Resultats de la cerca
Es mostren 538 resultats
Orígens i formació de la ciutat de Vic
Art romànic
Orígens i formació Una vista del nucli antic de la ciutat de Vic, centrat per la catedral, al costat de la qual emergeix el campanar, bonic exemplar del romànic llombard Pagans-TAVISA L’antiga ciutat romana d’Ausa, que havia de donar nom al comtat i a la diòcesi d’Osona, era situada damunt el turonet on encara es conserva actualment el temple romà de Vic Amb el desgavell de l’ocupació sarraïna, que sembla que ací fou violenta, i el despoblament que seguí a la revolta d’Aissó posterior a l’alliberament carolingi, l’antiga ciutat sembla que restà força destruïda Això no obstant, alguna…
El poder de la ciutat
L’any 1841, l’editor barceloní Francesc Oliva demanà a un Jaume Balmes molt jove una collaboració per al seu Álbum Pintoresco , una miscellània de curiositats sobre països estrangers i alguns temes de la història o la literatura local Amb poques ganes de separar-se molt de temps dels seus treballs apologètics i polítics, Balmes redactà un treball que en el futur havia de passar bastant desapercebut pels seguidors del filòsof vigatà L’interessant del treball no és tant el que diu sobre el món muntanyès català —llavors s’anomenava la Muntanya una àmplia franja del país, de Vic a Manresa i vers…
El Barcelonès al segle XI. La primera onada de prosperitat
Art romànic
Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…
carlisme
Política
Moviment polític de caràcter anticentralista i tradicionalista, sorgit a Espanya el 1833.
Els orígens La seva denominació genèrica procedeix dels seguidors de Don Carles M Isidre, tot i que al llarg de dos segles els seus partidaris han adoptat denominacions diverses Comunió, Partit, si bé aquesta qüestió ha estat irrellevant tant per a la direcció del moviment com per a les seves bases Els seus orígens entronquen amb l’existència d’un moviment popular i antioligàrquic, vertebrat pel manteniment d’un sentiment comunitari foral o regional, que tingué una àmplia vigència en elsestats de la monarquia plural d’Espanya dels segles XVI i XVII, com una herència de les anteriors realitats…
Ciutat de Balaguer
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat, a la riba dreta del Segre, amb la plaça del Mercadal al centre i el Castell Formós i el santuari del Sant Crist al fons ECSA - M Catalán La ciutat antiga de Balaguer, capital de la Noguera, és situada al sud de la comarca, als vessants d’un turó de 215 m d’altitud, a la vora dreta del Segre Actualment, a causa del creixement econòmic i demogràfic de la ciutat, existeixen diversos barris o ravals a la riba esquerra del mateix riu El nucli urbà és travessat per la carretera C-148 de Tàrrega a Binèfar i, abans d’entrar a la població, es creua…
Les ciutats i l’activitat comercial
Vies, productes i manufactures durant el califat Per a un historiador a la recerca fonamentalment de proves documentals, és força més coneguda, contràriament al que es podria pensar a priori , la societat rural musulmana a Šarq al-Andalus i a les illes Balears que no pas la societat urbana, les ciutats i les seves activitats comercials Les dades proporcionades per l’arqueologia i les aportades pels textos cristians posteriors a la Reconquesta es poden conjuntar per a reconstituir, només, les característiques principals de la societat rural de l’Àndalus Ara bé, els estereotips i apriorismes…
La Catalunya musulmana
La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència musulmana en aquestes regions,…
L’art romànic a la Segarra
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó La Segarra als segles X i XI fou terra de frontera La major part d’aquesta comarca, l’any 950, era a l’extrem del territori controlat pels musulmans L’any 1050 era, en canvi, la marca extrema dels comtats cristians D’aquests dos moments, el segon és el més ben documentat Això no obstant, cal intentar de reconstruir l’organització del territori i dels principals elements que el formaven, com poden ésser els establiments de població o les fortificacions, tant…
L’art romànic al Barcelonès
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Si bé és cert que a l’alta edat mitjana i, de fet, encara, fins al segle XIII, només una part molt petita de la població de Catalunya vivia a les ciutats, també és cert que, ja aleshores, el pes i la importància de Barcelona eren força notables Barcelona era una població que tenia tots els trets característics de les ciutats Posseïa una tradició romana, amb unes muralles i altres edificis d’aquesta època que, evidentment, devien ésser per a la gent que hi vivia…
Els intel·lectuals, entre la Il·lustració i les tradicions nacionals
Durant el segle XVIII, la cultura dels Països Catalans, disgregats políticament de manera irreversible, va trobar noves vies per a afirmar la seva peculiaritat Aquest fet positiu no va ser d’antuvi el resultat de les iniciatives dels intellectuals i, sobretot, no va ser un efecte de la mera identificació dels pensadors locals amb l’esperit illustrat característic del segle a Europa El servei a les antigues nacionalitats passava per mantenir una certa reserva davant les consignes enciclopedistes Sols una exigua minoria dels intellectuals locals va saber trobar, i no sempre, el difícil punt d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina