' atlantisme i el liberalisme a Europa Posteriorment hom acordà celebrar anualment les trobades, cada any en un lloc diferent la de l’any 2010 tingué lloc a l’hotel Dolce de Sitges Sempre amb caràcter informal, hom nomenà un comitè de direcció i una presidència que ha estat ocupada, a més de Bernat d’Holanda, per Alexander Douglas-Home i Walter Scheel…
Mobile World Congress

Mobile World Congress
Dret
Congrés de telefonia mòbil.
És organitzat per Global System for Mobile Communications Association GSMA, que té l’origen en el Groupe Speciale Mobile GSM, entitat formada el 1982 per la Confederació Europea de Telecomunicacions amb l’objectiu de desenvolupar un sistema de comunicació mòbil internacional i fixar-ne l’estàndard, a la qual des del 1993 s’afegiren operadors de fora d’Europa La GSM Association, que a mitjan primera dècada del segle XXI incloïa prop del 80% d’operadors de mòbils del món, començà el 1987 a celebrar el MWC, anomenat inicialment GSM World Congress i més tard 3GSM World Congress Entre altres…
Jocs Paralímpics
Esport general
Competicions esportives que, amb un plantejament semblant al dels Jocs Olímpics, són dutes a terme per esportistes amb discapacitats físiques o psíquiques.
Celebrats per primer cop a Roma el 1960, tenen l’origen en els jocs esportius per a mutilats de guerra organitzats per Ludwig Guttmann des del 1948 a la Gran Bretanya Solen coincidir amb l’any i el lloc de celebració dels Jocs Olímpics Adaptats a les condicions dels discapacitats, hom hi disputa en atletisme, basquetbol, ciclisme, esgrima, futbol, judo, halterofília, natació, tennis, tennis de taula, tir amb arc, tir olímpic, voleibol i, com a esport exclusivament paralímpic, golbol i la boccia El 1976 tingueren lloc a Örnsköldsvik Noruega els primers Jocs Paralímpics d’Hivern Des dels Jocs…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se celebra a Windsor el dia de Sant Jordi Les insígnies consisteixen…
Sant Pere d’Ambigats (Barberà de la Conca)
Art romànic
A la banda meridional del terme, a la partida dita d’Ambigats, hi havia l’ermita de Sant Pere d’Ambigats Aquesta església és documentada l’any 945, quan els comtes de Barcelona, Sunyer i Riquilda, la donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat, tot especificant en l’escriptura de cessió que es trobava “ in campo Barberano ” Al segle XIII, hom té referència que el rector de la parròquia de Barberà de la Conca pledejà amb l’abat de Santa Cecília de Montserrat a causa dels drets que el primer reivindicava sobre l’església de Sant Pere, però una sentència dictada l’any 1252 assignà a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina