Resultats de la cerca
Es mostren 1875 resultats
Sant Martí de Llémena
Art romànic
Situació Església de Sant Martí de Llémena, refeta l’any 1761 aprofitant bona part dels murs romànics i del campanar, sobrealçat amb un pis tardà M Catalán L’església parroquial de Sant Martí de Llémena centra el petit nucli d’aquest poble, a uns 20 km de Girona, per la carretera de Girona a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG709541 JAA Història Aquesta església parroquial és documentada el 1031 i el 1065 Les referències que se’n fan al segle XII corresponen a la definició que Berenguer Dalmau féu l’any 1120 al bisbe de Girona, Berenguer, de la seva capellania…
Sant Andreu de Farena (Mont-ral)
Art romànic
Situació Interior de l’església, formada per una nau rectangular coberta amb volta de canó molt deformada, sostinguda per arcs torals força apuntats ECSA - J Figuerola L’església de Sant Andreu de Farena es troba al capdamunt de la petita població de Farena, en un promontori tocant al riu Brugent, enmig d’un eixamplament de la seva vall Les cases es disposen en forma de semicercle al voltant de l’església i seguint la forma de l’antiga muralla que protegia el poble Mapa 33-17445 Situació 31TCF399753 S’hi arriba per mitjà de la carretera que surt de la Riba i, seguint el curs del riu Brugent,…
Castell de Cambrils
Art romànic
Per a tenir notícies del castell o fortalesa de Cambrils cal esperar fins al 3 de setembre de 1152, en què el comte Ramon Berenguer IV feu donació a Ponç de Regomir del lloc de Cambrils, al territori de Tarragona, per tal que hi bastís una torre o fortalesa allà on considerés oportú i la tingués de manera lliure i franca També li cedí la meitat del terme en alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat Aquesta donació tenia l’aprovació del príncep Robert, Guillem d’Aguiló i de l’arquebisbe Bernat Tort El mateix comte el 1155 concedí als habitants de Cambrils una carta de poblament en la…
Santa Eulàlia de Canals (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Canals apareix documentat per primera vegada l’any 1083, en què el comte Artau l vengué al monestir de Gerri la vila de Canals, amb el seu cens La vinculació de Canals amb el monestir de Gerri és manifesta l’any 1084, quan Adaltrud, muller d’Isarn Tàtila, donà al monestir una terra i una vinya a l’Espluga de Segur i un moltó a Canals En la butlla del 1164 del papa Alexandre III, es confirma la possessió de la vila de Canals per part del monestir Canals fou un dels llocs de l’abadiat de Gerri motiu de conflictes entre els abats i els comtes de Pallars, que es resolgueren amb l’…
Sant Cebrian de Cuixós (Cassanhas)
Situació Petit temple, situat al costat del gran castell de Cuixós, de tipologia anterior al romànic, molt restaurat i modificat al segle XIX ECSA - A Roura Aquesta capella és situada al costat del castell de Cuixós, fortificació o gran casal situat a 2,5 km al NE del poble de Cassanhas Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 44′ 52″ N - Long 2° 38′ 09″ E El castell de Cuixós és al peu de la carretera D-17 que enllaça Cassanhas amb la Tor de França PP-CPO Història Un precepte de Carles el Calb de l’any 845 que confirma les possessions del monestir de Santa Maria de la Grassa esmenta l’església de Sant…
Dolicocòlon
Patologia humana
És anomenada dolicocòlon una anomalia anatòmica, de causa desconeguda, que es troba present des del naixement i es caracteritza per l’existència d’un intestí gros massa ondulat i més llarg del que hom considera normal Segons dades estadístiques, d’un 10% a un 16% de la població presenta un dolicocòlon, per bé que en molts casos el trastorn resulta completament asimptomàtic i solament és detectat accidentalment quan per alguna altra raó s’efectua una exploració radiològica de l’intestí gros Tanmateix, però, en d’altres casos el dolicocòlon origina diverses manifestacions Una de les…
Castell d’Albelda
Art romànic
Situació Mur septentrional d’aquesta fortalesa, situada sobre el turó que domina la població des del nord-oest ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són al turó que domina la població des del nord-oest Mapa 31-13 326 Situació 31TBG893384 Actualment, des del poble, una pista de fort pendent permet pujar per la banda est gairebé fins al cim Albelda és 3 km a llevant de Tamarit de Llitera JRG-JRoM Història Albelda fou ocupat i organitzat pels musulmans, tal com ho indica clarament el topònim tanmateix, les fonts aràbigues només aporten un breu esment d’al-Rāzī, el qual consigna que el…
Santa Maria de Borredà
Art romànic
Situació Situat en el punt de contacte entre el Berguedà i el Ripollès, el municipi de Borredà es troba a la zona dels darrers contraforts dels Prepirineus L’edifici de Santa Maria es troba a la plaça del poble Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 16,8 — y 65,5 31 TDG 168655 Per arribar a Borredà, cal agafar des de Berga la carretera que surt vers Vilada i es dirigeix a Ripoll JVV Història Santa Maria de Borredà fou des dels seus orígens església parroquial, dins el territori de l’històric comtat de…
Josep Maria Ots i Capdequí
Historiografia catalana
Historiador del dret d’Índies.
Estudià dret a la Universitat de València i es doctorà el 1917 amb un estudi titulat Bosquejo histórico de los derechos de la mujer en la legislación de Indias 1920, dirigit per Rafael Altamira Alguns anys més tard d’aquesta publicació, obtingué la càtedra d’història del dret a la Universitat de Barcelona, que permutà, immediatament, per Oviedo Després, treballà a París i Berlín, i l’any 1924 es traslladà a Sevilla El fet d’estar a prop de l’arxiu de les Índies confirmà la seva constant dedicació a temes del dret indià Aquest mateix any collaborà en la fundació de l’ Anuario de historia del…
Johann Christoph Friedrich Bach
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina