Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
ceba marina

Ceba marina
Ori Fragman's TrekNature (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les liliàcies, de bulb ovoide molt gros amb túniques vermelloses, fulles oblongues, fins a 80 cm de llargària, basals, i flors blanques o una mica rosades agrupades en un llarg raïm que pot atènyer 100 cm d’alçària.
Viu en erms i brolles de les comarques litorals, des del Baix Ebre fins al migjorn valencià, i és particularment abundosa a les Illes Té propietats cardiotòniques de tipus digitàlic, i ja havia estat usada per l’antiga medicina egípcia i grega
Savoia
Vall
Regió del SE de França, als Alps Occidentals, que s’estén des de la carena del Pic Tabor (3 177 m) a la Dent du Midi (3 260 m), que la separen del Piemont i Valais a l’E, fins a la vall del Roine a l’W, i des del llac Léman al N fins al Guiers al S.
Dividida en els departaments de Savoia i Alta Savoia, té una extensió total de 10 416 km 2 i 818 180 h 1982 Comprèn l’alta conca de l’Isère i hom hi pot distingir una zona intralpina, formada per una massa d’esquists i conglomerats de flysch , on hi ha el massís de la Vanoise 3 861 m, i una faixa de massissos cristallins, on hi ha els cims més alts dels Alps, com el Montblanc Entre aquests i els Prealps hi ha un ampli solc longitudinal que forma l’anomenat Combe de Savoie i la vall d’Arly els Prealps enllacen amb els darrers contraforts del Jura, que accidenten l’W de la regió La…
Moscòvia
Història
Nom donat, fins al segle XVII, a la regió històrica on es desenvolupà el gran ducat o gran principat de Moscou (segle XIV) i, més tard, l’Estat rus.
A l’origen Moscòvia només era la regió de Moscou i la part occidental de Suzdal Al segle XIII, Suzdal, atacada pels mongols, es dividí en una sèrie de principats autònoms Un dels seus prínceps, Alexandre Nevski, tenia Moscou entre els seus dominis, i confià aquesta ciutat al seu fill Daniel A partir de llavors Moscou constituí una unitat política Era pobra, plena de boscs i envoltada de zones pantanoses, però era ben situada, a l’encreuament de tres rutes la de la Bàltica vall del Dvina, la de Sibèria vall del Volga i la de la mar Negra vall del Don La seva pobresa la salvà de la conquesta…
Natzaret
Barri
Barri de la ciutat de València, situat a la costa, a la dreta de la desembocadura del llit antic del Túria, enfront del Grau de València (fins el 1897 formà part de la Vilanova del Grau) i davant la platja de Natzaret.
El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet Al llarg del segle XIX esdevingué lloc d’estiueig de famílies valencianes hom hi bastí un parc públic però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de treballadors del port Actualment és mal dotat de serveis i d’equipament i deficientment urbanitzat
funeral
Cristianisme
Conjunt de ritus i pregàries que l’Església practica amb motiu de la mort d’un fidel, des del moment de l’expiració fins a l’instant que el cadàver és col·locat al sepulcre.
Aquest conjunt ritual rep també el nom més tècnic d' exèquies i el més popular d' enterrament , bé que en el llenguatge corrent el mot funerals s’aplica només a la missa exequial, tant si acompanya l’enterrament com si se celebra més tard Els funerals cristians sovint són el resultat de la cristianització de ritus religiosos preexistents o de costums socials comunament acceptats Així, l’Església primitiva acceptà pràctiques funeràries de l’època, purificant-les de tot residu idolàtric o supersticiós i donant-los una significació cristiana la toaleta fúnebre, els àpats funeraris, que,…
julià
Història
Menestral de diversos oficis aplegats en una confraria existent a Barcelona des de les acaballes del segle XIV fins al començament del XIX, posada sota l’advocació de sant Julià.
Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’altres els…
cora
Història
Circumscripció administrativa d’Al-Andalus sota la dependència d’un governador o valí creada per l’administració islàmica com a continuadora de la província o ducat visigòtic, la qual perdurà fins a l’enderrocament del califat de Còrdova al començament del segle XI.
De les vint-i-quatre en què fou dividit el territori peninsular, quatre incloïen territori dels Països Catalans la gran cora de Tudmir , que incloïa la conca del Segura i que tenia la capital, inicialment, a Oriola i, des del 825, a Múrcia, la cora de Xàtiva , la cora de València , que arribava pel nord fins prop de l’Ebre, i la cora de Saragossa , que incloïa la part de Catalunya sota domini musulmà
Cubelles
Vista aèria de Cubelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Garraf, al límit amb el Baix Penedès, a la costa, a la vall del riu de Foix, des del seu sector engorjat, aigua avall del pantà de Foix, fins a la desembocadura.
Situació i presentació Limita a l’E amb el terme de Vilanova i la Geltrú, a l’W amb el municipi de Cunit Baix Penedès, al N amb les terres de Castellet i la Gornal Alt Penedès i al S amb la Mediterrània La costa és una zona de platja sorrenca i plana d’una amplada mitjana de 2,7 km i la resta del terme és accidentada pels darrers contraforts de la Serralada Litoral la Fita dels Tres Termes, a l’extrem nord-oriental divisòria dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Castellet i la Gornal a ponent, el vessant oriental del puig de la Nina és límit amb Cunit D’altres pujols són el de la Cogulla…
oricalc
Numismàtica i sigil·lografia
Aliatge de metalls a base de coure i de zenc (com el llautó), usat com a metall amonedable en les encunyacions imperials romanes des d’August fins a Galiè (mort el 268) per a les monedes de més valor entre les divisionàries.
Considerat aquest aliatge de més valor que el bronze, hom feia d’oricalc els valors més alts dupondis, sestercis i fins i tot, amb Trajà Deci 249-251, dobles sestercis, mentre que del bronze s’encunyaven els asos i altres divisors Com que aquesta moneda no porta marques de valor, entre dues monedes del mateix mòdul per exemple, asos i dupondis la de bronze serà un as i la d’oricalc un doble as o dupondi
recirculació
Ecologia
Reconducció d’una part de les aigües residuals, tractades parcialment o totalment, des d’un punt del procés fins a una etapa de depuració anterior o fins al circuit de producció.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina