Resultats de la cerca
Es mostren 1967 resultats
lauda
Música
Cançó religiosa, generalment en llengua vulgar, conreada a Itàlia des del segle XIII fins a la fi del segle XVIII, considerada una precursora de l’oratori.
Inicialment, la lauda era un cant monòdic, inspirat probablement en els Miracles de Notre-Dame , de Gautier de Coincy 1177-1236, cançons al seu torn influïdes per les seqüències litúrgiques i les cançons trobadoresques Els seus orígens s’han de cercar en els cants de grups religiosos, com el que acompanyava Francesc d’Assís o les nombroses confraries de penitents i de laudesi cantaires de laudes que sorgiren a les principals ciutats Entre els primers cants destaca el Càntic del germà sol , de sant Francesc, la melodia del qual desgraciadament no ha perviscut Més tard, al segle XIV, la lauda…
Llibre de meravelles
Literatura catalana
Un dels poemaris més emblemàtics i més populars de la vasta producció lírica de Vicent Andrés i Estellés, publicat per primera vegada per l’editorial L’Estel de València l’any 1971 i prologat per Manuel Sanchis Guarner.
De seguida va assolir la categoria d’autèntic best-seller de la poesia en català al País Valencià Segons la confessió del mateix poeta en una nota preliminar de la primera edició, Llibre de meravelles formava part d’un cicle de quatre poemaris titulat Manuscrits de Burjassot i escrit entre la darreria del 1956 i la primavera del 1958 Estellés va manllevar part del títol de la novella de Ramon Llull, Fèlix, o Llibre de meravelles per indicar l’orientació general del poemari, que havia de ser un inventari de les meravelles que trobava en el món de la València capital de postguerra…
pedal
Música
Palanca que s’acciona amb el peu per tal de produir diferents efectes en alguns instruments.
Així, en un instrument de teclat -el cas més freqüent- serveix per a accionar diferents registres, però també tenen pedals l’arpa i les timbales per a modificar ló, l’harmònium per a accionar les manxes, i certs instruments de la bateria per a realitzar-hi la percussió La incorporació de pedals de registració als instruments de teclat és relativament tardana i està relacionada amb l’evolució dels gustos musicals respecte als canvis de dinàmica i de timbre en el clavicèmbal hi apareixen molt excepcionalment en alguns exemplars històrics de la darreria del segle XVIII, i en alguns…
cabaret
Música
Terme referit, de manera general, a locals on se serveixen begudes i s’ofereixen espectacles variats.
També designa una manifestació artística de característiques molt concretes que aparegué durant els anys vuitanta del segle XIX Usualment es considera que el gènere nasqué amb la inauguració de Le Chat Noir, obert a París el 1881, però ja se’n poden trobar precedents a la darreria del segle XVIII En aquell temps hi havia una sèrie d’establiments, freqüentats per intellectuals, on músics ambulants cantaven cançons de taverna A Le Chat Noir s’hi reunien pintors, poetes, compositors i instrumentistes, els quals podien mostrar les seves creacions a un públic que tenia l’ocasió de…
Morell buixot
Aquest morell, que acostuma d’anar barrejat dins els estols de morells de cap-roig i/o de morells de plomall, nidifica a latituds altes, i la seva hivernada a la Mediterrània és molt marginal A la península Ibèrica es presenta regularment, però en una quantitat molt baixa, al litoral N i E, així com, als anys amb un bon nivell d’aigua, a l’estany de Gallocanta Terol Als Països Catalans 35 citacions es concentra especialment al delta de l’Ebre 17 citacions Observat també a d’altres aiguamolls litorals, com el delta del Llobregat, l’albufera de València, l’estany de la Rogera Alt Empordà, l’…
Siena
La catedral de Siena (segles XIII-XIV)
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al peu dels contraforts meridionals dels Chianti, a l’altiplà toscà, conserva la seva estructura medieval que l’ha feta cèlebre L’activitat industrial és representada per la producció de maquinària agrícola, catifes i indústria química Colònia romana, fou dominada successivament per llombards i francs als primers segles de l’edat mitjana Esdevingué seu de bisbat a la darreria del segle VIII, que la ciutat començà a créixer gràcies a la seva situació al sud de l’encreuament de dos dels camins interiors, ara més segurs,…
Castell de Preixens
Art romànic
Situació Basament d’una torre del castell islàmic, integrat en el mur nord del castell baixmedieval ECSA - J Giralt El castell de Preixens destaca de la resta del nucli urbà d’aquest petit poble, que és situat a 20 km de Balaguer seguint la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt Mapa 33-14360 Situació 31TCG382289 Situat a la part més alta, s’hi arriba des de la Plaça Major per mitjà d’unes escales recolzades sobre la roca És de propietat privada CAT-JGB Història Sembla que el lloc de Preixens fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol IV, després d’haver ocupat la propera vila d’Agramunt el…
Castell d’Oliola
Art romànic
Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquest antic castell andalusí de frontera ECSA - M Catalán Les ruïnes del castell són situades al cim del serrat que hi ha al costat del poble d’Oliola Des de l’indret on es construí la fortificació, a 455 m d’altitud, es veu la vall d’Oliola i l’antic camí d’Agramunt Potser hi havia una comunicació visual indirecta amb el castell de Ponts a través de la torre situada al cim de la Costa del Boix Mapa 34-13329 Situació 31TCG487379 Des de la carretera que va de Ponts a Artesa C-1313, surt a mà esquerra la carretera que porta a Oliola 3, 5 km Les…
Castell d’Ollers (Barberà de la Conca)
Art romànic
El poble d’Ollers és situat a la banda nord-occidental del terme municipal La primera referència documental del topònim Ollers data del segle XI, quan apareix in podio super Ollers com una de les afrontacions territorials del castell de Forès, el qual havia d’ésser edificat en les terres que els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment en què es va atorgar aquest document La seva data, 1038, és certament errònia, ja que en aquell moment no existien o actuaven encara els comtes atorgants,…
Sant Sadurní d’Enveig
Art romànic
Situació Vista de la capçalera de l’església, amb l’absis del segle XII, decorat amb columnetes adossades i altres ornamentacions, mutilat en gran part ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea És l’església parroquial del poble d’Enveig Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent RMAE Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 59” N - Long 1° 55’ 1” E Història La parròquia d’ Evegi és mencionada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell, escriptura datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina