Resultats de la cerca
Es mostren 1295 resultats
Traiguera
Vista parcial de Traiguera i de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, situat al N de la comarca, entre l’antic camí de la Sénia a Vinaròs, al N, i les muntanyes de la Bassota, al S.
El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius el 75% del terme 4 580 ha és cobert per conreus de secà oliveres, vinya, ametllers i cereals al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès, bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis La vila 1…
l’Alfàs del Pi

Vista de l’Alfàs del Pi
© Antoni V. Martínez Pérez
Municipi
Municipi de la Marina Baixa estès entre els de la Nucia (al N i a l’W), Altea (al NE), Benidorm (al S) i la mar (a l’E).
La costa es divideix en dos sectors, separats per la punta de la Bombarda o punta d’Albir el sector meridional, que forma part de l’ample promontori de la serra Gelada, i el sector septentrional, la cala o racó de l’Albir, que constitueix el sector meridional de l’olla d’Altea El terme és drenat pels barrancs de Carbonera i de Soler Les aigües de regadiu procedeixen de la séquia major de l’Alfàs i Benidorm i el canal baix de l’Algar, amb dos sindicats de regants El regadiu és dedicat al conreu d’arbres fruiters, principalment tarongers, i d’hortalisses La major part del terme, tanmateix, és…
Dosaigües
Municipi
Municipi de la Foia de Bunyol, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Estès a l’esquerra del Xúquer, límit meridional del terme, al sector muntanyós cretaci serra de Dosaigües o d’El Ave 949 m alt que forma el límit entre la plataforma del Caroig i la mola de Cortes, al sud, i la foia triàsica de Bunyol, al nord Aquesta serra, divisòria d’aigües entre el riu Magre i el Xúquer, de direcció est-oest, és continuada vers l’oest per la mola d’El Oro, i vers el sud-est, per la serra d’El Caballón, al límit amb la vall dels Alcalans El territori, abrupte, és solcat per nombrosos barrancs i rambles hi ha pedreres de pedra calcària i jaciments de lignit La vegetació…
Institut d’Estudis Ilerdencs
Institució creada el 1942 a Lleida per la diputació provincial amb la finalitat de promoure la cultura i la investigació a les comarques lleidatanes.
Té la seu a l’Antic Hospital de Santa Maria, edifici que des de mitjan dècada de 1920 deixà de fer funcions sanitàries i es convertí en Museu del Poble durant la Guerra Civil i en dipòsit de les confiscacions de la Generalitat, i que des del 1941 depenia del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional SDPAN L’origen de l’IEI està estretament vinculat al Caliu Ilerdenc De fet, nasqué amb el propòsit de donar suport “científic” a la ideologia d’aquesta societat, bé que des del final de la dècada de 1960 se’n distancià Regit per l’ordenament franquista, estigué adscrit al…
senat
Història
A l’antiga Roma, suprem consell de l’estat constituït, almenys a l’origen, per ancians o caps de les diverses gens i, posteriorment, pels patricis i magistrats.
El nom li fou atribuït per analogia amb altres consells d’ancians del món antic, sobretot de Grècia i Esparta gerúsia Institució fonamental de l’estat, fou responsable durant llarg temps de la política exterior i interior El nombre de senadors oscillà entre els 300 la institució per Ròmul en nombre de 100 pertany a la llegenda i el miler en època dels triumvirs A partir del s IV aC els senadors eren elegits pels censors censor després, automàticament, ho esdevenien els exmagistrats Amb Tiberi foren escollits per cooptació pels mateixos senadors i, finalment, foren designats pel sobirà Es…
Castell d’Albons
Art romànic
Segons Joaquim Botet i Sisó, aquest castell depenia de la família des Torrent, que el tenia en feu pel senyor de Torroella de Montgrí L’any 1272, en produir-se el bescanvi entre Dalmau de Rocabertí i l’infant Pere, com a representant del rei, esdevingué senyor de Torroella aquest infant i, de fet, el castell d’Albons fou incorporat a la corona En un document del mateix 1272, una mica més tardà que el precedent, hi ha esmentada una Beatriu de Llagostera i d’Albons Albornis , casada amb Arnau de Llagostera Quan el 1303 es relacionen tots els torts fets pel comte d’Empúries contra…
Sant Miquel de Saranyana (Bassella)
Art romànic
Situació Vista de ponent de l’església, de planta rectangular molt reformada, amb la coberta totalment esfondrada ECSA - JA Adell L’antiga església de Sant Miquel és situada al costat del mas de Saranyana, a uns 6 km d’Ogern, per una pista en direcció N, que passa per Sant Sadurní de la Salsa Saranyana és situat a l’extrem del terme municipal de Bassella, al límit amb la comarca del Solsonès JAA Mapa 24-12291 Situació 31TCG640575 Història El lloc de Sarananna o Saragnano apareix esmentat l’any 1025, en la donació que el monjo Galindo va fer al monestir de Sant Andreu de Tresponts de l’alou…
La Mare de Déu o Santa Maria de Montnegre (Quart d’Onyar)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de ponent la nau d’aquest temple, desproporcionadament alta, fa pensar en alguna reforma posterior M Catalán L’antiga parròquia de Sant Mateu de Montnegre és al sector muntanyós de la serra de Montnegre La capella de la Mare de Déu és a 11 km de Quart d’Onyar Mapa L39-13334 Situació 31TDG945452 MLlC Història Aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Mateu, era originàriament romànica La seva nau fou sobrealçada després de l’incendi que sofrí aquest edifici l’any 1928 ASA Església Planta de l’església, d’extrema simplicitat Ramon Castells…
Sant Esteve de Vila-seca de Solcina
Art romànic
El lloc de Vila-secafou infeudata perpetuïtat entre el 1162 i el 1168 pels tres senyors del Camp de Tarragona, és a dir, pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó, l’arquebisbe Bernat Tort i Guillem d’Aguiló, fill de Robert Bordet, al cavaller Ramon d’Olzina Vilaseca era dividida en dues jurisdiccions una era Vila-seca del Comú, que pertanyia al cambrer de Tarragona, i l’altra, Vila-seca de Solcina, que depenia de la nissaga dels Olzina i successivament dels Olzinelles i dels Saportella En el primer quart del segle XVI, l’any 1525, l’arquebisbe Pere de Cardona, senyor de Vila-seca del Comú, comprà…
Sant Bertran de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
De la capella de Sant Bertran, una de les més importants de les que hi havia a Montjuïc, es té constància documental des de la primera meitat del segle XIV, tot i que algun autor situa el seu origen en temps del bisbe Bertran de Barcelona 1086-1095, al nom del qual s’atribuiria la titularitat de la capella Era situada al costat del Camí Nou de Montjuïc, prop de la barriada de la Fraga, que correspon a l’actual Morrot Eclesiàsticament depenia de l’església de Sant Julià de Montjuïc, la qual, alhora, era sufragània de la de Sant Just i Sant Pastor de Barcelona Segons una de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina