Resultats de la cerca
Es mostren 925 resultats
Santa Maria de Llerona (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església amb el seu característic campanar C Barbany-M R García L’església parroquial de Llerona és consagrada a santa Maria S’aixeca dalt d’un turonet a uns 25 m sobre la carretera, a la riba esquerra del riu Congost Es troba situada estratègicament, ja que des del seu emplaçament es domina tot el pla de Llerona Mapa L37-15393 Situació 31TDG417112 Es troba situada al quilòmetre 34 de la carretera nacional de Granollers a Vic, a pocs metres del baixador de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà Cal demanar la clau a la rectoria CBC-MRGP Història Aquesta…
Castell o el Castellot d’Artesa de Segre
Art romànic
Situació Turó on s’assenten les restes d’aquesta fortalesa que té l’origen en un hisn andalusí J Giralt El castell d’Artesa de Segre, conegut com el Castellot, és situat a l’est del nucli urbà, just a la punta del tossal on avui hi ha el viacrucis d’Artesa Mapa 33-13328 Situació 31TCG387398 Artesa és al peu de la carretera C-l 313, de Lleida a Puigcerdà, a 22 km de Balaguer Per accedir al castell cal prendre el carrer que porta fins als dipòsits municipals i continuar fins dalt la serra, per una pista asfaltada que arriba al cim on s’alça el monument al Sagrat Cor CAT-JGB Història No tenim…
Sant Esteve d’Olot
L’antiga església de Sant Esteve d’Olot apareix esmentada per primera vegada l’any 977, en l’escriptura fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú Consta, segons el document, que el comte bisbe Mir, artífex de la fundació, féu donació a l’esmentat cenobi, entre altres moltes propietats incloses dins el territori besaluenc, d’un mas situat “ …in parrochia Sancti Stephani de Oloto ”, especificant, tanmateix, que aquesta propietat seria efectiva després de la seva mort Amb posterioritat, ja al segle XI, hi ha notícia que Guillem, comte de Besalú, i la seva muller Adelaida, l’any 1027…
Castell de Quermançó (Vilajuïga)
Art romànic
Situació El castell de Quermançó és situat uns 2 km al nord del poble de Vilajuïga Les ruïnes de la fortalesa es drecen al cim d’un puig envoltat de cingles, inaccesibles pels costats de ponent i de migjorn els altres dos vessants —defensats per torres o albarranes— són també força abruptes Una vista aèria del conjunt fortificat J Todó-TAVISA Les ruïnes del castell, amb una de les façanes F Baltà Mapa 220M781 Situació 31TEG077878 Aquest castell és situat uns 200 m de la carretera que va de Figueres a Portbou Des d’aquesta carretera l’accés hi és força fàcil JBM Història L’any 1078, el comte…
Priors del monestir de Santa Maria de Lledó anteriors al 1300
Art romànic
Joan 1089-1115 Procedia del monestir de Santa Maria de Vilabertran Segons els documents de l’època era una persona humil, pietosa i rica El seu nomenament fou signat pel bisbe i els canonges de Girona, després d’haver estat aprovades les constitucions per les quals s’havia de regir la comunitat Durant el seu govern fou arranjada l’església de Santa Maria, la veïna capella de Sant Feliu i, probablement, les dependències canonicals el priorat va rebre nombroses donacions, entre elles les esglésies de Santa Maria del Vilar, Santa Maria d’Ermedàs, Sant Cristòfol de l’Escala i Sant Feliu de Lledó…
Santa Maria l’Antiga (Lleida)
Art romànic
Situació Façana exterior d’aquesta església, annexa a la moderna casa d’exercicis, considerada l’església catedral que va precedir la Seu Vella ECSA-JI Ribes L’edifici conegut com a Santa Maria l’Antiga és situat a l’ala nord del claustre de la Seu Vella Actualment és utilitzat en part com a capella dins la casa d’exercicis del bisbat de Lleida Mapa 32-15 388 Situació 31TCG023103 L’itinerari és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història L’església de Santa Maria in Sede fou la primera catedral de Lleida la segona si tenim en compte l’existència de la catedral visigòtica…
l’Aleixar

L’Aleixar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació Es troba entre els de Reus i Riudoms S, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp E, l’Albiol NE, Vilaplana N, Alforja W i Maspujols SW S’estén en un terreny trencat per una vall, sota els contraforts de la Mussara Al municipi abunden els boscos de pins i alzines que han estat afectats per incendis, els botjars i els erms El punt més alt és el puig d’en Gulló 580 m, i els més baixos es troben a l’entorn dels 240 m Al límit entre l’Aleixar i la Selva del Camp s’obre pas a través de la serra de la Mussara el coll de la Batalla 468 m d’altitud, que comunica les…
Sant Andreu de la Barca
Vista aèria de Sant Andreu de la Barca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat..
Situació i presentació A llevant, el Llobregat fa de divisòria amb el municipi de Castellbisbal A septentrió confronta, en part per la riera de Palau, amb la llenca de Castellbisbal que és a la dreta del riu i amb Martorell A ponent, des de l’esperó dels Tres Termes límit també amb Martorell, per la costa de la Dama 211 m, el Pi Tallat 256 m una prolongació d’aquesta muntanya vers l’interior del municipi conforma el serrat d’en Canals i el turó de les Ànimes 216 m, termeneja amb el municipi de Castellví de Rosanes A migdia, pel serrat del Cap del Sàbat 153 m, que pren el nom d’un bandoler…
Guimerà

La vila de Guimerà, aturonada a la dreta del Riu Corb, presidida per les restes de l’antic castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell.
Situació i presentació És situat al SE de la comarca i limita al N amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’E amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb Conca de Barberà, al S amb Passanant Conca de Barberà i a l’W amb Ciutadilla El municipi és partit pel Riu Corb i té al marge dret una serra eixuta que mostra els estrats de calcària Sobre la serralada, el terme va davallant cap al Pla d’Urgell, enmig de fondalades que foren excavades per les torrenteres del Riu Corb i del Cercavins Són formes entallades en la massa dels sediments…
tuba
Música
Instrument de vent-metall, el més gran d’aquesta categoria i, per tant, el de tessitura més greu.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina