Resultats de la cerca
Es mostren 2255 resultats
Construcció de les Torres (Calonge de Segarra)
Art romànic
Es tracta d’una enigmàtica construcció o fortalesa situada a la partida anomenada “les Torres”, situada al nord-oest de Calaf, dalt d’un turó, molt a prop de la carretera que uneix l’esmentada població amb Castellfollit de Riubregós Les restes visibles d’aquesta construcció formen un recinte quadrat d’uns 24 m de costat, amb uns 60 cm de gruix, orientats cap als quatre punts cardinals S’accedeix a aquest recinte a través d’una obertura de 2 m d’ample situada al costat de migdia Interiorment, el quadrant NE del recinte és ocupat per una construcció subdividida en tres compartiments o espais…
Les auriscalpiàcies
Creixement típic de dos exemplars d’ Auriscalpium vulgare , damunt una pinya morta i a mig descompondre, de pi roig Pinus sylvestris Noteu el peu i el barret hirsuts i la superfície himenial amb agulletes Manuel Tabarés / SCM Llur cos fructífer pot ésser reflex o amb barret i amb peu més o menys excèntric i amb la superfície himenial hidnoide o amb làmines diferents de les dels agàrics L’estructura és dimítica Hi ha gleocistidis i les espores són subgloboses o ellíptiques, hialines o poc acolorides, amiloides L’espècie més típica és Auriscalpium vulgare , que apareix sobre pinyes de pi, amb…
Torre d’Adarró (Vilanova i la Geltrú)
Art romànic
Es trobava molt a prop de l’ermita de Sant Gervasi, dalt un petit promontori vora la mar existí fins l’any 1914, data en què fou enderrocada en ampliar el traçat del ferrocarril Era una torre de no gaire alçària i de planta circular, de gruixuts murs amb una volta semiesfèrica de pedra, possiblement del primer terç del segle XII El topònim s’esmenta des del 1079 El 1144 signa Ramon d’Adarró en un document referit als castells de Sitges i de Ribes L’alou d’Adarró surt documentat l’any 1147, concedit per Pere Maiol i la seva muller Ermessenda, a la seva filla Adelaida A la quadra d…
Castell de les Pujades (Castellví de la Marca)
Art romànic
Prop de la Múnia, al peu de la carretera de Vilafranca, hi ha el lloc de les Pujades S’esmenta des d’antic El 1177 va ser feta donació per Bertran de les Pujades, senyor del lloc, i Sança, la seva muller, de tots els alous situats dins el terme de Pacs, al seu fill Bernat, el qual se suposa que era canonge de la Seu de Barcelona El castell de Pujades passà després als Vilafranca segles XIII i XIV, als Masdovelles segle XV i, finalment, als marquesos del Poal i d’Alfarràs segle XVIII El marquès d’Alfarràs el 1864 va edificar una gran masia, enderrocant el vell castell, i va emportar-se alguns…
Castell de les Gunyoles (Avinyonet del Penedès)
Art romànic
Se suposa que aquest castell era situat al lloc on avui hi ha una mansió senyorial d’estil gòtic dels segles XIV-XV, molt refeta posteriorment, coneguda com “el Castell” Al seu costat hi ha una important torre escapçada de base circular S’ha arribat a la conclusió que és un monument funerari romà, reutilitzat en època medieval com a torre de defensa El lloc de les Gunyoles s’esmenta per primera vegada el 978 L’any 981 el propietari de la fortalesa era Galí, el qual en el seu testament deixà la seva torre i altres béns a la seva muller Ermengarda Un altre testament que aporta…
Ramon Jordi i Gonzàlez
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Dugué a terme una extensa activitat de recerca i divulgació de la història de la farmàcia catalana i dels seus aspectes socials i professionals Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya 1969, membre corresponent nacional de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya i acadèmic de la Internacional d’Història de la Farmàcia Fou professor d’història de la farmàcia 1967-78 a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona i secretari de redacció de Circular Farmacèutica 1962-93 Publicà, entre altres molts treballs, Una visita de boticas en…
Zadar
Ciutat
Ciutat de la Dalmàcia, Croàcia.
Ciutat portuària a la mar Adriàtica, té indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques lleugeres i de plàstics Hi ha una facultat de filosofia, i diversos museus i teatres És seu episcopal catòlica Fundada al segle IX aC, vers el 35 aC esdevingué colònia romana Colonia Iulia Iadera , i durant l’imperi Romà gaudí de fama, sobretot pel comerç de l’oli i del vi Centre important de la Dalmàcia bizantina, a partir del segle XI passà, alternativament, al domini venecià o hongarès Veneciana del 1409 al 1707, durant el segle XIX fou centre de la Dalmàcia austríaca Ocupada pels italians el 1918,…
Suècia 2017
Estat
El 7 d’abril, a Estocolm, un camió va atropellar un grup de persones, quatre de les quals van morir, i quinze van resultar ferides La commoció va ser enorme en un país on fins ara no s’havien produït atemptats multitudinaris De seguida, es van produir unes 10 detencions, i un dels detinguts va ser acusat de ser-ne l’executor directe Però, lògicament, el fet va afavorir l’auge de les organitzacions d’extrema dreta, particularment dels Demòcrates Suecs Aquest partit, que a les darreres eleccions, el 2014, ja va obtenir el 13% dels vots, té com a objectiu immediat controlar els poders locals,…
Mongòlia 2011
Estat
La vida política del país va estar marcada pel debat sobre l’explotació dels recursos energètics i miners per empreses estrangeres Aquesta opció va ser defensada en diverses ocasions pel mateix primer ministre, Sukhbaataryn Batbold, el qual va haver de fer front a dures crítiques de l’oposició i fins i tot d’alguns membres del seu partit La tensió va arribar al seu punt àlgid quan a l’agost van circular rumors que el Govern havia arribat a un acord amb el Japó i els Estats Units per a acollir un magatzem de residus nuclears, una possibilitat que tant les autoritats governamentals…
Castell de Montornès (Vallromanes)
Art romànic
Situació Ruïnes de la torre del sector septentrional del recinte, avui esberlada J Bolos Castell situat a la part oriental del terme de Vallromanes, al límit del terme de Montornès, al cim d’un turó Des del castell s’albirava tota la plana del Vallès Oriental Mapa L37-15393 Situació 31TDF404978 Des de Vallromanes, podem agafar l’avinguda que mena al camp de golf, sense entrar-hi, i pujar pels carrers de la urbanització que hi ha al seu darrere Cal seguir l’avinguda de Can Corbera fins a arribar a un collet, on hem de deixar l’automòbil i prendre un corriol força embardissat i costerut que s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina