Resultats de la cerca

El país va continuar la transició de la monarquia absoluta a una democràcia parlamentària, malgrat que el rei i la noblesa encara retenen part del poder polític Amb les eleccions del desembre del 2010 ben recents, el primer ministre Lord Tu’ivakano va presentar, al gener, el seu Govern, amb només dos ministres del Partit Democràtic de les Illes Amistoses DPFI, que en canvi ocupava un 40% dels escons del Parlament Al mateix mes, en protesta per la situació, un dels ministres va dimitir A l’agost es va produir un enfrontament entre el rei Siaosi George Tupou V i el Govern per la…

Un grup de militars, encapçalats pel sergent Salou Djibo, va derrocar el 18 de febrer el president Mamadou Tandja, a qui acusaven de voler-se mantenir en el poder en acabar el seu mandat Djibo, al capdavant d’un Consell de Restauració de la Democràcia, va suspendre la Constitució i va detenir Tandja Posteriorment, la junta militar va promoure la revisió de la Constitució i va convocar eleccions per al 31 de gener de 2011 En el referèndum constitucional, celebrat el 31 d’octubre, el sí va obtenir el 90% dels vots El nou text, que fixa en 2 els mandats presidencials de 5 anys,…

El 25 de gener es va fer pública la composició del Govern d'unitat, segons un dels acords adoptats en l'anomenat "diàleg polític inclusiu" celebrat al desembre del 2008, criticat per una part de l'oposició, la qual argumentava que continués com a primer ministre Faustin Archange Touadera Entre els més crítics amb el president Francis Bozizé, va destacar el Moviment d'Alliberament del Poble Centreafricà MLPC, dirigit per Martin Ziguélé, que defensava la necessitat de designar un primer ministre per consens Un segon punt dels acords de desembre, l'inici del programa de desarmament…

Les eleccions, previstes per al febrer del 2016, van dominar l'agenda política de l'any L'oposició, dividida per les diferències personals, va buscar un candidat per a enfrontar-se amb garanties al president Mahamadou Issoufou, que aspira a un segon mandat Entre els candidats va guanyar punts l'exministre Amadou Boubacar Cissé, de la Unió per la Democràcia i la República UDR-Tabbat, i la d'Ousseini Salatou, portaveu del Front Patriòtic i Republicà FPR Un altre candidat, l'expresident del Parlament Hama Amadou, del Moviment Democràtic Nigerí, va continuar exiliat a França des que…

Els primers números aparegueren sota la direcció de Josep Picó, amb Màrius Garcia Bonafé com a cap de redacció, i amb un consell de redacció de composició canviant en què predominaven els historiadors, com ara Salvador Almenar, Teresa Carnero, Jordi Palafox i Antoni Furió A partir del número 6 en fou el director Màrius Garcia Bonafé, i Enric Sanchis el cap de redacció fins al número 39, en què fou substituït per Gustau Muñoz Inicialment fou una revista amb un fort component historiogràfic, que incloïa articles de temàtica valenciana i alternava l’ús del català i el castellà Així, s’hi troben…

La transició de la dictadura a la democràcia a l’estat espanyol va ser un procés molt obert que va tenir nombrosos protagonistes i va ser desenvolupat per gent molt diferent, amb connexions de naturalesa també diversa amb institucions, o esdeveniments, de mig món El nexe d’unió de tot el procés era la voluntat de gaudir d’un règim de llibertats Una visió internacional de la transició catalana La Universitat Catalana d’Estiu La Universitat Catalana d’Estiu La presentació pública o semipública de propostes polítiques i d’organitzacions polítiques, la creació de taules, enllaços, coordinadores,…

En ple període constituent d’una Segona República espanyola que es mostrava resoltament laïcitzadora i anticlerical, a Catalunya un segment minoritari de joves catòlics decidí d’organitzar-se en el terreny polític per, des d’una posició democràtica i nacionalista sense equívocs, defensar “els principis cristians”, “la concepció espiritualista de la societat” i els drets dels creients, que consideraven lesionats per la legislació republicana De la Segona República a la postguerra El nucli fundacional d’UDC procedia sobretot de l’ala més evolucionada del carlisme català Joan B Roca i Caball,…

Des del 1910, amb la realització del primer film un documental, fins al començament del sonor, la indústria cinematogràfica xilena fou relativament important hom produí unes vuitanta pellícules Després d’una llarga crisi, foren fundats els estudis Chile Films 1938 i la societat Diprocine 1955, no suficients, però, per a fer reeixir l’activitat cinematogràfica Alguns anys més tard s’inicià una tasca molt important a través de cineclubs, d’on sortí una generació posterior de directors destacats, com HSoto Érase un niño, un guerrillero y un caballo , 1968, MLittin El chacal de Nahueltoro ,…

Pel neopragmatisme, la visió més àmplia possible no coincideix mai amb una mirada panoràmica, neutral, objectiva, absoluta Es tracta d’anar més enllà de l’oposició universalisme-relativisme L’activitat filosòfica s’ha d’entendre com una espècie de descripció i de narració entre les altres, més o menys diferent de les altres, però no superior S'ha acusat el neopragmatisme d’ésser relativista, ja que rebutja la racionalitat i la universalitat de la modernitat Convé inspirar-se en els filòsofs que han contribuït a la desconstrucció dels privilegis de la paraula filosòfica o a la promoció d’una…

El text fou aprovat a l’Havana, l’octubre de 1928, per l’Assemblea Constituent del Separatisme Català, presidida per Francesc Macià Tanmateix, la constitució fou obra personal de Josep Conangla i Fontanilles , i estava formada per 36 títols dividits en 302 articles Definia la República Catalana independent com a tècnica, democràtica, representativa i basada en els principis de la democràcia liberal Establia el vot universal i secret, l’elecció indirecta del cap d’estat, un parlament d’una sola cambra, l’abolició de les províncies i la instauració de consells comarcals Separava església i…