Resultats de la cerca
Es mostren 15102 resultats
afídids
Entomologia
Família d’insectes homòpters, petits, fitòfags, de cicle biològic complex, el qual comporta individus alats o àpters, vivípars o ovípars, amb fases partenogenètiques (alternança de generacions).
Els representants més coneguts de la família són els pugons, molt perjudicials per als vegetals
flauta travessera
Flauta travessera
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família de vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit tipus flauta de buf lateral Instrument molt antic i emprat en moltes cultures, la seva modalitat occidental actual consisteix en un tub cilíndric de metall proveït de forats i claus que es toca -bufant directament contra l’embocadura- sostenint-lo parallelament al pla de la cara de l’instrumentista El seu nom podria derivar del llatí flatulare de flatus , buf i estar relacionat amb l’occità flauja i flaujol Morfologia i tècnica El disseny modern de la flauta travessera data de l’any 1847 i és una…
fitolacàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o llenyoses de fulles enteres, de flors en raïms o en cimes i de fruits bacciformes o capsulars.
Són pròpies de països càlids als Països Catalans només hi ha, d’aquesta família, el raïm de moro Phytolacca americana , herba naturalitzada, i el bellaombra P dioica , arbre d’ombra
sarraceniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per plantes herbàcies carnívores pròpies de terrenys marjalencs, amb les fulles transformades en ascidis, de flors bàsicament pentàmeres i de fruits capsulars.
És una família exclusivament americana, que comprèn tres gèneres la darlingtònia Darlingtonia sp , l’heliàmfora Heliamphora sp i la sarracènia Sarracenia sp
criptobrànquids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels integrada per individus de grans dimensions, de cos cilíndric i deprimit, que es caracteritzen per posseir fenedures branquials durant l’estat adult.
Una espècie notable d’aquesta família és la salamandra gegant del Japó Megalobatrachus japonicus , que pot atènyer els 160 cm de llargària
Romanov
Família que donà nom a una dinastia que regnà a Rússia des del 1613 fins a la Revolució del 1917.
El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de regència del tsar Teodor…
estrofariàcies
Micologia
Família de l’ordre de les agaricals constituïda per fongs de làmines adnades o decurrents, d’esporada d’un lila fosc i d’espores llises.
És una família molt relacionada amb les de les agaricàcies i de les cortinariàcies Estrofariàcies més destacades Hypholoma Nematoloma fasciculare bolet de pi Pholiota sp foliota Pholiota squarrosa moixernó d’esquames Psilocybe sp teonanacatl
Santamaría
Família castellana d’origen jueu (Šělomó ha-Leví), molt influent en el món polític, eclesiàstic i cultural de la Castella del segle XV.
Entre altres, en sobresortiren els membres següents Álvar García de Santamaría Burgos 1380 — 1460, germà de Šĕlomó ha-Leví, que augmentà notablement la fortuna familiar, Alonso de Cartagena , Pedro de Cartagena 1387 — 1478, germà d’Alonso i militar destacat, i Íñigo de Mendoza Al segle XVI la família emparentà amb diverses dinasties nobles i es ramificà
espiroquetàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre dels espiroquetals que atenyen de 30 a 500 μ i tenen un axostil molt clar que forma una veritable cresta envoltant el cos.
Són sapròfites, sense individus paràsits La família comprèn els gèneres Spirochaeta, Saprospira i Leptospira